| 0.2.
Classificació dels ordinadors per generacions. |
|
|
Els
ordinadors es poden classificar en sis generacions: ( els
mes puristes dirien que només hi ha quatre, però els canvis
socials que els ordinadors estan introduint ens possibilita
aquesta ordenació ) |
|
| Primera
generació. |
|
La
podem delimitar entre els anys 1940 i 1947, i com a
sobrenom podríem dir que és la generació de la vàlvula
de buit. Fins a les hores, els ordinadors eren màquines
electromecàniques. La creació i posterior utilització de la
vàlvula de buit va permetre la construcció entre
1941 i 1945 del ja mític ENIAC. |
 |
Per
fer-se una idea del que era només cal dir que ocupava una
superfície aproximada de 140 m2, pesava gairebé
30 tones, i van ésser necessàries més de 18.000 vàlvules de
buit. |
 |
El
mateix any 1945, Von Neumann va
presentar la seva proposta pel EDVAC, mai es
construiria però les seves idees han estat el fonament
dels ordinadors actuals. |
 |
| Segona
generació. |
|
Neix
el transistor i substitueix la vàlvula de buit. Els
laboratoris Bell presenten el 1947 el transistor.
Avantatges: menor volum, menor consum, menor cost i major
fiabilitat de funcionament. Apareixen les memòries de ferrita.
Durant els següents 10 anys aquests dos avanços van estar
la base principal per a construir ordinadors com el UNIVAC
1100 (de Mauchly y Eckert ). |
 |
| Tercera
generació. |
|
La
indústria electrònica estava capficada en la integració dels
transistors. De la mà de Texas Instruments,
el 1957, neix el circuit integrat “
els famosos xips”. El seu creador, Jack
St Clair Kilby el qual, uns anys abans no va poder
entrar en el MIT “ Institut de Tecnologia de Massachusetts”
per falta de coneixements. |
 |
Treballant
als laboratoris de TI se li va acudir d’integrar
resistències, condensadors i transistors en una sola placa
de silici de només un centímetre quadrat. Aquest va
estar el primer xip de l’historia. |
 |
El
cost dels ordinadors, el seu volum
i el seu consum elèctric baixen
espectacularment, – encara restaran prohibitius pel gran
públic - contràriament augmenta la rapidesa
operativa, la fiabilitat, i la facilitat
d’ús. L’avanç experimentat en el disseny de perifèrics
fa apareguin els primers sistemes de teleprocés.
Tot això va passar fins l’any 1971. Però fins les hores els
IBM 360 i l’UNIVAC 1108, eren els màxims representants. |
 |
| Quarta
generació. |
|
Durant
la dècada dels 70, realment fins 1980 – la frontera de
la informàtica domèstica - es continua integrant. Els
“xips”, són més petits, integren més transistors, consumeixen
menys, són capaços de realitzar més operacions. Era cantat
el seguen pas. |
 |
El
ordinadors comencen a emprar els MICROPROCESSADORS.
De la ma d’en Stanley Mazor, d’en Marcian
Edward Hoff i d’en Federico Fangini,
l’any 1971 Intel presenta al món el primer
microprocessador, el 4004, la primera
CPU – Unitat de Control de Procés - que integra
la Unitat de control i la Unitat d’Execució.
|
 |
Aquesta
CPU va ésser el primer membre d’una extensa família denominada
CMS-4 – Conjunt Microprocessadors de 4 bits-. Les memòries
de ferrita, van estar substituïdes per circuits integrats
d’aquesta família, que tenien com a component bàsic els semiconductors.
Apareix el terme de Memòria RAM, – Random
Access Memory - -Memòria de lectura –escriptura a nivell
d’usuari - i el terme de Memòria ROM. –
Read Only Memory - - Memòria només de Lectura
- |
 |
Totes
dues estaven intercomunicades amb la CPU per un bus intern
de 4 bits, el que permetia integrar el conjunt en una sola
pastilla de 16 pins – connectors – Paral·lelament
al naixement dels “mP” [2] , l’empresa IBM
presentà el primer “floppy disk” que feia servir discs
de 8½ polsades per guardar la informació. Més tard, el 1976
aparegué el floppy disk de 5¼ que va ser una
veritable revolució. |
 |
| Cinquena
generació. |
|
|
Per
fi, la informàtica arriba al gran públic. 1980
és l’any. Són els temps dels mítics “mP”:
El Z-80 i el Z81 de Zilog; els 8080, 8085 i 8086 de
Intel; Els Motorola 6800 i MC6802. Tots ells “micros”
amb un bus de dades de 8 bits i un bus d’adreces de 16 bits,
amb CPU i una ALU – Unitat Aritmètica – Lògica – que
podien adreçar 2 16 = 65536 posicions de memòria.
Va estar el 1980, l’any en que el britànic, Sir Clive
Sinclair presentà el ZX-80, seguit poc després del
ZX-81. Tots dos es basaven en el Z80 de Zilog. El ZX-Spectrum
de Sinclair va permetre rebaixar el cost del
petit computador domèstic i va multiplicar la
seva difusió per tota Europa, i en particular en Espanya.
Els seu competidor va estar el Commodore,. Aquesta
empresa aparegué al mercat ambel seu mític VIC-20
i posteriorment els Commodore 64 |
|
|
|
|
L’evolució
de la família Intel 86xx va seguir, mantenint
sempre la compatibilitat amb els models anteriors. A principis
de 1982, Intel introdueix el 80286
amb un BUS de dades de 16 bits i un BUS
d’adreces de 24 bits, el que feia possible adreçar
fins 16 MB de RAM. |
 |
Tenia
dos modes de funcionament: el mode real
i el mode protegit. En mode real només
podíem accedir a 1 MB de memòria, la compatibilitat
mana – no era res més que un 8086 més ràpid -. La veritable
novetat estava en el mode protegit
en el que disposàvem d’una memòria virtual de fins 1
GB i podíem accedir al total de la memòria,
es a dir als 16 MB de RAM física. |
|
Si
teníem una nova arquitectura que passa amb els programes dissenyats
pels models anteriors de micros? Doncs res, el joc
d’instruccions del 80286, era totalment compatible
amb les instruccions dels anteriors. |
|
Un
dels seus competidors AMD, produïa processadors
amb tecnologia CMOS, el que permetia arribar a velocitats
de 20 MHz. L’empresa IBM va adoptar aquest processador
en el seu IBM-PC que és va convertir en el rei
de vendes a nivell mundial. |
 |
Apple
va incorporar el Motorola 68000 al seu Macintosh,
ordinador elitista i massa car. Aquest processador també el
va adoptar l’empresa Atari pel seu Atari ST
i Commodore per l’Amiga que va estar un PC revolucionari,
al integrar per primer cop una eina multimèdia a l’abast de
totes les butxaques. |
 |
L’octubre
de 1985, Intel presenta al mercat el
processador 80386, el primer mP de 32 bits, tant per
a dades com per adreces. El 80386DX treballava
amb 3 modes de funcionament (real, protegit i virtual) amb
velocitats de 16, 20, 25 i 33MHz. És capaç d’adreçar més de
4 GB de memòria física i 64 TB de memòria virtual.
Inclou: un registre de translació de memòria
per gestionar-la, memòria virtual paginada,
hardware avançat per operacions multitasca.
És per tant el primer mP que pot gestionar les altes demandes
de prestacions que comencen a exigir les noves aplicacions. |
|
Motorola
no vol quedar-se enrera en les quotes de mercat. L’any 1987,
llença el 68020 del qual la principal característica és la
de disposar d’una memòria “caché” interna molt gran. Al 1989
introdueix el 68040 que incorporava un coprocessador
matemàtic. |
|
|
El
mateix any 1989, Intel i AMD signen
un intercanvi de tecnologia. Fins a les hores i des del inicis
AMD avantatjava Intel en la fabricació de coprocessadors matemàtics.
Intel va copiar la tecnologia de AMD, i es va desdir del acords.
Els judicis van donar fa poc la raó a AMD.
Amb
aquesta nova tecnologia el 1989, Intel produeix
un nou micro. El 80486 que continua essent de
32 bits ja integra en una sola pastilla el
coprocessador matemàtic 80387, el controlador de caché 82385
i el processador 80836. Per potenciar-lo Intel va
incorporar-li una caché interna de primer nivell de
8 KB, a més d’optimitzar el joc d’instruccions del
80386 per a què els processos foren més ràpids.
No
va ésser fins mitjans dels 90, en que Intel
treu la seva versió del 80386SL, és pràcticament
igual que el seu antecessor però el consum és molt més baix
i està destinat al cada cop més incipient mercat d’ordinadors
portàtils. AMD ho farà poc desprès amb la seva versió
de 386DX. |
|
Són
anys de multituds de revisions, i aparicions noves al mercat
del mateix microprocessador, el 80386, L’empresa Americana
Cyrix s’incorpora al mercat traient les seves versions
de 80386 a uns preus més econòmics que els seus
competidors, però en ocasions aquest mP donaven alguns problemes
de funcionament. |
 |
Al
mateix temps, Intel es dedicava a accelerar la velocitat de
treball dels seus processadors, el 486DX2 era un 486
al que havien doblat la velocitat de rellotge,
el 486DX4 la multiplicava per 3.
Evidentment ni AMD, ni Cyrix volien quedar-se enrera, i presentaven
les seves versions al poc temps. |
|
I
de nou la revolució. El maig de 1993, Intel
presenta les primeres versions de seu nou mP, el Pentium.
Els primers mP treballaven a velocitats de 60
i 66 MHz i dissipaven només 16 W. Però era aquesta
la raó del seu encapsulat, PGA’s metàl·lics d’alta temperatura,
el veritable enemic dels mP. Al poc temps apareixen les versions
a 75, 90, 100, 120, 133, 150, 166 i 200 MHz. |
 |
AMD
i NeXT s’associen volen fer la competència a Intel. D’aquesta
associació neix l’AMD K5, totalment compatible
amb el Pentium, però amb un rendiment força
superior. Els tests d’anàlisis vàrem comprovar que
un K5 a 75MHz rendia el mateix que un Pentium a 92MHz. |
|
|
Pel
seu costat Cyrix treu la seva versió de
Pentium, és un processador molt semblant al de AMD
amb rendiment i els mateixos problemes de rescalfament, però
amb l’afegit de problemes de compatibilitat.
Tres
anys després ( 1997 ) va arribar el Pentium
MMX. De fet era el mateix, però amb
un joc de 57 operacions extres de 64 bits. Un
processador escalar com és el Pentium, va passar
a donar prestacions vectorials. AMD i Cyrix
no van trigar a treure les seves versions, AMD K6 i Cyrix
MMX. |
|
|
Paral·lelament,
INTEL treu al mercat professional el Pentium PRO.
Tot i ésser un processador molt ràpid, ja que integrava memòria
de segon nivell, els problemes de dissipació de temperatura
i altres, com no tenir les instruccions MMX integrades, van
fer que suposés un fracàs comercial.
I
Motorola on és? Aquesta empresa de cop, presenta
després dels seu 68040, el 68060. Aquest és
un mP amb unes prestacions realment impressionants.
Dues cachés independents, una per a dades
i l’altra per instruccions, dues unitats
segmentades d’enters, unitat de càlcul en coma flotant, replicació
de blocs, – la denominada arquitectura Hardward –
gestió de consum propi, amb funció de baix comsum LPSTOP.
Ideal per a sistemes portàtils. A més a més, fruit d’un acord,
Motorola - IBM – Apple, apareix al mercat el PowerPC
amb tecnologia RISC – execució de
varies instruccions en un sol cicle de rellotge -.
L’empresa
DIGITAL treu al mercat l’ALPHA,
un mP de luxe ( a la mateixa freqüència
de treball rendeix quatre cops més que un Pentium ): 64
bits, tecnologia RISC, – quatre instruccions per cicle
– cachés internes de 1er i 2on nivell, i una externa
de 3er nivell de 4MB, coprocessador matemàtic amb
unitats de coma flotant independents per a les sumes
i altre per operacions més complexes.
L’empresa
HP ( Helwett Packat) crea un gran mP,
desconegut pel gran públic. El PA-RISC,
un mP de 64 bits fabricat amb arquitectura RISC,
que dona un rendiment estratosfèric. ( un PA-RISC
a 180 MHz només pot ésser superat per un Pentium Pro a 900
MHz ) |
|
|
El
5 de Juliol de 1997 Intel presenta el Pentium II que
soluciona alguns dels problemes
que presentava el Pentium Pro: es va modificar
l’arquitectura interna per augmentar el rendiment a l’hora
d’executar software amb codi de 16 bits, sense pèrdues significatives
amb el rendiment pel de 32 bits per altes freqüències de rellotge
(233, 266, 300, 333, 400, 450 MHz). La caché interna es va
traure de l’integrat per tal d’abaratir la producció. Aquest
model ja incorporava les noves extensions multimèdia (MMX).
Són bons temps per Intel, que intentarà copsar el màxim
de mercat diversificant la seva gamma de productes,
- un mP per cada necessitat: Celerón
per ús domèstic, Xenon per servidors departamentals,
i el Pentium II per feines intermitges ) |
|
Al
poc temps, AMD presenta el K6-2
amb un nou joc d’instruccions que acceleren els processos
gràfics en tres dimensions. Aquestes instruccions reben el
nom de 3D Now, Les quals van estar incloses
en Direct X 6 de Microsoft. Cyrix també les inclouria
en els seus nous processadors. |
 |
SANSUNG
compra els drets a DIGITAL per tal de fabricar
el seus mP ALPHA. |
|
El
25 de Febrer de 1999, AMD presenta el K6-III,
que integra 256KB de caché de segon nivell.
A més de gestionar els dos nivell interns de caché, pot amb
un tercer muntat en amb una memòria que pot arribar a de més
de 2 MB. |
 |
El
28 de Febrer de 1999, Intel presenta el Pentium III.
Aquest mP per freqüències de treballs de: 400,
500, 550 i 600, presenta un nou joc d’instruccions conegudes
pel nom de MMX2. |
 |
L’abril
de 1999, va estar un mes significatiu
en la indústria informàtica. AMD supera Intel
en ventes de mP per primer cop en la historia. |
|
|
El
Juny de 1999, AMD presenta el K7 més
conegut amb el nom d’Athlon. En un inici podia
treballar a velocitats de 500, 550 i 600 MHz. Amb una caché
de primer nivell de 128 Kb i una de segon de 512 KB ampliable
fins a 8 MB. Per primera vegada és capaç de treballar en multiprocés
per a configuracions de 2, 4, 8 i 16 mP muntats
en la mateixa placa. És el primer mP que incorpora
un coprocessador matemàtic superescalar i ofereix un rendiment
superior al Pentium III Xeon. |
|
Any
2000, la primera companyia que treu
mP a 1 GHz és AMD. Poc després
el farà Intel, però amb limitacions productives. |
|
|
Novembre
de 2000. Ja està aquí el Pentium IV de Intel.
I de moment ( juliol de 2001 ) ja el podrem
trobar per funcionar a velocitats de 1,7GHz.
L’Athlon d’AMD ho fa a 1,3GHz. Però no només
és la seva velocitat la que impressiona. Amb el Pentium
IV, naix una nova micro-arquitectura, la NETBURST.
Velocitats superiors als 2 GHZ, tecnologia de hipercanalització,
nova caché d’instruccions L1 i una L2 de 256KB, Nova
ALU amb el doble de velocitat de procés, i la incorporació
de 144 noves instruccions. ( MMX i SSE
– streaming SIMD extensions – instruccions que millorem
el tractament multimèdia i de creació d’imatges 3D en temps
real ). |
|
| Sisena
generació. |
|
El
PC - acrònim de “Personal Computer” - - Ordinador
Personal - deixa d’ésser personal. Les xarxes,
i el seu mundial representant, Internet, ens
porten a l’inabastable món de les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació. |
 |
Des
de 1993, podem dir que els ordinadors han passat ha estar
un company habitual en moltes de les tasques quotidianes en
gairebé totes les activitats professionals. Hom no entendria
un enginyer fent càlcul d’estructures amb una simple calculadora
o un arquitecte dibuixant plànols amb un estilògraf sobre
paper vegetal. No parlem de les comptabilitats de les grans
empreses, o per no allunar-nos molt. Què diríeu sí aquests
apunts que esteu lleguin a l’ordinador els tinguéssiu que
escriure a mà, mentre jo els dicto des de una fitxa groga? |
 |
La
indústria informàtica, els usuaris, hom, persegueix integrar
els avantatges que ens poden oferir els ordinadors en totes
- sense cap mena de dubte – activitats professionals, lúdiques,
etc. |
|
On
ens dirigim? La idea d’Aldea Global no es pot entendre, sense
aquest ajudant – facilitador de vida, seria més correcte -
què és el nostre ordinador. Podem renunciar a les Tecnologies
de la Comunicació i la Informació?. Tenir a l’abast del teu
PC la mediateca global, amb una ingent quantitat d’informació
– llastimosament quantitativa i no qualitativament parlant,
però tot arribarà- fa o hauria de fer-nos - d’un cop per tots
– més humans. Podrà fer-ho la gran xarxa? |
 |
|
|
|
| |
Activitats. |
| Història
de la Informàtica II. |
 |
| Història
de la Informàtica III. |
|
|
|
|
|
by
Jordi Jordan |
