Regió Metropolitana de Barcelona

Fins el 1854 es produeix un tancament dins de la ciutat de Barcelona i les seves muralles de l’activitat productiva. Durant dècades les institucions públiques i privades de Barcelona lluitaven per vèncer les traves legals que impedien ampliar l’activitat productiva fora de la ciutat. Fins aquells moments, els processos productius es produïen dins de la muralla de Barcelona, impossibilitant l’ampliació i millora d’aquests. L’arribada de matèries primeres al port de Barcelona, la insalubritat dins la ciutat, els conflictes socials i laborals creixents, la necessitat vital d’espai, etc, feien de Barcelona un espai urbà tancati ple de conflictes. Calia sortir de les muralles i expandir-se.

La transformació industrial i dels sectors serveis es localitzen fins la segona dècada del segle XX dins d’aquells límits naturals d’expansió.Però després d’aquesta dècada, algunes empresesimpulsades per la previsió de canvis infraestructurals, comencen a traslladar-se fora d’aquella primera Corona.

Però amb la posterior millora de les vies ràpides de comunicació (Rondes, autopistes, autovies, rondes externes de les grans poblacions) i la digitalizació dels mitjans de comunicació (telefonia, informàtica/internet) es possibilita l’aparició a partir de l’última dècada del segle XX del Quart Cinturó Industrial de la Regió Metropolitana. Aquest quarta cinturó integrarà paulatinament totes aquestes comarques i d’altres municipis a la gran Regió Metropolitana.

Tenim així una gran regió amb centres industrials, organitzat en polígons, zones residencials i de serveis. Un espai urbà amb molts nuclis dispersos pel territori, però integrats efectivament per una eficient xarxa viària i de comunicació. Una regió urbana amb diversitat de centres (policentralitat urbanística i productiva).

Es pot treure com a conclusió important que la relació espai/temps en l’ús i l’organització territorial de les activitats humanes, ja siguin productives, residencials, de serveis o d’oci, permeten que la gran ciutat s’expansioni i es descentralitzi a l’hora.

La difusió i creixement de la Regió Metropolitana de Barcelona es pot visualitzar a través d’unes corones circulars que neixen de la ciutat de Barcelona i que s’anirà estenent per les seves rodalies o municipis que l’encerclen. Imatge de Barcelona l'any 1806.

Fins el 1854 es produeix un tancament dins de la ciutat de Barcelona i les seves muralles de l’activitat productiva. Durant dècades les institucions públiques i privades de Barcelona lluitaven per vèncer les traves legals que impedien ampliar l’activitat productiva fora de la ciutat. Fins aquells moments, els processos productius es produïen dins de la muralla de Barcelona, impossibilitant l’ampliació i millora d’aquests. L’arribada de matèries primeres al port de Barcelona, la insalubritat dins la ciutat, els conflictes socials i laborals creixents, la necessitat vital d’espai, etc, feien de Barcelona un espai urbà tancati ple de conflictes. Calia sortir de les muralles i expandir-se.

Així neix la Primera Corona Industrial de Barcelona. Es situa fora de muralles a partir del 1854 amb l’incipient naixement de l’Eixample de Barcelona i els pobles de la rodalia que a finals de segle XIX i principi del XX seran engolits per aquest municipi. Aquests municipis annexionats van ser: (1897) Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; (1904) Horta; (1924) Sarrià. Quan es produeix l’annexió d’aquests nuclis urbans de les afores de Barcelona, el creixement del municipi de Barcelona és força important, amb l’extensió actual de 92 Km2.Aquesta annexió té el propòsitd’ampliar la gran capital catalanaa través d’un espai que li és vital per a créixer en les dècades properes, entre mar i muntanya.
	La transformació industrial i dels sectors serveis es localitzen fins la segona dècada del segle XX dins d’aquells límits naturals d’expansió.Però després d’aquesta dècada, algunes empresesimpulsades per la previsió de canvis infraestructurals, comencen a traslladar-se fora d’aquella primera Corona.
Així comença a perfilar-se la Segona Corona Industrial de Barcelona, que inclourà municipis propersa la gran ciutat.La recerca de sòl ampli i barat, la millora progressiva de les infraestructures, vies de comunicació, la instal·lació de la xarxa elèctrica i telefònica, planteja i possibilita la localització d’empreses fora de Barcelona. Aquesta 2a Corona estarà formada per municipis com l’Hospitalet de Llobregat,Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Adrià del Besós, Santa Coloma de Gramanet, Badalona, etc. Però aquesta corona industrial i urbana s’anirà ampliant al llarg de les properes dècadesals municipis de les rodalies. Es pot afirmar que és durant el desenvolupament d’aquesta segona corona industrial de Barcelona que es produeix la transformació productiva i residencial del municipi d’Esplugues. És precisament entre els anys 1924 el 1960 que passa de ser un petit poble de les rodalies de la capital catalana a ser un element més del teixit industrial i residencial de la gran regió metropolitana. Esplugues ja és ciutat.

La Tercera Corona de Barcelona neix durant la dècada dels anys 70amb la millora de les vies de comunicació, principalment amb la creació de les autopistes, la millora substancial del traçat de les carreteres, així com en els mitjans de comunicació, telefonia principalment. Aquesta corona correspon a l’àmbit municipal de l’Area Metropolitana de Barcelona. Aquests fets permeten la desvinculació, descentralització i deslocalització dels centres productius dels de gestió administrativa de moltes empreses, permetentuna millora i major rendibilitat en la producció i comercialització dels productes. Moltes empreses poden sortir de Barcelona, tenint garantit un millor procés de producció i una millora en les vendes. Així la Tercera Corona de Barcelona engloba els principals nuclis de població, 38 en concret, de les quatre comarques que voregen Barcelona: El Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

Però amb la posterior millora de les vies ràpides de comunicació (Rondes, autopistes, autovies, rondes externes de les grans poblacions) i la digitalizació dels mitjans de comunicació (telefonia, informàtica/internet) es possibilita l’aparició a partir de l’última dècada del segle XX del Quart Cinturó Industrial de la Regió Metropolitana. Aquest quarta cinturó integrarà paulatinament totes aquestes comarques i d’altres municipis a la gran Regió Metropolitana.
	Tenim així una gran regió amb centres industrials, organitzat en polígons, zones residencials i de serveis. Un espai urbà amb molts nuclis dispersos pel territori, però integrats efectivament per una eficient xarxa viària i de comunicació. Una regió urbana amb diversitat de centres (policentralitat urbanística i productiva). Es pot treure com a conclusió important que la relació espai/temps en l’ús i l’organització territorial de les activitats humanes, ja siguin productives, residencials, de serveis o d’oci, permeten que la gran ciutat s’expansioni i es descentralitzi a l’hora.