Capital d'Algèria i de la Wilaya d'Alger, a les vores d'una badia
semicircular, a la Mediterrània. S'estén sobre la plana
litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa
i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió. El
vell Alger turc s'aixeca sobre una acròpoli dominada per la Casbah
o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port.
Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé
totes de construcció anterior a l'any 1870 i la densitat de població
assoleix d'aquest nucli central, seguint el litoral.
Al sud de la Casbah es troba el centre comercial i administratiu,
que s'engrandí molt entre les dues guerres mundials, fins a absorbir
el municipi de Mustafà i unir-se al de Hussein-Dey, municipi de
fàbriques i magatzems, que inclou el centre industrial i comercial
d'El-Harrach. Als vessants dels turons es troben els barris de bidonvilles
o barraques, testimonis de la immigració motivada pel desenvolupament
industrial. Al nord de la Casbah hi ha el barri de Bab-el-Oued, en part
industrial i en part residencial. Centre d'una important comarca vitícola,
la ciutat té gran part de la seva activitat econòmica lligada
a la viticultura. Principal centre industrial d'Algèria, té
una indústria molt diversificada: alimentària, metal·lúrgica,
mecànica (muntatge d'automòbils Renault), química
(superfosfats i altres adobs, antibiòtics), refineria de petroli,
dues centrals tèrmiques, una central
que distribueix el gas dels jaciments saharians de Hassi-R'mel i una
fàbrica de ciments. El port d'Alger, el primer del país,
exporta vins, fruites i verdures primerenques, cereals, químics.
És també escala carbonera. Capital política i administrativa,
és centre d'ensenyament superior: universitat d'Alger. És
nus de comunicacions vers Tunis, Orà, Constantina i altres ciutats.
Aeroport internacional.