Delegació permanent de les corts al principat de Catalunya i
als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat
del s XIV ,coneguda també a l’edat mitjana, per diputació
del general o bé per diputació del regne a València
i a Aragó. La generalitat de Catalunya tingué l’origen en
les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè
, disolta la l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant
personal i administració independent dels del fisc reial . Durant
el regnat de Pere el Cerimoniós , les corts es reunien amb tanta
freqüència , a causa de les contínues guerres
que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara
la seva tasca quant ja era convocada la cort següent . S’arribà
, així , a la creació d’una comissió permanent. Hom
dóna com a primera la de dotze membres , quatre per braç
(bé que en realitat eren dues comissions , una per braç reial
i una altra pels braços eclesiàstic i militar) , nomenada
per la cort de Barcelona – Vilafranca - Cervera de 1358 – 59,
perquè la seva actuació fou regulada en termes semblants
a allò que seria norma posteriorment . Però la institució
començà a perfilar – ser més en la cort de Montsó
de 1362-63, que creà els imposts que li havien de donar autonomia
financera, i esdevingué ja organisme indispensable quan, des de
1364-65,els diputats acudiren al deute públic amb la venda de censals
i violaris a fi de recollir diners per a la defensa.