Bisbe de Roda i Barbastre. Fou canonge regular a Sani Antoni i prior
de Sant Serni de Tolosa (1100). D’allà (1 104) el tragué
el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu
reconquerida feia poc. El seu caràcter pacifista el feu topar amb
el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità
de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe al.legant que l’antiga
frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca. El 1116 fou expulsat del
bisbat. El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però
Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca. El 1125 prengué
part en una de les campanyes del rei Alfons I contra Andalusia i morí
de retorn a Osca, d’on fou traslladat a Roda, on es guarden les relíquies,
la cadira i altres records seus. De seguida fou venerat com a sant i el
canonge de Barbastre Elies escriví una vida seva. Festa: 21 de juny.