Trobarem 
                       dos tipologies de xarxes: En 
                      línia, on un tub s'estén al llarg 
                      de tota la instal·lació i d'ell es derivaran 
                      les preses necessaries. En anell, 
                      on es realitzarà un circuit tancat , del que partiran 
                      les pertinents derivacions. 
                    Aquest 
                      darrer és el més utilitzat ja que no hi ha 
                      extrems, resultant un subministrament equilibrat i sense 
                      variacions perceptibles de pressió. Altra avantatge 
                      és que podrem desconnectar diferents parts de la 
                      instal·lació (operacions de manteniment) sense 
                      interrompre el subministrament global de la xarxa. 
                    En 
                      tota instal·lació dotarem les canonades d'un 
                      pendent entre 1% i 2% en sentit de la circulació, 
                      d'aquest manera facilitarem les evaquacions de les possible 
                      condensacions.
                    Les 
                      canonades generalment seran d'acer i les unions es soldaran 
                      per tal de garantir l'estanquitat. En 
                      petites instal·lacions ( i altres que haguin de modificar-se 
                      sovint) podem trobar canonades flexibles (polietilé) 
                      amb connectors ràpids ( com per exemple en els equips 
                      didàctics) o en màquines mòbils. Evidentment 
                      si existeix perill de tall, aquestes restaran cobertes per 
                      malles protectores d'acer o altres materials.