País d'Occitània, limitat a l'W pels territoris del Llenguadoc,
a l'E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per
la mar Mediterrània. En la divisió administrativa francesa
resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual
comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l'Alta Provença,
Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa. Des del punt
de vista físic, el relleu del país provençal presenta
una estructura esglaonada des d'una línia de crestes pre-alpines
o alpines (mont Ventor 1 912 m; mont Lura, 1 827 m; mont Pelat, 3 053 m)
fins a la mar. Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i
lluminós. El conjunt, però, és modificat en la seva
estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses suplementàries
i conques fluvials, i adquireix una gran diversitat. Així, cal parlar
d'una Provença del Roine i de la Baixa Durença, formada per
terres al·luvials riques, transformades per a l'agricultura, així
com també dels territoris de la Crau i de la Camarga. En segon lloc,
hi ha una Provença marítima, de difícil accés
per terra, amb plegaments que arriben fins a la mar i que donen una costa
alta i retallada, amb platges molt petites (massís de l'Esterèu,
al centre; les riberes de Niça, Mònaco i Menton, en el tombant
E, en direcció als Alps, etc). També és important,
com a contrast, la Provença alpina, constituïda per una vall
extensa i fèrtil (la Durença) i un conjunt de terres altes
semidesèrtiques. És el país del conreu de la lavanda
(Gap,Dinha) i dels ramats. Per últim, cal esmentar una Provença
interior, en la qual els massissos poc elevats (Santa Victòria,
la Santa Bauma, etc) configuren les conques conreades i determinen l'establiment
dels nuclis principals de població (Ais de Provença, Sant
Maximí, Brinhòlas, etc). Hom hi conrea principalment la vinya.
La part del territori industrial correspon, però, a l'E, al punt
on s'articulen la ciutat de Marsella i el Roine: del port de Marsella a
la mar de Berra i al golf de Fòs (refineries de petroli, important
complex industrial). La importància del port marsellès —unit
a la capital de l'estat per ferrocarril directe— ha estat decisiva per
al desenvolupament del país fins que la indústria petroliera,
situada al mar de Berra, substituí l'antiga elaboració industrial
del sucre i de l'oli, alhora que patrocinà també la creació
d'un complex petroleoquímic portuari. Amb tot, i malgrat que, de
sempre, el turisme ha estat un dels recursos notables del país (és
la primera regió turística de França), Provença,
com la resta dels territoris occitans, sofreix les conseqüències
d'una mala planificació, fruit de la política centralista
de l'administració francesa.