Va néixer a Catalunya (El Vendrell), el seu pare era organista
de l’església del seu poble, la seva mare va tenir una marcada
influencia en la seva vida musical, era filla de catalans però nascuda
a Puerto Rico Quan tenia set anys ja composava , va compondre una
masurca , tots els instruments el seduïen, el primer que va tocar
va ser el piano, als vuit anys donava concerts de violí tot sol.
Anys més tard va canviar el violí pel violoncel pel qual
es va sentir seduït.
En 1888 va ingressar en l’Escola Municipal de Música de Barcelona,
també va estudiar a les ciutats de Madrid, Brusel-les i París
sota la protecció del comte de Morphy, a qui l’havia recomanat Albeniz
després d’haver-lo sentit tocar en un cafè de Gràcia
(Barcelona).
El 1897 esdevingué professor de violoncel a l’escola Municipal
de Música de Barcelona.
L’èxit de la seva carrera internacional comença a París
en 1899, amb un concert amb l’orquestra Lamoureux., el seu nom és
reconegut a tot arreu com a solista. Funda a Barcelona l’Orquestra Pau
Casals finançada per ell .i l’Associació Obrera de
Concerts.; amb la primera donà un gran impuls a la vida simfònica
catalana i amb la segona dugué a terme un intent d’acostar la música
al mon obrer. La seva vida experimentà un canvi important arran
de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial, ja no tant sols actuava
com a músic sinó que es va convertir en un paladí
infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides, exiliat
voluntàriament a Prada (Conflent) . Posteriorment residí
a Puerto Rico, on fundà el Festival Casals, a partir de 1957
fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Nueva York.
Com a compositor compon a més , música de cambra, polifonies,
sardanes...
El 24 d’Octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l’ONU
(Himne a les Nacions Unides). L’any 1979 les seves despulles foren traslladades
a Catalunya i enterrades al Vendrell.