Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs,
des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans
de la de la riera de Caldes.
Actualment, davant la industrialització i la urbanització
a gran escala del sòl, l'agricultura és en franca regressió:
257 ha de regadiu i 477 ha de secà
(155 de vinya, 30 d'arbres fruiters); 60 ha de bosc i 8 ha de plantacions
d'arbres de ribera. El cens industrial (1981) donava 1397 treballadors
a la
indústria metal·lúrgica, 824 a indústries
químiques, 711 a tèxtils, 721 a productes alimentaris, 404
a indústries del cuir, 164 a paper i arts gràfiques,
169 a transformacions del cautxú, i 1 264 al ram de la construcció.
La població activa dedicada a la indústria era de 5 082 treballadors
i la dedicada
als serveis de 1531. Les indústries antigues són radicades
al centre urbà, però les més modernes ho són
als afores (polígons industrials de
Can Magaroles i Can Magre). L'evolució demogràfica de
Mollet seguí un ritme de creixement constant i apreciable fins els
anys seixanta que
l'increment esdevingué un dels més espectaculars de la
comarca. Darrerament hi ha una tendència al retorn al lloc d'origen
de la població immigrada,
a causa de la crisi econòmica. La vila (34 969 h agl i 525 h
diss [1981], molletans; 65 m alt), situada a la dreta del Besòs,
creix seguint les principals
vies de comunicació que la travessen: la carretera de Barcelona
a Puigcerdà i les comarcals amb Sabadell i amb Badalona, i també
s'ha expandit vers
l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou (barri de l'estació
de França). Encerclen el nucli urbà dues autopistes (l'autopista
de Barcelona a la
Jonquera i la del Tercer Cinturó). Té també estació
del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. L'església parroquial
és dedicada a sant Vicenç.
Hi ha un casal de cultura, de donació particular, actualment
a càrrec de l'ajuntament, amb una biblioteca i una escola de formació
professional.
El 1972 s'aprovà un pla parcial per a la construcció
del polígon esportiu El Calderí (nom popular de l'antic ferrocarril
de via estreta de Mollet a
Caldes).Mollet fou poble reialenc. La industrialització s'inicià
al s XIX, i al començament del XX hi havia ja fàbriques d'adobs
químics, adoberies,
fàbriques tèxtils, alimentàries, etc. El 1911
hom instal·là l'adoberia Franco-Espanyola, però fou
a la Primera Guerra Mundial (1914-18) que es
crearen les condicions per a la formació d'una indústria
moderna. La proximitat amb Barcelona i l'excel·lent nus de comunicacions
que constitueix
expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d'influència
dels municipis veïns (la Llagosta, Martorelles de Baix, Parets del
Vallès i Sant Fost
de Campsentelles).