Carnestoltes a Castelldans

Desenvolupament de l'activitat
Per començar a fer boca, s'engalanen els vestíbuls i les portes exteriors, dedicant les hores de plàstica a la creació de màscares i d'altres motius relacionats.
Els més petits gaudiran de l'arribada de la carta del S. Carnestoltes, i permetran passar una estona envejable a les altres classes.
Però la veritable tasca, es fa quan els alumnes han marxat. Volem ser innovadors, però aprofitant l'experiència d'altres anys.
Enguany farem 5 grups, i distribuïm els alumnes barrejant les edats. Això sempre ens ha funcionat.
Després, hem de decidir el tema i disseny de la disfressa. Enguany estem molt motivats en aspectes musicals, així doncs, guarnirem bosses industrials amb serrells i xurreres.
I, ja hi som! Totes les classes a pintar i retallar claus de sol, corxeres, ...
Però, és clar, cada tutor -llistat en mà-, reparteix les bosses de 5 colors diferents a la seva aula. I, ja tenim els grups formats.

Ara és el torn de les tisores que converteixen en un temps rècord, una bossa en un vestit.
Haguent descobert quin és el tutor encarregat de cada color, el matí del dijous Gras, enguany dia de la festa, es converteix en cantarelles de: mambos, rocks, sambes, ... mentre entre cintes adhesives i molta paciència, els vestits van cobrant una vida musical enriquida per unes notes a les que sols falta el pentagrama per a fer una ballaruga distreta i divertida

I per desentumir els músculs: a practicar quatre passes que aquesta tarda cal lluir la disfressa amb estil musical.
Cada grup tria una música, i amb dos assajos de poca estona, ja està muntat. Sort que són bons alumnes! Enguany el temps no acompanya i saben contenir els nervis.
A la tarda, la darrera sorpresa. Apareixen unes perruques que conjunten els vestits.
Dos consells de darrera hora, les fotos de grup i, cap a fora!.
Les mares, les padrines, els padrins, els pares, ... ja fa estona que s'esperen.
El temps es pren una pausa i ho podem fer al carrer.
Comencen les actuacions. Fotos, vídeos, aplaudiments, rialles, carreres, la música que no entra, ...
I a la fi, quan s'intenta acomiadar la festa, se sent un: Ha quedat bé!, que ens fa recordar amb quins bons ulls ens miren els que bé ens estimen.
Però, qualsevol bona festa, no és ben acabada, fins que la panxa és emplenada.
I així entre coca, suc i xocolata, ens avisa la mainada, que quan la quaresma sigui avançada, per a ells les feines són tancades.
I els mestres satisfets els diem: bon profit! I d'aquí a un any, ja veurem!.
Veure el vídeo.
Fer el puzzle