Comarca de Catalunya. Cap de comarca, Falset. Forma un gran amfiteatre
a gregal de la fossa tectònica de Móra d'Ebre, oberta a l'extrem
de ponent de la Serralada Pre-litoral Catalana. La Serralada es divideix
enllà de les muntanyes de Prades, i, al mig, deixa al descobert
les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsòl, mentre que a un
dels costats de la gran cicatriu s'alcen uns enormes blocs calcaris i,
a l'altre, els encara més potents de conglomerats (els primers voregen
el miler de metres d'altitud i els segons l'ultrapassen). Aquests blocs
perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats
per grans cingleres, amb els tons clars de llurs elements constitutius,
mantenen la seva vigoria a les dues bandes de la comarca, mentre que a
la part central les llicorelles formen muntanyoles negrenques, arrodonides
per l'envelliment, que perden alçada a mesura que l'amfiteatre s'obre
a la Ribera d'Ebre. Abans, però, una clapa granítica surt
també a la superfície, a Falset. De les muntanyes del contorn,
la més característica és el Montsant, formada per
grans blocs de conglomerats oligocènics de 800 m de gruix que culmina
a 1 166; a la banda oposada, les moles de Colldejou (914 m) i Llaberia
(912 m), amb les serres de Puigcerver (922 m) i de l'Argentera (799 m),
separen la comarca del Baix Camp. Confinen també amb el Baix Camp
i amb la Conca de Barberà les muntanyes de Prades (1 201 m) i la
serra la Llena (1 023 m) fa de límit amb les Garrigues. El riu Montsant
i el seu col·lector el riu de Siurana (amb el seu afluent el riu
de Cortiella), que neixen a les muntanyes de Prades, s'uneixen després
d'haver cenyit la base del redreçament del Montsant; després
d'haver recollit el cabal de la riera dels Guiamets, el riu de Siurana
desguassa a l'Ebre a Garcia. La comarca, oberta a la vall de l'Ebre,en
rep les influències climàtiques, neutralitzades per les de
les altes muntanyes que l'envolten i les que vénen del migdia i
llevant de la Mediterrània. Les pluges tenen una mitjana de 560
mm anuals (als cims de la perifèria sobrepassen els 600 mm). Neva
molt poc (mitjana de tres dies anuals). Són característiques
la boira d'estiu, dita de mar (que es posa al límit amb el Camp),
i la d'hivern, dita broma de riu (que es posa baixa); a la banda de tramuntana,
a les valls d'Ulldemolins i de Margalef, arriba per damunt de la serra
la Llena la broma d'Urgell, que s'estén també per les muntanyes
de Prades. La temperatura mitjana anual és de 15°C als sectors
baixos i d'11°C a les altures.