Els poblats
i la seva situació
a) Indigets: Els indigets eren un poble que habitava la zona de l’Empordà. La seva frontera a ponent no és prou clara, ja que hi ha escriptors que els hi atribueixen també el Gironés, mentre que n´hi ha d’altres, com ara Plini, que l’atribueix als ausetans. Si ocupaven el Gironés, devien tenir com a veïns als olositans i als ausetans. Aquests mantenien relacions pacífiques amb els grecs (Empórion i Rhode). Un dels nuclis indigets s’establí prop d’Empórion amb el nom d’Indicé. Els indigets van ser els primers sotmessos pels romans (218 aC), i no van posar una remarcable resistència (després de la repressió de Marc Porci). El poblat més característic
és el de Castell la Fosca (palamós), mentre que els més
important entre els investigats és Ullastret. Sembla ser que són
els primers poblats que es vàren acostumar a utilitzar la moneda
grega. Més tard, però, van encunyar la seva pròpia
moneda, on hi figurava la següent inscripció: Undiskesken
que
vol dir (moneda) dels indigets o bé (moneda) dels d’Indicé.
b) Bastetans
(Mastiens): Aquest poblat estava situat al sud-est de la península,
ocupaven la zona de les actuals províncies de Múrcia, Almeria,Granada i Jaén. Era fronterer amb els contestans (nord), els oretans (oest) i els turdetans (sud) i amb una petita faixa litoral, a llevant, on estaven establerts els libifenicis. Algunes de les ciutats dels bastetants eren: Basti (actual Baza), Tutugi (Galera), en terres granadines, i Tugia (Peal de Becerro), Mentesa Bastia (La Guárdia) i Orongis o Auringis (potser l’actual Jaén). La cultura dels bastetans va assolir una
personalitat forta a finals del segle V aC; podria ser l’origen de la cultura
ibèrica del sud-est de la península.Es va adaptar fàcilment
tant als cartaginesos com als romans.
c) Bergistans
o Bargusins: Aquests ocupaven la zonade l’alt Llobregat. Vàren
ser sotmesos per Anníbal en la seva expedició cap a Itàlia.
També són coneguts perquè es van revoltar contra Roma,
però, van ser reprimits pel cònsol Cató. Livi anomena
7 castells d’aquest poble. Quan s’aixecà per segona vegada fóu
sotmés a l’esclavatge. El castell principal, Castrum Bergium,
podria correspondre a l’actual Berga.
e) Andosins:
Ocupaven part del nord de Catalunya, es relaciona amb l’actual Andorra.
f) Airenosins:
Establerts a la Catalunya nord, a l’actual Val d’Aràn. També
fóren sotmesos per Anníbal.
g)Turdetans:
Aquests
eren els descendents dels Tartessis iestaven situats a la Turdetània,
que
h) Contestans:
Aquests ocupaven la part meridional del País Valencià. El
Xúquer els limitava pel nord, tot i
i) Ilercavó:
El seu nucli central era el curs final de l’Ebre. Es creu que pel nord
limitava amb els cossetan , amb
j) Oretans:
Aquests ocupaven la zona deel Guadalquivir i del Segura. Aquesta zona,
on habitaven, era
k)Olositans:
Aquest popblat era desconegut fins fa ben poc. Fou descobert a través
d’unes inscripcions
l) Ilergets:
Era un poble d’importància en quan a territori, ocupaven la part
central de l’Ebre. El nucli central del ELS ILERGETES Els ilergetes eren un conjunt de clans de diversa procedència, però, units per una mateixa cultura i profundament arrelats a la terra que habitaven. Aquest poble ja era constituït a mitjans del segle VI aC. Els ilergetes eren considerats com a ibers purs, però, desprès dels descobriments fets als jaciments de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer), les Roques de Sant Formatge (Seròs), Albarés (Lleida) i d’altres camps d’urnes com els de Gerp i l’Albi no es pot negar l’impacte que vàren rebre , com els altres poblats ibèrics, per part dels indoeuropeus. Els ilergetes, davant l’amenaça de diverses invasions que fan nèixer preocupacions bèl·liques, ubiquen els seus poblats dalt de tuirons i els fortifiquen amb murs i amb torres de defensa. D’aquesta manera va nèixer Iltirta, l’actual Lleida i la ciutat ibèrica més important dels ilergetes. Iltirta es creu que significa "ciutadella enlairada en un camp". Alters ciutats ilergetes eren: Bergusia (Berga), Celsa (Solsona), Erga (Oorganyà?), Orgia (la Seu d’Urgell), Succosa (Serinyena?), Gallica Flavia (Fraga), Osca, Guissona, Yessos (Isona), etc. De totes les tribus catalanes, una de les més importants van ser el ilergetes. Aquests s’estenien per un territori amplísssim i ocupaven una sèrie de comarques de la conca esquerra del riu Ebre: les comarques del Cinca i les del Segre. Els poblats ilergetes representen més del 23% del conjunt de poblats ibèrics de Catalunya. Tot aquest territori estava format per un conglomerat de tribus independents, les quals, tan sols es reunien en asemblees en cas de guerra, per a nomenar els cabdills, sabien establir fermes aliances entre ells i altres poblats ibèrics. No és d’estranyar que haquessin estat capaços d’organitzar un dels moviments m´es sòlids d’oposició als romans. Totes les tribus tenien un nivell i el mateix estil de vida, la cultura també era similar a arreu, tot i que destacaven alguns matissos locals diferents a cadascuna de les tribus. A totes elles es parlava la mateixa llengua: la ibèrica. L’estructura econòmica dels ibers estava basada en la familia i el clan, eren molt rurals. La base humana dels poblats ilergetes estava formada per una barreja entre l’antic poblament indígena prehistòric i els nouvinguts de l’altra banda dels Pirineus, els indoeuropeus. La tribu dels ilergetes era dividida en gentilitats, no sabem quantes n’hi havia i tan sols coneixem la dels surdaones (nom que recorda la tribu dels sordons). Els gentilitats devien ser una mena de comarques, és a dir, divisions dins del mateix territori ilergeta. La cultura dels ilergetes encara correspon a la de les darreries de l’edat de Bronze i es caracteritza per la incineració dels difunts. Amb el nou rite de la incineració, que contrasta amb les tradicions de les poblacions més antigues, es produeixen una sèrie de canvis en la cultura material, aquests canvis s’observen principalment en la terrissa i en l’utillatge de bronze. El període anomenat protoibèric correspont al moment d’aparició del poble ilergeta de l’any 1200 al 654 aC. El segon període el paleoibèric, és el de formació. Els poblats ibèrics reben les influències exteriors dels pobles mediterrànis (grecs i fenicis). Aquestes influències van determinar la formació de la cultura ibèrica. (del 535 aC fins a l’arribada a la península dels romans, l’any 218 aC). Aquest període és el més plenament ibèric, es caracteritza pel gran nivell de riquesa i pel benestar de la població, aspecte demostrat a través del gran creixement que experimenta aquesta i l’extensió de les tribus. Molts dels joves ilergetes es vàren allistar als exèrcits mercenaris que prenien part a les guerres de la mediterrània central entre els grecs i els cartaginesos. D’aquesta guerra en van sortir victoriosos, en vàren retornar amb honor, fama, noves experiències i idees, i tota la seva cultura ho reflexa. En aquest moment de riquesa és quan apareix Lleida, Iltirta, com a centre polític de la gran tribu ilergeta i constitueix una de les ciutats més antigues de tota Catalunya. L’arribada dels cartaginesos a la Península Ibèrica significa un canvi important entre els ilergetes. La política d’Asdrúbal provoca l’aparició d’una estructura social nova, apareixen caps que es relacionen amb els púnics i realitzen pactes personals que arrosseguen tota la tribu. A finals del segle II aC la rivalitat entre els cartaginesos i els romans va dividir les tribus ibèriques catalanes; les del litoral recolzaven els romans, mentre que els ilergetes donaven suport als cartaginesos. Tots ells van sofrir les conseqüències d’aquesta guerra. L’any 218 aC Hannibal va preparar la seva marxa cap a Itàlia, al territori ilergeta es va trobar amb les primeres dificultats, però, les va saber resoldre amb la fidelitat dels ilacetans. El mateix any a Empúries, va desembarcar el general romà Escipió, el qual, va atacar els ilergetes i va destruir el territori oriental ilergeta. Tot i el coratge i resistència que van mostrar enfrontant-se a aquest gran rival, els ilergetes van ser vençuts i van haver de sotmetres als romans. Indíbil i Mandoni
Aproximadament al cap de dos anys, Indíbil i el seu germà Mandoni es vàren aliar amb els romans i van lluitar al seu costat enfront dels cartaginesos, ja sigui perque havia tingut certes discrepancies amb els generals cartaginesos o bé perque s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Plubi Corneli Escipió. El 207 aC Indíbil i Mandoni es vàren aixecar contra els romans tot aprofitant la indisciplina d’una part de l’exèrcit, però, fou vençut i a la vegada perdonat per Escipió. El 206 aC es vàren aixecar de nou i van formar un exèrcit d’ilergetes, ausetans i lacetans. Aquesta vegada també vàren ser vençuts, però amb la diferència que aquesta vegada no se’ls hi va perdonar la vida. Van ser morts per l’exèrcit comandat pels procònsols Luci Lèntul i Luci Manli Occidi. La mort d’aquests dos règuls va posar punt i final a la dura resistència, que fins llavors havien posat els ilergetes, els romans van poder continuar el seu camí i complir el seu objectiu, conquerir la Península. rrrr
m) Lacetans:
Ocupaven la Catalunya central. Tenien com a veïns els bergistans (Berga),
al nord, els laietans i
n) Laietans:
Els laietans ocupaven part de la costa catalana, el que avui correspondria
a les actuals
o)Edetans:
Aquests primer vàren ocupar tot el País Valencià,
però durant el s.III i les primeres ocupacions
p) Cessetans
o cossetans: Ocupaven la zona compresa des del Camp de Tarragona fins
al Coll de
q) Sordons:
Els localitzem a l’actual Rosselló. Es trobaven entre els indigets,
al sud, i els elísics del Narbonés,
r) Ceretans:
Estaven establerts a l’actual Cerdanya.
|