Municipi i cocapital (juntament amb Terrassa) de la comarca del Vallès
Occidental, a la fossa tectònica del Vallès, al SE del massís
de Sant Llorenç del Munt, a la vall del Ripoll, riu que travessa
el terme de NW a SE. El territori és generalment pla i baixa suaument
des del sector septentrional (Sant Julià d'Altura) fins a la Creu
de Barberà, amb cotes més altes a l'W (torre de Berardo,
Can Rull, Serra d'En Camaró) i amb desnivells abruptes a l'E, a
l'esquerra del Ripoll (Torre-romeu i el Poblenou de la Salut). La població
ja es duplicà al s XVIII (d'unes 1 170 persones el 1708 passà
a 2 212 h el 1787) amb el desenvolupament de les activitats tèxtils,
però fou al s XIX que es produí la primera gran embranzida
demogràfica seguint el procés de la revolució industrial
i arribà als 23 375 h el 1900. Continuà al s XX l'impuls
i s'havia més que doblat el 1935 (50 037 h); després de la
davallada de la guerra civil (47 831 h el 1940) el creixement no s'ha deturat
fins a gairebé quadruplicar-se el 1975 (182 012 h) des d'aleshores;
la població, que continuava tenint un caràcter tèxtil
preponderant, ja s'havia duplicat el 1960 (105 152 h) i els barris creats
bàsicament per les onades immigratòries a partir dels anys
cinquanta envoltant el nucli ciutadà representaven ja el 1970 unes
dues terceres parts de la població total. L'important fenomen immigratori
al llarg de tot el s XX ha fet que el creixement vegetatiu hagi estat mínim
(el creixement migratori ha arribat a representar el 97,1% en 1910-20,
el 92,8% en 1930-40 i ha anat baixant des d'aleshores fins a representar
només un 54,2% en 1965-70). En el període 1965-70 la immigració
procedia principalment d'Andalusia (36%), Múrcia (17%), Extremadura
(7%), Aragó (4%), encara que una part important (36%) eren nascuts
en altres llocs de Catalunya. El cens del 1991 donà un total de
189 184 h. En el període 1981-1991 la població cresqué
en 3 061 h.