Documento sin título

El dia 01-7-2000 en Ramon Palma ens va venir a buscar al País Basc, on havíem anat amb la Fundació Esportiva Figueres per fer un stage. El camí el vam fer : Roger Palma, Marcos, Sergi Graboleda i Joan Graboleda. En Ramón ens va acompanyar a l’alberg de Fromista (molt bé). A l’alberg vaig trobar dues noies gallegues que havien viatjat amb nosaltres a Egipte.

02-7-2000 : FROMISTA – CARRIÓN DE LOS CONDES El camí ha sigut fàcil i agradable, és tot planer. Han aparegut les primeres ampolles ( Roger, Joan). Hem fet el camí en 3h i mitja, hem sigut els primers en arribar a l’alberg, l’hospitalera encara no s’ho creu. ( massa ràpid per mi ...) A Villalcázar de Sirga hem vist una catedral molt maca. A Carrión hem anat a veure la famosa portalada romànica amb el meravellós Pantocràtor i la cornisa amb tots els oficis que hi havia a Carrión durant l’edat mitjana. Avui es juga la final de l’Eurocopa. Hem menjat a l’hospital, amanida, mongetes seques, tonyina, formatge, patates fregides, meló,... A les10 de la nit ha arribat un noi de Manresa que ha fet 60 km...

03-7-2000 CARRIÓN DE LOS CONDES – SAHAGÚN Hem dormit molt bé. Avui hem fet 40 km, molt dur!! He arribat ben cansat: dinar, rentar la roba i dormir. El camí ha estat molt llarg i el paisatge i els pobles no valien gaire la pena. Demà intentarem arribar a Mansilla de las Mulas passant per la calzada romana (35 km). Ara plou molt, si continua així haurem de sortir més tard. Els nens han anat a comprar pa i sopa per fer el sopar, just en aquest moment la llum ha marxat i la cuina és elèctrica (no se com farem els ous i la sopa) M’han sortit 2 butllofes, en Sergi m’ha rebentat la més grossa, em fa molt mal!

04-7-2000 SAHAGÚN – RELIEGOS No hem pogut arribar a Mansilla. Ens hem aixecat molt tard i les butllofes em feien molt de mal. He hagut de caminar tot el trajecte amb molt de dolor i ajudat d’un bastó. Tot i això hem fet 31 km. Els nens estaven molt cansats, em pensava que no arribarien. Jo estava força desanimat per el mal i per què he fet tot el camí pensant amb en Pau i les seves notes. Ara són les 16:30, ja hem descansat i tot es veu amb més optimisme. He trucat i estic molt més animat, penso que hem passat el pitjor del camí ( el més solitari). Demà potser dormirem en un convent de germanes benedictines. M’has comentat que no resistiries el camí i jo crec que si. El camí el fa cadascú i pot ser el dur que cada persona vulgui. Penso en tu en tot moment!!

05-7-2000 RELIEGOS – LLEÓ El dia ha estat duríssim, hem fet 25 km segons la guia però abans d’arribar al convent hem fet moltes voltes. Tenia 2 ampolles molt grosses i ara ja en tinc 3. He sofert molt. Hem sortit a les 6 i hem arribat a les 12. Ens han tractat molt bé, aigua i sal per els peus, aigua amb llimona per beure, ... Hem descansat i a les 17 hem anat a visitar la ciutat. Els nens han anat pel seu compte, els hi he donat diners i aquesta tarda potser aniran al cine. Jo he visitat la catedral i San Isidoro. He anat a comprar un cinturó per els pantalons ja que en queien. També he comprat Radiosalil i tirites especials. Han arribat 4 senyors de Torroella de Montgrí i una dona de L’Escala. Parlem del camí i de com fer-lo, ells pensen anar molt a poc a poc. A les 22 la mare abadessa ens dona la benedicció.

06-7-2000 LLEÓ – PUENTE ORBIGO Són les 8 del vespre i estic assegut en un pati interior de l’hospital de Puente Orbigo. Estem molt bé, aquest matí hem fet 40 km però demà i demà passat farem 2 etapes molt curtes (20km). Quan hem arribat estàvem molt cansats, havíem sortit a les 6 del matí i hem arribat a les 14 ( 8 hores caminat). Al costat de l’hospital hi ha una piscina municipal immensa i un restaurant: hem aprofitat per anar a dinar al restaurant i poder-nos banyar. En Roger i en Marcos no s’hi ha quedat gaire, han preferit anar a descansar, però en Sergi i jo ens hi hem quedat fins a les 18:30. Al poble hi ha molt d’ambient degut al càmping,però els nens no tenen ganes de sortir. Crec que el camí és una cosa que tothom hauria de fer, a la gent gran et dona molt de temps per pensar i la gent jove ho fa més com una prova física. Fas el camí amb mi ja que sempre marxo sol i tinc molt de temps per pensar en tot el que he deixat enrere i en tot el que desitjo per nosaltres i els nostres fills ( t’enyoro tant!) Crec que el camí l’hauríem d’haver fet junts ja que dona molt de temps per pensar i reflexionar. Veus paisatges molt diferents i passes per llocs realment significatius. Molta gent no veu res, només camina... Ara estic parlant d’això amb els amics belgues. Avui hem passat per davant de l’ermita de la Virgen del Camino ( molt famosa per les escultures d’en Subirachs) i ningú s’hi ha parat. Nosaltres hem fet una foto i els hi he explicat als nens el significat de les escultures.

07-7-2000 PUENTE ORBIGO – ASTORGA Avui l’etapa ha estat molt curta (20km) i el paisatge ha ajudat força a caminar. Hem deixat la Castella profunda i hem entrat en un paisatge molt més propi de les valls de muntanya. La Magateria és una comarca molt rica en aigua i els cultius són la majoria de regadiu. Al matí hem aprofitat per visitar la catedral i l’exposició “Las edades del hombre” (n’ havíem vist una a València l’any passat), estava molt bé però els nens han preferit anar a dinar aviat i a descansar a l’alberg. Demà volem fer una etapa una mica més llarga (30km) per anar a dormir a un alberg que es troba a dalt de la muntanya (Manjarin). Avui, contant les etapes he descobert que no podrem tornar el dia 17, ja que aquest serà el dia que arribarem a Santiago. Els hi he fet una proposta: si arribem a Santiago el dia 17 podríem llogar un cotxe i dedicar el dia 18 a visitar les ries i el cap Finisterre, fer una mica de turisme, d’aquesta manera tornaríem el dia 19. Com veus avui estic molt més animat ja que hem arribat descansats i tot es veu d’un altre color. Al meu costat hi ha un noi de València que se’n torna a casa després de 2 dies de camí i deixa els seus companys. El camí és difícil, cal desitjar acabar-lo per arribar a la fi.

08-7-2000 ASTORGA – EL ACEBO Avui estic trencat de veritat!! Els últims 7km els he fet lesionat amb un fort dolor muscular a la cama dreta. Ja era molt tard i en Roger i en Marcos se’n havien anat força endavant. Vaig donar diners a en Sergi i li vaig dir que marxessin fins El Acebo i que mengessin (eren les 16h). A poc a poc he aconseguit arribar i finalment hem pogut menjar tots 4. Ara són les 19:30 i ja estic força recuperat. Tinc por per demà!!, si la cama hem fa mal no se com ho farem. Espero haver-me recuperat. Cada dia et trobo més a faltar, ja fa 15 dies que vam marxar de casa i tants dies sense tu els trobo molt llargs. Potser per això tinc tantes ganes d’arribar-hi fa que fem més quilòmetres del compte (avui hem tornat a fer 40km). En vaig equivocar en el dia de tornada. Avui i demà intentarem fer 2 etapes en lloc de les 3 que recomana la guia. Els nens aguanten molt bé el més perjudicat sóc jo. Si demà no aguanto reduirem la marxa. Avui he conegut un matrimoni belga que fan el camí ajudats d’un burro, estan fent el camí de tornada. Per anar van fer el camí del nord i ara tornen passant per Barcelona. Els hi he donat l’adreça i els hi aconsellat que passin pel coll de Banyuls ( per evitar la duana). Molts petons i una forta abraçada d’un caminant que t’enyora molt!!.

09-7-2000 EL ACEBO – VILLAFRANCA DEL BIERZO Avui hem tornat a fer 40km ( ja sé que estem bojos però volem arribar i tornar). Estic rebentat, avui hem feien mal totes dues cames (dolors musculars)però hem arribat i ja hem trobo millor. Són les 17:30 i t’escric estirat al llit mentre en Sergi em fa un massatge als peus. Ja m’he dutxat i he rentat tota la roba. Avui hem pujat la mítica Creu de Ferro (el punt més alt del camí), hem passat per Ponferrada (on hem esmorzat) i hem arribat fins a Villafranca del Bierzo. Hem caminat 8 hores seguides sense contar les parades. El camí s’ha convertit en una autopista, hi ha tota mena de gent, fins ara solament havíem trobat gent molt convençuda que feien el camí per devoció o per turisme, però amb intenció d’acabar-lo, ara hem trobat molt de jovent (grups de 20 persones)que difícilment acabaran el camí. ( Un grup del Sagrado Corazón havien sortit de Ponferrada a les 8 del matí i els hem atrapat a mig camí). L’arribada a Villafranca ha estat molt dolenta, en Raymond (el belga) ens havia aconsellat d’anar a un alberg privat i quan hi hem arribat no ens han volgut perquè han vist els nens i ens han enviat al camp d’acampada. No hi he volgut anar perquè hi anaven els diferents grups hi he pensat que no dormiríem. Demà pujarem el mític Cebreiro, i si Sant Jaume vol arribarem a Galícia. El camí m’encanta però crec que l’hauríem de fer junts i a poc a poc. Vam sopar molt bé al restaurant “Padrino”.

10-7-2000 VILLAFRANCA DEL BIERZO – O’CEBREIRO Quina nit!! L’alberg estava ple (dormíem al passadís) i a les 12 encara no dormia, la gent pujava l’escala, els del lavabo, un sud-americà que trucava, en Sergi que roncava, ... A les 3 el dolor de les cames m’ha despertat i m’he posat radiosalil . A les 4 he anat al lavabo i plovia. A 2/4 de 6 molta gent s’ha aixecat i nosaltres també. Plovia a xàfecs i els hi he preguntat als nens que volien fer (podíem pujar en autobús), i han dit que volien seguir a peu. Hem sortit a pluja batent i així hem seguit les dues primeres hores. Passàvem al costat de la carretera general i els camions ens emplenaven d’aigua. A les 2 hores hem arribat a un poble hi ens hem parat a prendre un cafè amb llet i unes magdalenes. Al sortir ha plogut a estones, hem seguit pujant fins arribar als peus del Cebreiro. Vam pujar a peu en el millor dia possible “pluja i boira”. Els nens han pujat molt ràpidament però jo anava a poc a poc perquè tenia molt dolor a la cama dreta, en Sergi s’ha quedat a esperar-me per si tenia dificultats. En Marcos ha arribat a les 12 i nosaltres a les 12:35. Hem fet l’etapa en 6h 50 minuts i hem sigut els únics que hem pujat amb motxilla i els primers en arribar. El dormir s’ha posat molt difícil, hi ha massa gent, i cal arribar dels primers a l’alberg. Si demà aconseguim arribar a Sarrià espero no tenir més problemes ja que els altres albergs que he escollit es troben fora de les etapes normals de la ruta. Mentre anava pujant he demanat 3 desitjos, espero que es compleixin.

11-7-2000 O’CEBREIRO – SARRIÀ Ja som a Sarrià, 40km més. El camí és molt especial i trobes tot tipus de gent. Hi ha moltes persones que fan el camí per devoció i que veus que caminen i quan paren als diferents llocs volen assistir als actes religiosos o veure les esglésies. La majoria fa el camí com un repte esportiu o com unes vacances diferents. Crec que el camí és molt important per retrobar-te amb tu mateix, et deixa temps per reflexionar i recordar moltes coses que a vegades et queden com una mica penjades, coses a les que no dons gaire importància. El camí fa que els petits detalls siguin importants, les coses minúscules, el dia a dia, trobes a faltar moltes coses a les que estàs acostumat i tens molt de temps per pensar en elles. El paisatge de Galícia és preciós, però aquesta part del camí caldria fer-la en una altra temporada. Tot està saturat, trobes multitud de gent, molts grups i molta gent jova. Avui hem estat els primers de sortir, a les 6 del matí, i també hem estat els primers d’arribar a Sarrià (del nostre grup), l’altra gent s’ha quedat mig camí a Triacastela. Jo he arribat a les 14:40 i he aconseguit agafar l’últim llit, els nens havien arribat 20 minuts abans i havien agafat els seus llits però no podies reservar-ne cap. Si no hagués trobat llit ens en haguéssim anat a una pensió, estava tan cansat que no hagués tingut forces per dormir a terra. Durant molta estona he estat pensant amb en Pau i les seves possibilitats d’estudiar, he comentat els seus problemes amb dues noies universitàries de Valladolid. Totes dues feien carreres que no havien escollit en primera opció i totes dues estaven molt contentes. Espero que en Pau pugui aconseguir l’opció de Magisteri, crec que seria el millor per ell.

12-7-2000 SARRIÀ – GONZAR Avui hem seguit la guia, hem fet només una etapa de 30km. La meva cama dreta continua amb problemes, però seguim avançant. Estem a només 82km de Santiago i el camí està ple de gent. Són les 18:15 i encara estan arribant pelegrins que no troben llit per dormir. Si no arribes dels primers et cal dormir a terra. Hi ha cada vegada més gent que fa el camí a poc a poc, molts turistes. Això està molt bé per les èpoques de l’any on no hi ha gaire gent, però ara resulta molt fatigant per la gent que fem etapes llargues ja que t’obliga cada dia a ser dels primers. En el refugi que hem dormit avui (Sarrià) ningú s’ha aixecat a les 6, tothom dormia, però ara encara està arribant gent que ha dormit amb nosaltres i no troba lloc. El paisatge preciós, muntanyes baixes i et fas un fart de pujar i baixar. Els pobles són molt petits i per ells el camí és una oportunitat de fer diners: venen begudes, pals, gorres, una mica de tot. A cada poble hi ha un bar del Camino o del Pelegrino i el camí, a vegades et desvien expressament, passa just per davant. En alguns bars et posen el segell i els nens es paren per emplenar les credencials. Ens queden 3 etapes ( 2 de 30 i una de 20km), si tot va bé el dissabte al matí arribarem a Santiago i podrem assistir a la missa del Peregrino que fan a les 12 del matí. Espero que puguem veure el funcionament del Botafumeiro, crec que als nens els hi pot agradar. Avui a l’alberg hi ha un grup de nois i noies de Mataró, però els nostres passen una mica d’ells.

13-7-2000 GONZAR – MELIDE Ja hem fet 400 km i només ens separen 50 km de Santiago. Són les 17:30 i estic descansant a l’alberg de Melide. Avui hem fet una etapa de 32km, hem sortit a les 6 del matí. Tot era fosc, no es veia un burro a quatre passes, i a més hi havia boira. Hem agafat el camí i quan hem vist que no podíem seguir hem sortit a la carretera i hem fet uns 5km fins que hem trobat un bar i hem esmorzat. No et pensis que érem els únics, de 40 persones que érem a l’alberg almenys 30 hem sortit a la mateixa hora ( tothom vol arribar aviat per trobar llit). Després d’esmorzar ja ens hi veiem una mica millor i hem tornat a agafar el camí. Tot i sortir tan aviat, i que durant el camí no m’ha avançat ningú, quan he arribat a l’alberg a les 12:50 hi havia més de 70 persones esperant per entrar. Hi ha molts grups i molta mainada, es nota que ens acostem a la fi. El millor del camí és el que no surt a les guies, és el temps que tens per pensar. Cada dia reflexiones sobre una pila de coses, jo tinc tot el temps ja que sempre camino sol, els nens van al davant i jo intento seguir al màxim de ràpid possible. Crec que aquests moments t’ajuden a valorar el que tens més a prop, aquelles coses en les que normalment no penses. Avui hem menjat molt bé al restaurant Sony, un menú molt complert i bo per només 1100 ptes. Estic assentat a la sala del menjador amb la pota enlaire perquè encara em fa molt de mal. Haig de caminar amb la pota ranca i si el camí durés molt més no se si ho resistiria. He canviat els bitllets de l’avió pel dilluns al matí. Com que arribem 2 dies abans, tindrem temps de sobres de visitar Santiago.

14-7-2000 MELIDE – ARCA Ja som a les portes de Santiago. A l’ambient es respira l’alegria de la gent que espera quelcom que ha costat molt d’obtenir i està a punt de fer-ho. El camí s’acaba i tinc una mica de recança, crec que el podria haver aprofitat més, tinc ganes de tornar-lo a fer una altra vegada, més a poc a poc i acompanyat. Crec que valdria la pena que el poguéssim fer junts, encara que passi algun temps i siguem mes vellets, hi ha molta gent d’edat avançada que el fa. Avui em fa molt de mal la cama dreta i com que em costava molt fer les baixades ( anava a peu coix) he decidit continuar tot sol per la carretera. He caminat sol unes 4 hores i quan ja estava molt cansat i fart de no veure cap altre pelegrí, ni cap senyal del camí, he retornat al camí i al cap de pocs minuts ha arribat en Sergi que anava al davant (el camí de la carretera era més curt). Hem fet els últims km junts i he aprofitat per preguntar-li que tal li havia semblat l’experiència i que opinava del camí: estava molt content i amb ganes de tornar a fer-lo des del començament. Crec que en general els hi ha agradat molt i l’experiència els hi serà molt útil. Han tingut molt de temps per parlar i han conegut molta gent curiosa que segurament mai haurien trobat. La idea de tornar afer el camí des del començament també la comparteixo, el que no voldria fer una altra vegada es la part del camí de Galícia a l’estiu, tot està massificat. Avui hem tornat a ser els primers d’arribar del nostre alberg i ja hi havia més de 80 persones fent cua. Tinc moltes ganes d’arribar i també de tornar a casa, com ja et vaig dir ahir per telèfon no crec que torni a marxar tan de temps de casa tot sol : m’enyoro!!

15-7-2000 ARCA – SANTIAGO DE COMPOSTELA Avui hem sortit a les 5:50 del matí, tot l’alberg ja estava despert, tothom volia arribar aviat a Santiago per tal d’assistir a la missa de 12 (la missa dels pelegrins). Hem sortit de nits i hem tornat a ser els primers d’arribar del nostre alberg. Als voltants de Santiago ja hem notat un increment molt gran de pelegrins, hi havia molts grups. A les 9:30 ja érem davant la catedral, als nois no els ha impressionat gaire. L’efecte de final de trajecte, ja ho diu Kavafis en el poema Viatge a Itaca : ... I si la trobes pobra no es que Itaca t’hagi enganyat savi com vell t’has fet sabràs el que volen dir les Itaques ... Hem entat a la catedral i ens hi hem quedat descansant fins que ha començat la missa de pelegrins. Mentre els nois descansaven jo he sortit a buscar informació i he trobat un apartament, molt a prop del centre, per 15.000 ptes els dos dies (té nevera, màquina de rentar, 4 llits i cuina, però no hi ha coberts). He llogat l’apartament i després he tornat a l’església a veure la missa, ha estat molt interessant hi participava molta gent i un dels capellans era un colombià que havia fet diferents jornades amb nosaltres. Hem pogut veure com funcionava el Botafumeiro des de la primera fila, ha esta emocionant. Després de la missa hem anat al pis, ens hem dutxat i hem rentat la roba (hem hagut de fer varies rentadores al llarg del dia). Hem dinat un bon menú de final de viatge: navalles, llagostins, xuletón, ... crec que ens ho mereixíem ( he pagat jo). Ara són les 18:30 hi he tornat a l’apartament, després de veure el tour. Estic escrivint i pendent de la rentadora que funciona malament. Són les 21 i encara estic pendent de la rentadora. He anat a comprar menjar. Els nens han dormit fins ara, aquest vespre volen sortir i tenen clau, ja veurem a quina hora tornen. Hem anat a sopar tots junts i a les 22 han marxat, jo he anat a treure la roba de la rentadora i a estendre-la. He sortit a passejar per la ciutat, que bonica però que trista. La catedral il•luminada emergia com un far al mig de la ciutat, tot l’ambient estava en els carrers del voltant, carrers estrets i poc il•luminats que convidaven a les parelles a passejar però que encara feien més trista la meva passejada. Músics tocant i molta gent amb ganes de gresca. Estava tan trist que no he pres res i a les 12 ja soc al pis escrivint aquesta carta. Els nens encara no son aquí espero que s’ho passin molt bé.