Vall de Núria
Vall del Pirineu axial, al municipi de Queralbs (Ripollès), centrada
pel santuari de Núria. És formada per l'ampli aiguavés
del riu de Núria, afaiçonat en una massa dellicorelles i
de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics
per un magma granític. Formen la capçalera el torrent de
les Molleres (que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt), el
de Noufonts (al pic de Noufonts, 2 864 m), el de la coma d'Eina (al pic
d'Eina, 2 794 m), el de Finestrelles (al coll de Finestrelles, 2 590 m)
i el del Puigmal (al Puigmal, 2 913 m). El riu és embassat prop
del santuari en un pantà regulador, i s'encaixa aviat a les gorges
de Núria, de més de 3 km de llargària i amb un desnivell
d'uns 700 m a la riba esquerra amb les roques de Totlomón. Les gorges
i les cascades que s'hi originen són degudes a la difícil
represa per l'erosió fluvial del modelat glacial quaternari (vall
suspesa) damunt uns gneis molt durs. El canal del Freser comunica les aigües
d'ambdós rius i mou unes centrals hidroelèctriques. El clima
fred (-15°C de mínima anual mitjana) i plujós (uns 1
000 mm anuals) explica els mitjans de vida: ramaderia (bestiar vaquí,
oví i cavallí), que aprofita les pastures de genciana alpina
i pèl caní, i turisme, atret pel santuari, el paisatge i
la neu. Hi ha un tren de cremallera que va des de Ribes de Freser fins
al santuari, instal·lat el 1931. La carretera es detura a Queralbs
(una prolongació fins al santuari resta interrompuda de fa anys).
Per als esports de neu i l'excursionisme hi ha, a més dels establiments
hotelers del santuari, un antic hotel, avui residència per a
joves, gestionada per la Generalitat, dos allotjaments, dos refugis, una
escola d'esquí, tres telesquís i una pista de glaç.