| Detectors de proximitat inductius | |
 |
La seva utilitat principal és la de detectar objectes metàl·lics sense que calgui cap mena de contacte. Així doncs podrem controlar l’absència o la presència d’un metall tot controlant la seva posició, el seu pas per un lloc determinat tot podent incrementar un conte o decrementar-lo, la retenció d’una peça metàl·lica dins un procés industrial. Generalment està constituït per un oscil·lador on els bobinats creen un camp magnètic altern davant la cara sensible del detector. |
Aquest
camp magnètic és amplificat per una etapa
de sortida. La freqüència del camp variarà
entre 100 i 600Hz segons el tipus de sensor. Quan un objecte
conductor entra dins aquest camp, suportarà corrents induïdes
que generaran una sobrecàrrega al sistema generador provocant
una disminució de l’amplitud de les oscil·lacions
a mesura que l’objecte s’apropa. La detecció
serà efectiva quan la reducció de
l’amplitud de les oscil·lacions provoquin un canvi
d’estat a la sortida del detector. |
|
| Els
contactes de sortida podran ser: NO. Normalment
oberts, els transistor o tirisor de la sortida s’activarà
en presència de l’objecte metàl·lic.
NT. Normalment Tancat, els transistor o tirisor
de la sortida es bloqueja en presència de l’objecte
metàl·lic. NO/NT, dues sortides complementaries. |
Alimentació:
Podrem trobar per corrent continu o altern. |
 |
|
 |
Detector
inductius de dos fils: Es connectaran en sèrie amb la càrrega.
|
 |
Detector
inductius de tres fils: Dos fils seran
els que s’alimentaran generalment de corrent
continu. El restant serà l’emprat
per transmetre el senyal de sortida (el nivell
dels senyal serà el mateix que el d’alimentació).
Alguns detectors tindran un quart cable que correspondrà
a una sortida complementaria, es a dir, una sortida
normalment tancada (NT) |
 |
|