Març 2011:
Els professors vivim actualment en una societat que gairebé no es preocupa de l'educació ni del medi ambient. Sembla que tan sols preocupa una mica que la nostra feina, el nostre ensenyament, aconsegueixi formar les properes generacions de treballadors, especialistes o empresaris i es puguin cobrir les demandes del mercat laboral. N'hi hauria prou amb professors formadors d'una nova generació amb tota mena de talents productius.
Teòricament, també tenim una tasca educadora en valors, amb un èmfasi especial a tenir més cura del medi ambient. Però la societat, en deixar-nos aquesta tasca gairebé en exclusiva al cos docent, es desentén del recolzament que la societat ha de donar en aquesta important tasca educadora. El que és més greu, hi ha molt poca participació en la millora del medi ambient des dels organismes estatals, autonòmics o municipals. L'aire de Madrid o de Barcelona té una contaminació superior als limits tolerables segons la legislació europea. Però ningú es considera responsable, des de cap administració. No hi ha dimissions ni ningú reclama canvis urgents que posin solució al problema.
Avui ens trobem els professors sense el recolzament social per a la tasca d'educació mediambiental. La societat hipòcrita en la qual vivim troba més adient considerar que totes les millores de medi ambient passen per que els professors eduquin bé les noves generacions i les masses adoptin actituds personals de respecte a l'entorn. El ciutadà ha de reciclar més i millor, ha d'estalviar energia, utilitzar més transport públic, fer activitats sostenibles, etc. de manera que tota la culpa i la responsabilitat al problema actual de la contaminació i el canvi climàtic es pretén atribuir a una suma de molts millons d'actituds inconcients. Així, si la societat continua amb greus problemes de medi ambient, el cap de turc seria el conjunt de professors que no fa bé la seva tasca educadora mediambiental.
Cal denunciar aquesta manipulació en benefici d'una minori de persones
que s'enriqueixen a costa de destrossar la natura en tot el planeta. La societat
té la responsabilitat de col·laborar en la tasca educadora i això
significa:
1.- cal penalitzar fiscalment molt més tota la publicitat de caire consumista
(¿a qui beneficia tant anunci de cotxe a la TV, ràdio, premsa,
Internet,...?).
2.- cal subvencionar els programes educatius en temes de medi ambient (els programes
antieducatius només els manté l'audiència, i això
canviaria si qui fa un programa de caire educatiu tingués més
ingressos en subvencions que pugui compensar tenir menys audiència).
3.- cal obligar totes les administracions, estatals, autonòmiques, municipals,
etc. a un codi de bones pràctiques mediambientals (això vol dir
menys cotxes oficials, que usin més transport públic, taxis i
vehicles més ecològics,... també vol dir que els edificis
públics, ajuntaments, escoles, centres sanitaris, etc. es construeixin
dotats de sistemes d'estalvi energètic, recuperació d'aigües
grises i pluvials,...) Cal predicar amb l'exemple i no deixar tot a la responsabilitat
de l'acció individual de cada ciutadà.
4.- cal organitzar un tribunal internacional sobre delictes mediambientals:
s'ha d'obligar a la minoria que ha fet fortuna a costa de la natura que paguin
les reparacions de danys al medi ambient. També els polítics haurien
de poder ser demandats quan prenen decisions irresponsables.
Estic convinçut que, quan vagin la presó i siguin desposeïdes
de les seves riqueses les persones que han pres decisions greument destructives
del medi ambient, aleshores deixarem de veure successos catastròfics
com:
- el naufragi del petrolier Prestige i la marea negra a les costes gallegues,
- la ruptura de l'embassament de residus tòxics que va afectar el Parc
de Doñana,
- l'enfonsament d'una plataforma petroliera al Golf de Mèxic amb marea
negra a la costa dels Estats Units,
- les fugues radioactives en centrals nuclears ubicades en zones de greu risc
sísmic com el Japó,
- ... (la llista no s'acabarà fins que un tribunal internacional talli
amb duresa les activitats dels que s'enriqueixen destrossant la natura).