Ciutat i capital de la província homònima,
a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del
Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada
Ibèrica. La ciutat, en un turó a la riba
esquerra del Xúquer, des del s XIX s'ha estès vers la plana;
conserva el nucli antic constituït per un carrer, paral·lel
als rius, amb
cases penjades sobre l'espadat calcari. Hi són
recursos recents l'explotació de la fusta (serradores) i també
l'afluència turística. La principal activitat de la població,
però,
correspon al sector terciari (funcions administratives,
comerç). L'any 1970 fou construït el polígon industrial
de la ciutat. Anomenada per primera vegada l'any 784 per un cronista àrab,
estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida
per Alfons VIII, amb l'ajuda d'Alfons I el Cast de Catalunya i d'altres
forces cristianes, atretes per la consideració de croada que el
papa havia conferit a la lluita. Agraït Alfons VIII per aquesta ajuda,
eximí el rei català i els seus successors del vassallatge,
més nominal que real, que li devien per causa de Saragossa. El 1189
Conca obtingué d'Alfons VIII un important fur i assolí del
papa que hi fos establerta una seu episcopal. Durant el s XVI la ciutat
fou cap d'un dels districtes ramaders de la Mesta, la decadència
de la qual, doncs, l'afectà considerablement. Saquejada pels francesos
el 1808, fou reconquerida poc temps després per les forces d'El
Empecinado. Durant la tercera guerra Carlina fou conquerida (1874) per
les tropes de l'infant Alfons Carles, però fou reconquerida el mateix
any pel general Pavía. Durant la guerra civil de 1936-39 restà
a les mans dels republicans fins als darrers moments. El monument més
important és la seva catedral, gòtica (acabada probablement
el 1257); presenta planta de creu llatina amb tres naus, absis poligonal
amb deambulatori (1448) i voltes d'ogives encreuades. És remarcable
el contingut artístic de les capelles, amb el retaule gòtic
de Tots els Sants, i el de la Capilla de los
Caballeros amb obres de F. Yáñez (s XVI),
el Transparente de Ventura Rodríguez i les escultures de Pedro de
Mena a la sagristia. En el tresor de la catedral hi ha peces litúrgiques
d'un gran valor (reliquiari bizantí del s XIV) i obres de Gerard
David, El Greco i Juan de Borgoña. Hi ha el Museo Arqueológico
Provincial (1962) i, sobretot,
el Museo de Arte Abstracto Español, a les cases
penjades, fundat el 1966 pels pintors F. Zóbel i G. Torner.