19 de novembre del 2014
“1714: TRES-CENTS ANYS DESPRÉS"
El catedràtic d’història M. Solé comença desfent alguns tòpics sobre els Reis Catòlics, la unió dels quals va ser dinàstica i en cap cas una unió entre països, que mantenien les seves lleis i llengües oficials. A diferència del que passava amb els reis castellans, els reis Trastàmara havien de jurar les Constitucions Catalanes i pactar per obtenir diners. Amb els Àustries, Castella buscarà governar tota la Península imposant tant les seves lleis com la llengua castellana. Amb Felip IV ja té lloc la Guerra dels Segadors (1640-1652), que comporta la pèrdua de la Catalunya Nord (però la independència per a Portugal). La successió al tron a la mort de Carles II (1700) fa esclatar la Guerra de Successió, en què els antics territoris de la Corona d’Aragó s’arrengleren amb el candidat defensat per Àustria, Anglaterra, Portugal i els Països Baixos, ja que defensen visions polítiques contràries al model absolutista. El fet que la guerra acabi amb el triomf de França i Castella (Barcelona capitula l’11 de setembre de 1714) implica l’arribada del primer Borbó (Felip V) i de la imposició dels decrets de Nova Planta i d’una uniformització cultural, política i de model econòmic que, d’alguna manera, encara perdura.
/>26 de novembre del 2014
L’ANOMENADA ANNA FRANK CATALANA A L'ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES
Dimecres passat Encarnació Martorell va ser a l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell, en una acte organitzat pel Departament de Català. Un nombrós públic va voler ser testimoni d’excepció de la que ha estat anomenada l’Anna Frank catalana: durant la guerra civil espanyola va escriure un impressionant dietari sobre el seu propi patiment de nena i el de tot Barcelona sota el bombardeig feixista. El dietari comença el 1936, quan té dotze anys, i acaba el 7 de gener del 1939, quan la mort del seu amor la fa abandonar el dietari per a sempre, que resta perdut en un armari.
En l’acte Encarnació Martorell anava acompanyada pel pedagog Salvador Domènech, conegut per la seva important recerca sobre el món educatiu al nostre país durant el període republicà. Justament, en una de les enquestes fetes a centenars d’exalumnes −sobretot dels centres del Patronat Escolar de Barcelona−, va descobrir la rellevància d’Encarnació Martorell, que, per la seva escriptura tan adulta, havia estat nomenada “cronista oficial” per la direcció del seu centre d’ensenyament primari, el Grup Escolar Ramon Llull, d’uns 800 alumnes. Domènech, conversant amb ella, va poder assabentar-se casualment d’un fet extraordinari: l’Encarnació havia escrit durant la guerra −d’amagat, fins i tot de la seva família− un dietari íntim on, amb una prosa clara i extremament madura, explicava les seves vivències de preadolescent, les seves il·lusions frustrades, el seu ferm rebuig a les guerres. La publicació d’aquest material amb el títol Amb ulls de nena ens permet avui conèixer de primera mà una altra cara humana d’una guerra, aquella de què no parlen els llibres d’història i que descriu amb senzillesa les greus limitacions quotidianes, la fam, el fet d’haver d’anar amb la roba estripada, l’horror de les morts.
Encarnació Martorell, que recentment ha vist publicades també les seves Cartes d’amor i de dol gràcies a l’esmentat pedagog, va parlar en tot moment amb total lucidesa, malgrat haver superat ja els 90 anys. En un animat col·loqui final, va respondre preguntes sobre diferents aspectes de la seva vida durant la guerra i la postguerra, una vida truncada com la de tants altres, però que ha pogut reviure’s gràcies a una publicació d’una gran vivesa i fermesa en el compromís pacifista, que fan de la seva autora un referent moral.
Més informació a:
http://www.salvadordomenech.com/
Víctor Colomer al Diari de Sabadell:
http://cac.drac.com/?p=4267
Ressenya de Jaume Macià sobre la darrera obra de l’autor Tres memòries i un naixement:
http://www.nuvol.com/critica/la-nostra-escola-de-cada-dia/
Enllaços (Ràdio Sabadell, Albert Beorlegui, “La Caixa de Pandora”)
- 25 nov. 2014: Hi parla de "Amb ulls de nena" i sobre l'Encarnació Martorell (minuts 20' - 29'40’’):
La Caixa de Pandora 511: de com nosaltres també vam tenir una Anna Frank
- S’hi parla del llibre "Els de pic i pala", de l'Encarnació Martorell i de "Tres memòries i un naixement" (minuts 5- 23'45’’):
"La Caixa de Pandora 530": de com sortim al carrer per viure la Diada de Sant Jordi
10 de desembre del 2014
JOAN CLOFENT, CONEGUT ALPINISTA, PRESENTA EL SEU LLIBRE A L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES
Joan Clofent va ser present aquest dimecres 10 de desembre a l’Escola Oficial d’Idiomes, on va presentar el seu llibre “Els meus Set Cims”. Aquest gran escalador sabadellenc, nascut el 1945, va explicar que, complerts els 60 anys, va sofrir el fort contratemps d’un càncer de bufeta maligne. Superada la depressió inicial, va decidir enfrontar-s’hi fent el que més li agradava: l’escalada. I va emprendre la prova alpinista anomenada “Els Set Cims”, consistent a fer els cims més alts de cada continent (distingint Amèrica del Nord de la del Sud). En el seu llibre “Els meus Set Cims”, com també en el documental que va passar al principi de l’acte, Clofent va explicar com els va conquerir i com, paral·lelament, la seva malaltia va anar desapareixent.
D’una banda, doncs, Clofent ha sortit airós d’expedicions en condicions extremes per coronar l’Antàrtida, Alaska, els Andes, l’Himàlaia, etc., no sense intents fallits; de l’altra, ha sortit victoriós d’aquesta lluita cos a cos amb la malaltia més temuda. És per això que l’alpinista de la Unió Excursionista de Sabadell vol transmetre la seva experiència vital: “a tots, alpinistes o no, ens pot tocar de batallar contra els particulars seus set cims amb què algun dia ens pot fer topar l’existència”. I és que, com deia Edmund Hillary: “No és la muntanya la que conquerim, sinó a nosaltres mateixos”. Cadascú ha de trobar la manera d’afrontar l’adversitat si mai es presenta.
L’acte, organitzat pel Departament de català, es va cloure amb un animat col·loqui, amb què els nombrosos participants van preguntar sobre aspectes de salut o admirar moments èpics de les seves expedicions. L’autor va signar exemplars del seu llibre, on els lectors podran pouar aquest esperit de lluita i aquest tarannà optimista a prova de tot.
18 de desembre del 2014
SEGURETAT CIUTADANA
Com cada any, de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la Comissaria de Sabadell vénen a donar-nos consells sobre seguretat urbana. En Javier Ares ens recorda certes diferències terminològiquescom furt / robatori / apropiació indeguda, delicte / falta (cometre’n quatre en un any és delicte), detenir / imputar, etc. Amb una gran interacció amb els assistents ens parla també sobre test de l’alcoholèmia i el drogotest, sobre la legislació amb relació a la tinença / consum de drogues, sobre les ocupacions d’habitatges (entrada a l’habitatge aliè / usurpació –si és amb violència), sobre l’actuació en “legítima defensa”, etc. Es fa l’hora de plegar quan encara ens trobem en un torn de preguntes molt animat.
17 de gener del 2015
TEATRE: Molt soroll per no res, de William Shakespeare
Unes quaranta persones relacionades amb l’EOI Sabadell, entre alumnes de tots els cursos i acompanyants, acudeixen al Teatre Sant Vicenç de la Creu Alta de Sabadell per gaudir d’una de les comèdies més realistes de Shakespeare. L’obra s’inicia amb l’arribada de Don Pere d’Aragó i els seus soldats a casa. A partir d’aquí s’estableixen diverses relacions entre els nouvinguts i els residents. Destaca la romàntica història d’amor entre Claudio i Hero, i la relació entre Benedicte i Beatrice. Els personatges de l’entorn van creant diverses situacions, en moments molt còmics i divertits, per tal que les relacions entre les parelles vagin evolucionant cap a una fi inesperada. La interpretació és excel·lent, cosa que justifica plenament la quantitat de distincions que ha rebut aquest elenc ha rebut, dirigit per Oriol Alguersuari i per Montse Azanuy.
11 de febrer del 2015
XERRADA “Literatura i vida” amb Albert Gil, professor de literatura
Albert Gil ens fa una magnífic tastet de literatura catalana de tots els temps, contextualitzada amb la d’arreu i focalitzant l’atenció en el reflex que la literatura fa de la realitat. Amb aquest acte i altres iniciatives el Departament vol compensar mínimament la poca presència de les qüestions de literatura en el nostre currículum oficial. Partint dels mots d’Ovidi (“Cantaré fets reals, però hi haurà qui dirà que els he inventats”), Gil comenta fets i anècdotes de cavallers medievals que superen en bona mesura el que pugui semblar versemblant. Amb una pinzellada magistral ens dóna una idea del que representa la Renaixença, el Modernisme o el Noucentisme, amb lectura de textos com “El vailet del pa”, inclòs dins Contes (MOLC) de Narcís Oller, o “La compensació” (dins La creació d'Eva i altres contes) de Josep Carner. L’acte desvetlla un gra interès entre l’alumnat, que sap apreciar la combinació d’erudició i pedagogia del ponent.
6 de març del 2015
LECTURA EN VEU ALTA D’EL CAFÈ DE LA MARINA, de Josep Maria de Sagarra
Oferim la ressenya apareguda al web de la Institució de les Lletres Catalanes, de la Generalitat de Catalunya, patrocinadora de l’activitat: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/en-veu-alta-c/item/780-en-veu-alta-el-cafe-de-la-marina-a-l-eoi-de-sabadell
“El cafè de la Marina” a l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell
Proposar una dinàmica de lectura, a les 15.30 h d’una assolellada tarda de divendres que anunciava primavera, és força agosarat. Fer-la en una escola d’idiomes, quan l’obra proposada figura entre les lectures prescriptives de batxillerat, i amb un grup de lectors heterogeni, per edat i provinences, encara ho és més. De vegades, però, la gosadia té premi, tal com va succeir el passat 6 de març, en què vam gaudir d’una magnífica lectura d’El Cafè de la Marina a l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell.
Segurament, aquesta va resultar la lectura més diferent de totes les que farem en aquest curs 2014-2015, per l’emplaçament i pel grup de lectors que vam reunir. En Jaume Macià, responsable de català de l’esmentada escola, havia engrescat els alumnes del nivell C2 a participar en la lectura. A més, com que el grup no era prou nombrós –a l’obra hi ha 19 personatges– va convidar a participar un grup d’alumnes de primer de batxillerat. La proposta no podia ser més encertada: a la curiositat i les ganes dels alumnes de català s’hi van afegir la motivació i espontaneïtat dels estudiants de batxillerat. El resultat d’aquesta mescla va suposar una lectura àgil, però alhora intensa i divertida. La diferència d’edat i condició entre uns i altres –els alumnes de català superaven tots la quarantena–, va fondre’s només començar la tarda i lluny de representar cap parany va resultar l’additament ideal per enriquir i fer créixer l’obra fins a obsequiar-nos amb una lectura plena de picades d’ullet i complicitat, que uns i altres van mantenir fins i tot en les pauses, durant els entreactes.
Però, si pensàvem que amb la lectura havíem tocat sostre, el millor estava encara per arribar. Com és habitual, en finalitzar l’acte 3er i últim, vam encetar el debat per mirar de copsar el significat d’El Cafè de la Marina i donar veu a les diverses interpretacions que en puguin fer els participants en la lectura. Va ser en aquest moment que la diversitat, ara en forma de reflexions, valors i sentiments, va mostrar-se en tota la seva riquesa. Va resultar alliçonador veure el respecte i l’atenció amb què parlaven i s’escoltaven uns i altres; com es reconeixien en la figura de pares i fills, d’adults i adolescents, d’homes i dones; com assumien o lluitaven contra el rol que els toca interpretar en la societat, per edat i experiència; veure com la maduresa dels adolescents i la il·lusió dels adults trencava algun dels molts prejudicis que acompanyen les generacions, tinguin l’edat que tinguin. En definitiva, un debat gratificant que va acabar passades les 20h del vespre, quan a l’escola començaven a tancar els llums. D’aquella tarda assolellada de divendres, en què vam compartir gairebé cinc hores de lectura i conversa, vam sortir-ne tots molt més plens, carregats amb les veus, les emocions i les opinions dels personatges i lectors, una càrrega, d’altra banda, gens feixuga de portar.
No podem acabar sense agrair la confiança i la col·laboració d’en Jaume Macià, que a més d’interpretar un Mussiú Bernat memorable, va tenir cura de tots els detalls –fins i tot la projecció de la imatge d’un cafè sobre una de les parets de l’aula– i va fer tot el possible perquè la lectura es pogués dur a terme.
Crònica de Joan Carles Navarro
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
15 d’abril del 2015
BLANCA BUSQUETS, NOVEL·LISTA, LOCUTORA I PRESENTADORA DE LA CCRTV
Com a acte institucional de Sant Jordi, l’EOI convida Blanca Busquets, coneguda escriptora, periodista, locutora i presentadora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya. El Departament de català, organitzador de l’acte, ha fet llegir als alumnes Tren a Puigcerdà, èxit precedit del de La casa del silenci del curs anterior. L’autora, a part de comentar aspectes concrets d’aquests llibres, parla de la seva experiència com a escriptora, de com l’absorbeix un llibre fins al punt d’escriure’l seguit (durant tres mesos en el cas de Tren a Puigcerdà), de com s’endinsa dins la personalitat i la lògica de cada personatge. Amb un llenguatge directe i fresc, l’autora sap connectar amb l’alumnat, que surt amb ganes de llegir nous llibres seus o recomanats per ella (com La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, d’Annie Barrows i Mary Ann Shaffer, editat per Ara llibres).
