Municipi del Bages, al límit sud de la comarca, travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat —al seu sector oest— pel vessant nord- est del massís de Montserrat —el cim de Sant Jeroni (1 224 m) és el punt culminant del terme, al límit amb els de Marganell i del Bruc—. Els terrenys són pràcticament desaprofitats per l'agricultura, a causa del rocam montserratí, l'extensió de la caseria, el pas de ferrocarrils i carreteres i l'abandonament, com més va més accentuat, d'oliveres i vinya. La flora espontània (gran diversitat d'espècies arbòries, sobretot pins i alzines) ha envaït bona part de les antigues terres de conreu. L'activitat industrial hi és predominant des de mitjan s XIX; la dedicació exclusiva a la filatura i al teixit de cotó ha desaparegut modernament amb el tancament de diverses fàbriques i la creació d'indústries noves dels rams metal·lúrgic i de l'aigua (tints, aprests i acabats), confecció i material elèctric. L'existència del santuari de Montserrat ha produït el desenvolupament de la indústria hotelera i del sector dels serveis. La vila (2 354 h [1991]; 161 m alt) té el nucli primitiu allargassat damunt un
replà al començament del pendent montserratí, a la dreta del Llobregat, i forma un petit eixample a l'altre cantó del riu. Cal cercar el seu origen potser en un petit cenobi (monasteriolum) sorgit a redós d'unes esglésies adjudicades per Guifré I al monestir de Ripoll el 888, una de les quals, antecessora de l'actual parròquia de Sant Pere, és documentada el 933. La història i la vida de la vila han estat sempre lligades a la del monestir de Montserrat (que és dins el terme, al límit amb el de Collbató), que en tingué la senyoria plena des del 1363, quan el prior Jaume de Vivers n'adquirí la jurisdicció al rei Pere III. Per facilitar els pelegrinatges al santuari, el prior Bernat Escarrer havia fet construir un pont sobre el Llobregat (abans del 1317). El seu successor, Ramon de Vilaragut, bastí el palau prioral, gòtic, avui desfigurat i convertit en hostal. Té estació dels Ferrocarrils
Catalans (de Manresa a Barcelona), i n'havia tinguda del cremallera a Montserrat. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Jeroni, l'antic hostal de la Creu, la colònia Gomis i l'enclavament rural de Vilamarics.