Jocs, activitats a dins l'aula, sortides
a indrets concrets, xerrades, pel·lícules, fòrums...
De ben segur que moltes de les activitats
que fem cada dia amb els alumnes poden tenir un caire pacífic,
tolerant, aglutinador i integrador. A continuació en teniu alguns
exemples.
Tota una colla d'alumnes
i professors de l'institut, vàrem pensar que una bona manera
de protestar per les guerres que s'estan produint arreu del mon podria
ser cantant. Va ser així com algunes hores de pati les dedicàvem
a aprendre cançons. Aqí en teniu un recull
IMAGINA'T
Imagina't els homes
treballant amb afany
contra guerres, contra
odis
sense enveges ni enganys.
Imagina't un poble caminant
vers la pau.
Imagina't la terra
ni amb cadenes ni amb paranys,
imagina't tots els coloms
volant sens parar.
Imagina't un poble caminant
vers la pau.
Em pots dir que no somiï
però bé saps
que no sóc sol
jo espero que algun dia
tothom pensi igual que
jo.
John Lennon
JOANNA
Bé, Joanna és
la mestressa,
és la mestressa
d'un gran capital.
I poca gent està
contenta, si,
però a ella li és
ben igual.
Vinga anem Joanna, vinga
anem Joanna,
vinga anem Joanna, abans
no sigui clar.
Vinga anem Joanna, vinga
anem Joanna,
abans que no sigui clar.
Té un sistema que
es diu apartheid
i els seus germans estan
separats.
Potser amb força
arribarà a veure
que és millor viure
plegats.
Vinga anem...
Eddy
Grant
ESCOLTA-HO EN EL VENT
Per quants carrers l'home
haurà de passar
abans que se'l pugui escoltar.
Digue'm quants mars li
caldrà travessar,
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran
d'esclatar
abans que no en quedi cap.
Això amic meu,
tant sols ho sap el vent
escolta la resposta dins
del vent.
Quants cops haurà
l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure
el cel.
Quantes orelles haurà
de tenir ,
abans de sentir plorar
el món .
Quantes morts veurà
al seu entorn,
per saber que ha mort massa
gent.
Això...
Fins quan una roca podrà
resistir,
abans que se l'endugui
el mar.
Quant temps un poble haurà
de patir,
per manca de llibertat.
Fins quan seguirà
l'home girant el cap,
per tal de no veure?hi
clar.
Això...
Bob Dylan
DEIXA FER
Quan l'abella atabalada
furga flor endins la fa estremir
vida i mel prepara, deixa
fer.
Sota terra l'arrelada
amb secret instin fa el seu camí
vers l'aigua amagada, deixa
fer.
Quan amb l'eina nova feina
,i amb el pensament un nou talent
el món guspireja,
deixa fer.
Si algú et deia
a cau d'orella que el seu cor present un altre vent
el neguit que aireja, deixa
fer.
Deixa fer...
Quan el sol s'en va a
la posta, altre llum s'encén en plena nit
fes?hi confiança,
deixa fer.
Ve la mort i a tu s'acosta,
ja la tens present a dins del pit
tingues prou coratge, deixa
fer.
Deixa fer...
Paul
Mcartney
EL MEU ESPERIT
Mentre camino per la vall
i el dia és ple
de llum
no sabia veure la vellesa
del camí.
Quan la nit arriba
sento el vostre camí
que em crida cap el bosc
i canto:
cant de mitja nit
Deixeu?me omplir el meu
cos
de tots aquests tresors
per dur?m'ho en gran secret,
deixeu?me
el cant de mitjanit.
La pluja cau sobre els
sembrats
en mig d'un vent humit
i els llessamins es gaudeixen
en el seu propi perfum
una joia secreta en el
cor de la nit
batega en un cel ple d'estrelles
el cant de mitjanit.
Deixeu?me...
Xarxa
HIROSHIMA
Pel colom, per l'oliver,
per l'angoixa del presoner,
i pel nen que res no hi
fa
potser serà aquí
demà.
Envers els mots de tots
els jorns
envers les gestes de l'amor,
junt amb la por, junt amb
la fam,
potser serà aquí
demà.
Per tots aquells que ens
han deixat
per tots aquells que no
han marxat
per néixer del viure
el desig,
potser serà aquí
demà.
Junt amb els febles i
amb els forts
junt amb aquells que estan
d'acord
que no serien sols uns
pocs,
potser serà aquí
demà (bis)
la pau.
George Moustaky
WE ARE THE WORLD
lOh! Benvinguts a casa
nostra.
Volem donar un missatge
d'amor i d'esperança
que la nostra pau 'estengui
vers el món
i que per tots junts sigui
avui un dia nou.
VOLA
Vola, vola ocell
i no paris
fins trobar
la llibertat
dins del teu cor.
Corre, corre fort
corre i no tinguis por,
i porta en el bec
la paraula pau,
i no et caçaran.
Vola dins del cor dels
homes,
busca en ells una esperança,
cerca el fruit de la nova
vida,
adona't dels estels que
et miren.
Mira, mira els homes,
i veuràs que molts
d'ells
no són dolents,
que n'hi ha de bons.
Digues, digues?los
que no es deixin vèncer
per la por,
ni per l'engany,
ni per la mort.
Vola dins del cor dels
homes...
Pep Nogueras
TENS UN AMIC
Quan estàs molt
preocupat
i vols a prop l'estimat
i res, res no va bé
del tot.
Tanca els ulls i pensa
amb mi
que aviat seré amb
tu
per fer la llum, a la més
fosca nit.
Hauràs de dir el
meu nom
i sabràs al lloc
on jo soc
i vindré de pressa,
a veure't de nou.
Primavera, estiu o tardor,
tan sols has de dir el
meu nom
i seré altre cop
amb tu,
tens un amic.
Quan la gent és
tan freda
que pot ferir?te avui
i prendre't si els deixes
el teu orgull.
Guarda el cor senzill
i crida de nou el meu nom
i aviat sentiràs
a trucar a casa teu.
Carole King
QUE VOLEN AQUESTA GENT
De matinada han trucat,
són al replà
de l'escala;
la mare quant surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta
gent
que truquen de matinada?
El seu fill que no és
aquí
n'és adormit a la
cambra.
Que li volen al meu fill?
El fill mig és desvetllava.
Què volen...
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès
n'estava.
Què volen...
Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc
d'alba.
Què volen...
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel
finestral,
a l'asfalt d'una volada.
Què volen...
Els que truquen resten
muts
menys un d'ells, potser
el que mana,
s'inclina pel finestral,
darrera xiscla la mare.
Què volen...
De matinada han trucat,
una hora la llei assenyala,
ara l'estudiant és
mort
és mort d'un truc
a trenc d'alba.
Què volen...
Maria del Mar Bonet
QUÈ SE N'HA
FET D'AQUELLES FLORS?
Què se n'ha fet
d’aquelles flors,
fa tants dies.
Què se n'ha fet
d'aquelles flors,
fa tant de temps.
Què se n'ha fet
d'aquelles flors?
Les noies en van fer un
pom.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.
De les noies què
se n'ha fet,
fa tants dies
De les noies què
se n'ha fet,
fa tant de temps
I de les noies, què
s'ha n'ha fet?
Han anat a buscar els nois.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.
On han anat tots aquells
nois,
fa tants dies...
A la guerra a ser soldats.
Qui sap...
Què se n'ha fet
d'aquells soldats,
fa tants dies...
Les tombes els han cobert.
Qui sap ...
I de les tombes què
se n'ha fet,
fa tants dies...
Fa temps que hi van créixer
flors.
Qui sap...
Què se n'ha fet
d'aquelles flors,
fa tants dies...
Peter, Paul and Mery
RESPON-ME
Amic que tants de cops
em parles
aquí assegut,
ulls abatuts,
mai no has sabut
dir?ne allò just
del nostre absurd.
I avui que tinc el cos
ple d'ànsia,
la meva sang,
les meves mans,
els meus afanys,
tots aquests anys
m'estan cridant.
Qui va vèncer?
Qui dels ferros forjats
per les bombes
va fer un poble nou?
Qui va vèncer?
Qui damunt de tants cossos
aixafats
va aixecar aquella casa
per a tothom?
Qui va vèncer?
Qui del llit s'aixeca amb
el dret d'anar
pel carrer sense tenir
por?
Pot dir?m'ho tu?
Pots dir?m'ho tu?
Saps que ningú.
Tots hem perdut,
tots som vençuts.
I amic, renegaràs
amb força
d'aquesta nit,
de qui som fills,
d'aquest destí,
del nostre ahir
que ens ha traït.
Però amic més
que buscar respostes,
cal adreçar
el foc, la llar,
hem de guanyar
tots aquests anys
que estan cridant:
Qui va vèncer?...
Lluís Llach
CANÇÓ
SENSE NOM
On vas amb les banderes
i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya
per galó,
i en el fusell, hi duus
la por,
que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant
no vol jugar,
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el robes?
Lluís Llach
GUANTANAMERA
Yo soy un hombre sincero
de donde crece la palma.
Y antes de morirme quiero
echar mis versos del alma.
Guantanamera, guajira
guantanamera…
Mi verso es de un verde
claro
y de un carmín encendido.
Mi verso es un ciervo herido
que busca en el monte amparo.
Con los pobres de la tierra
quiero yo mi suerte echar.
El arroyo de la sierra
me complace mas que el
mar.
José Martì
EL DESERTOR
Digneu-vos Gran Senyor
escoltar la requesta
bo i que us sigui molesta
del vostre servidor.
Encara no he estripat
ni he llençat a terra
l’ordre d’anar a la guerra
que vos m’heu enviat.
Us dic, oh Gran Senyor!
Que no vull anar a la guerra
per convertir en desferra
la carn de cap minyó.
Oïu senyor després,
el clam de milers d’ombres
que de guerres i bombes
no en volen tastar més.
D’ençà que
visc al món he vist marxar als pares
he vist morir les mares
de fills que avui no són.
He vist als presoners,
els han robat la dona,
fou tan llarga l’estona
d’absència dels guerrers.
Demà de bon matí
jo tancaré la porta
d’una època ja morta
i em posaré en camí
“No vulgueu obeir”, per
valls i per muntanyes
cridaré a les cabanes
i a qui em vulgui sentir
Si cal vessar la sang
Vos en teniu de sobres,
deixeu estar als pobres
tranquils damunt el fang.
I si m’heu d’empaitar
aviseu la gent d’armes
que jo aniré sense
armes que poden disparar,
que poden disparar.
SACCO E VANZETTI
Sempre més Nicola
i Bart
us durem dins dels nostres
cors.
Vau marxar enduts per la
mort,
Però per ella ens
feu més forts.
Lletra Joan Baez Música Ennio
Morricone
GRACIAS A LA VIDA
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Me dio dos luceros que
cuando los abro
perfecto distingo lo negro
del blanco
y en el alto cielo su fondo
estrellado
y en las multitudes al
hombre que yo amo.
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Me ha dado el oído
que en todo su ancho
graba noche y día
grillos y canarios,
martillos, turbinas, ladridos,
chubascos
y la voz tan tierna de
mi bien amado.
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Me ha dado el sonido y
el abecedario:
con el las palabras que
pienso y declaro:
padre, amigo, hermano;
y luz alumbrando
la ruta del alma del que
estoy amando.
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Me ha dado la marcha de
mis pies cansados;
con ellos anduve ciudades
y charcos,
playas y desiertos, montañas
y llanos
y la casa tuya, tu taller,
tu patio.
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Me dio el corazón
que agita su marco
cuando miro el fruto del
cerebro humano,
cuando miro al bueno tan
lejos del malo,
cuando miro al fondo de
tus ojos claros.
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Me ha dado la risa y me
ha dado el llanto;
así yo distingo
dicha de quebranto,
los dos materiales que
inundan mi canto
y el canto de ustedes que
es el mismo canto
y el canto de todos que
es mi propio canto
Gracias a la vida que
me ha dado tanto.
Violeta Parra
SI TINGUÉS UN
MARTELL
Si tingués un martell,
un martell al matí
d'un dia qualsevol,
aniria picant
per trencar les cadenes
que oprimeixen als homes
i que també a mi
em tenen lligat talment
talment com a tothom.
Si tingués una
campana
que la sentís tothom,
sortiria un matí
d'un dia qualsevol,
per fer-la repicar
amb tota la meva força
i que es sentís
arreu com una pregària,
un crit de llibertat.
Si tingués una
cançó
que fos el nostre crit,
em voldria enrroquir
cantant de bon matí,
fins que tothom seguís
amb tota la seva força
una cançó
que fos com una pregària,
un crit de llibertat.
Quan tingui el martell,
ressoni la campana,
cantem tots la cançó
plegats de bon matí
Petaran les cadenes
tremolarà la terra
i tot el món llançarà
joiós
un crit de llibertat.
Peter, Paul
& Mary
RAONS QUE RIMEN
Em parleu d'una tristesa
la vinguda de l'hivern,
i creieu que és
el final
quan res no es pot esboirar.
I el somrís que
heu somiat
i m’esperança oblidada
i dieu que voleu restar
amb mi
que voleu ser els meus
amics.
I us pregunteu on anem,
on hi ha un vers una raó.
I no voleu acceptar
que es temps de recomençar
de ser tan clars com els
infants
d'estimar-nos perquè
no som estranys.
Jo tinc les flor i els
infants
per germanes i germans
el seu somriure ample i
sincer
alegra un dia plujós.
Com la música suau
d'una tarda vora el mar
són promeses d'un
futur
que esdevindrà realitat.
Quan s’enfonsen les ciutats
i em desertat de ser lliures,
el sol es pon aviat
et sents fred i et sents
cansat.
Està escrit en
el desert
i en el cor de tots els
homes,
en les mans i els pensaments
dels qui es fan com els
infants.
Només els qui es
fan com ells
podran retrobar la llibertat
Jo tinc ...
Jhon
Denver
DEIXA-HO CÓRRER,
JA ESTÀ FET
No et pensis pas que tot
està molt bé, no,
seria massa planer;
no et pensis pas que tothom
viu feliç, no,
seria massa senzill.
L’arbre que has plantat
pot créixer tort o dret,
el consell que has pot
ser llançat al vent,
l’home no pot ser a la
mida que el volem,
deixa-ho córrer
ja està fet.
No et pensis pas que tothom
està bé, no
malgrat la cara que fa;
no et pensis pas que tothom
està bé, no,
malgrat la vida que fa;
La gana fa que el pa no
sigui dur,
la por et farà plorar,
pitjor per tu,
la nit d’amor no s’acabarà
mai,
però ara ens toca
despertar.
M’agradaria tenir una
altra amiga
que fos tal com eres tu;
m’agradaria tenir una altra
amiga
que m’estovés el
cor dur.
Donar-li la soledat que
ara tinc,
quan em cridés dir-li
“Ara vinc”;
m’agradaria tenir una altra
noia, sí,
que fos tal com eres tu.
Es pot ser molt feliç
tenint els ulls tancats,
el temps que hi puguis
estar;
es pot ser molt feliç
tenint els ulls tancats,
si els obres la llum et
farà mal.
Jo ja els he obert, he
vist i ara me’n vaig,
la llum és massa
clara però l’aigua no ho és tan,
no vulguis d’aturar el
meu caminar,
deixa-ho córrer
ja està fet.
Bob Dylan
LLÀGRIMES AL
CEL
Diràs el meu nom? Si
ens trobem al Cel.
Serà tot igual? Quan
ens trobem al Cel
Haig de ser fort i anar
endavant
perquè no arribaré, a prop
teu.
Em coneixeràs?
Si ens trobem al Cel.
I m’ajudaràs? Quan
ens trobem al Cel.
Caminaré de dia
i nit
per trobar-hi un sentit, a prop teu.
El temps m’enfonsarà, el
temps em cansarà,
em pot trencar el cor.
És això
el què em dius? És
això?
Segur que al Cel, has
trobat pau.
No hi hauran més llàgrimes, a
dins meu.