El costumari del dia d'avui és molt redüit. Com per Sant
Joan, l'esplai d'aquesta festa es manifesta la vigília. La veu popular
diu que l'any celesiàstic, religiós o cristià,
per dír-ho així, comenca el dia d'avui. Per anunciar-lo,
al punt de rompre l’albada canten tots els galls del- món. El seu
cant fa fugir els lladres i els mals esperits i gents enemigues de Crist,
que corren, esporuguits, a amagar-se a llurs cofurnes, espantats per la
claror de la fe. Els galls, amb llurs cants, anuncien a sant Pere que al
món encara hi ha fe i que la seva obra perdura i tindrà,
com a mínim, un any de vida, puix que, quan la llei de Crist s'acabi
i entri el regnat de l'Anticrist els galls deíxaran de cantar just
al punt de l’alba del dia d'avui. Hom ja ho sabrà, però,
amb molta anticipació, perquè, set anys abans, els ases deixaran
de bramar, i les dones, d'infantar. D'ací que quan algú sent
bramar un ase o veu una dona gràvida digui que encara resten, com
a mínim, set anys més de vida. Els nostres avis, el dia d'avui,
s'abstenien de menjar pollastre, per tal com representava una alifara i
un gaudi que molestaven el sant apòstol, perquè li recordaven
la delació del gall quan va negar Jesús. Els qui es deien
Pere, per celebrar llur festa, menjaven d'altra aviram, però mai
gall. Havia existit la creença que matar un gall el dia d'avui era
captar-se la ,simpatia del sant, i els qui se'l volien fer propici, fos
pel que fos, avui mataven un gall, però no se’l menjaven fins
demà passat, que ja és juliol, creguts que el traspàs
de l’un mes a l’altre trencava tota relació del gall amb el seu
sant patró i podien menjar-se’l sense ofenfre’l. Així es
capataven el favor del sant perquè mataven un gall, i podien aprofitar-se’n
sense enutjar el vell patriarca de l’Església.
Segons la litúrgia popular:
Els quatre
dejunis complets
són
sant Pere i el Colomet,
l’Ajagudeta
i el Nadalet.