Inici

Normativa ambiental sobre el medi natural.

Selecció d’articles de Lleis i decrets.

1. Decret de regulació de les activitats físicoesportives al medi natural ( 4 febrer 2003)
2. Llei d’espais naturals (13 de juny ce 1985)
3.Llei d’accès al trànsit motoritzat
4. Llei de prevenció d’incendis
5. ORDRE sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. ( 5 de novembre de 1984)
6.DECRET 81/1991, de 25 de març, pel qual s'estableixen els requisits que han de reunir les empreses dedicades a l'organització d'activitats esportives d'esbarjo i turístiques d'aventura.

 

Decret de regulació de les activitats físicoesportives al medi natural ( 4 febrer 2003)

 

Article 5:

Respecte al medi natural

La pràctica de les activitats físicoesportives al medi natural s’ha d’adecuar a l’establert en la normativa de medi ambient, en especial en relació amb les previsions de la Llei d’espais naturals, i disposicións que la desenvolupen sobre la conservació dels espais naturals i la protecció de la flora, la fauna i la gea, i requereix les autoritzacions que, si escau, siguin exigibles. Quan l’activitat es realitza en terrenys inclosos en espais naturals de protecció especial inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, s’ha de complir la normativa específica de l’espai natural o del Plai els intruments de planificació que el despleguin

 

 

 

2) Llei d’espais naturals (13 de juny ce 1985)

 Article 3
1. Correspon a les diverses administracions públiques la protecció dels espais naturals, de llur gea i de les espècies vegetals i animals que hi viuen, el manteniment de la viabilitat dels equilibris i, en general, la defensa de llurs ecosistemes i recursos naturals de totes les causes de degradació que els poden amenaçar.

2. Tothom té el deure de respectar i conservar els espais naturals i l’obligació de reparar el dany que hi causi.

Article 9
Normativa aplicable en relació amb les espècies especialment protegides

Aquesta declaració comporta:
a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s’escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de llurs llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora.
b) En el cas de la fauna, la prohibició de la persecució, de la caça, de la captura i de la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de llurs ous i nius, i la protecció, si s’escau, del medi natural en què viu aquesta fauna.

c) En el cas de les pedres i els fòssils, la prohibició d’extreure’ls, de destruir-los i de comercialitzar-los i la protecció del medi natural de l’entorn.

Espais naturals de protecció especial

Article 21
1. A fi d’assegurar la preservació dels espais naturals que ho necessiten per llur interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu, i amb l’objectiu de dotar-los d’uns règims de protecció i de gestió adequats, s’estableixen les modalitats de protecció especial següents:
a) Parcs nacionals.

b) Paratges naturals d’interès nacional.

c) Reserves naturals.

d) Parcs naturals.

 

Article 22
1. Són parcs nacionals els espais naturals d’extensió relativament gran, no modificats essencialment per l’acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és de preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, la integritat i l’evolució dels sistemes naturals.La declaració de parc nacional s’ha de fer per llei. . No es permet, a l’interior dels parcs nacionals, cap activitat d’explotació dels recursos naturals i cap altra susceptible d’alterar-ne el paisatge, llevat de les activitats que són compatibles amb els objectius concrets de protecció. Hi són expressament prohibides la caça, la captura o la pertorbació de les espècies animals, les activitats extractives i l’execució de qualsevol obra o instal·lació, llevat de les necessàries per al desenvolupament del parc o les que, per llur interès públic, són autoritzades, amb caràcter extraordinari i restringit, pel Consell Executiu, amb un informe previ del Consell de Protecció de la Natura.

 

Article 23


1. Són paratges naturals d’interès nacional els espais o els elements naturals d’àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars atès llur interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l’objectiu de garantir-ne la protecció i la de l’entorn.La declaració de paratge natural d’interès nacional es fa per llei.En els paratges naturals d’interès nacional les activitats s’han de limitar als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles amb els objectius concrets de la protecció i a les altres activitats pròpies de la gestió de l’espai protegit.

 

 

Article 24
1. Són reserves naturals els espais naturals d’extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d’aquesta declaració per a aconseguir de preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que contenen o d’alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.

2. Les reserves naturals integrals poden tenir per finalitats:
a) Preservar de qualsevol intervenció humana tots els sistemes naturals i llur evolució. Només hi són permeses les activitats d’investigació científica i de divulgació de llurs valors. L’accessibilitat hi és rigorosament controlada.

b) Incidir sobre l’evolució dels sistemes naturals per assegurar-ne el millorament, la reconstrucció i la regeneració i per aprofundir-ne el coneixement. Només s’admeten, a més de les activitats permeses de la lletra a), els treballs científics propis dels objectius de la reserva.

3. Els objectius de les reserves naturals parcials poden ésser els següents:
a) Protegir d’una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats.

b) Conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.

4. No es permeten en cap cas les activitats que directament o indirectament poden perjudicar els valors naturals de protecció.

 

Article 25
1. Són parcs naturals els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants.

2. La declaració de parc natural es fa per decret del Consell Executiu.

Article 29

Els òrgans de gestió dels espais naturals de protecció especial tenen les funcions següents:
a) Elaborar anualment el pressupost i la proposta de programa de gestió, l’aprovació dels quals correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. En aquests documents s’ha de preveure l’execució de les previsions del Pla Especial de Protecció contingudes en el seu programa d’actuació i de tots els altres treballs de promoció, de recerca, de manteniment, etcètera, necessaris per a assolir les finalitats de la protecció.

b) Administrar els fons procedents de la utilització dels serveis propis i els recursos que pot rebre de l’exterior.
c) Vetllar pel compliment en l’interior de l’espai natural de les normes generals de protecció de la natura que estableix aquesta Llei i de la reglamentació de l’espai protegit.

d) Emetre informe preceptiu previ a l’atorgament de les autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos naturals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo.

3. Els espais naturals de protecció especial poden disposar, quan així ho estableix la llei o el decret de declaració, d’una reglamentació pròpia que reculli el que estableixen aquesta Llei i les diverses legislacions aplicables pel que fa a la disciplina relativa a llur règim de protecció.

 

De la disciplina

 

Article 37
1. Té la consideració d’infracció administrativa l’acció o l’omissió que, vulnerant aquesta Llei i afectant espais naturals protegits, consisteix en el que segueix:

a) L’increment de l’erosió i la pèrdua de qualitat dels sòls.

b) L’emissió de gasos, de partícules o de radiacions que poden afectar greument l’ambient atmosfèric.

c) La producció de sorolls innecessaris que poden pertorbar el comportament normal de la fauna.

d) La destrucció de superfícies forestals en tots els casos i la destrucció, el desarrelament i la comercialització de les espècies i de llurs llavors, quan estigui prohibida.

e) La persecució, la caça, la captura i la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments o de llurs ous, quan estiguin prohibides. La introducció d’espècies alienes nocives a la fauna salvatge i el maltractament d’animals.

f) La circulació amb mitjans motoritzats fora de carreteres i pistes i sense permís lliurat per l’Ajuntament.

g) La instal·lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars que limiten el camp visual, trenquen l’harmonia del paisatge o desfiguren les perspectives.

h) L’abocament o l’abandó d’objectes, de residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats.

 

2. Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent la gravetat de la matèria, l’entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, la reiteració i el grau de culpabilitat de la persona responsable. Quan el benefici que resulta d’una infracció és superior a la sanció que correspon, aquesta es pot incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.
3. Les infraccions tipificades a l’apartat 1 són sancionades de la manera següent:

a) Les infraccions lleus, amb multes de 50.000 fins a 100.000 ptes.

b) Les infraccions greus, amb multes de 100.001 fins a 250.000 ptes.

c) Les infraccions molt greus, amb multes de 250.001 fins a 500.000 ptes.

 

Són autoritats competents per imposar les multes:
a) Els directors generals de Medi Natural i de Patrimoni Natural, en el cas de les multes lleus.

b) Els consellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, en el cas de les multes greus.

c) El Govern, en el cas de les multes molt greus.

4. L’Administració ha d’adoptar, també, les mesures que calen per a la restauració de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l’actuació il·legal i pot imposar multes coercitives de fins a 50.000 pessetes, reiterades per espais de temps que siguin suficients per a complir allò que hi ha ordenat, sens perjudici de l’execució subsidiària per l’Administració a càrrec de l’infractor.

5. L’actuació que vulnera aquesta Llei comporta, a més a més, l’obligació de rescabalament de danys i perjudicis a càrrec dels qui són declarats responsables.

 

3.Llei d’accès al trànsit motoritzat

Article 6 Delimitació dels vials

1. En els espais naturals declarats de protecció especial d’acord amb la Llei 12/1985 únicament s’autoritza la circulació de vehicles motoritzats per les pistes forestals i els camins rurals delimitats a aquest efecte en els plans o en els programes de gestió corresponents.

2. En els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural no declarats de protecció especial i en els terrenys forestals s’autoritza la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d’amplada igual o superior a quatre metres.

 

Article 7

Prohibició de circular camps a través i fora de camins i de pistes

Els vehicles motoritzats únicament poden circular per camins o pistes aptes per a la circulació, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la normativa específica que hi sigui aplicable. En conseqüència, es prohibeix la circulació de vehicles motoritzats camps a través o fora de les pistes o dels camins delimitats a aquest efecte i pels tallafocs, les vies forestals d’extracció de fusta i els camins ramaders, i pel llit sec i per la làmina d’aigua dels rius, els torrents i tota mena de corrents d’aigua.

3. Els acords dels ens locals a què es refereix l’apartat 2 han d’ésser notificats al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè en faci la senyalització i la publicitat corresponents.

4. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament de Governació i els ajuntaments poden prohibir la circulació en el medi natural en cas de risc elevat d’incendi forestal o per tasques d’extinció.

5. Les limitacions i les prohibicions especificades en aquest Article s’apliquen sens perjudici de les que hagi establert amb caràcter més restrictiu la normativa urbanística vigent.

 

Senyalització i inventari

1. L’administració que hagi establert les limitacions i les prohibicions a què fan referència elsArticles d’aquesta secció ha d’adoptar les mesures que calguin per a la senyalització adequada dels vials que tenen limitacions específiques i dels vials en què es prohibeix la circulació i ha d’assegurar-ne la publicitat.

2. Els camins i les pistes objecte de limitacions o de prohibicions de pas han d’estar convenientment senyalitzats al començament, a l’acabament i, si escau, als accessos intermedis.

Article 13

Velocitat màxima

La velocitat màxima de circulació per camins i pistes de terra és de trenta quilòmetres per hora.

Article 15

Definicions

1. S’entén per «circulació motoritzada en grup» la circulació de diversos vehicles motoritzats que, de mutu acord i sense finalitat competitiva, segueixen el mateix itinerari.

2. S’entén per «circulació motoritzada organitzada» la que és promoguda sense finalitat competitiva per una entitat o un particular que en són els responsables.

Article 16

Circulació motoritzada en grup

1. La circulació motoritzada en grup no organitzada es regeix per les normes establertes en la secció primera.

2. Es prohibeix la circulació motoritzada en grup en els espais naturals de protecció especial si són més de set vehicles, en el cas de motocicletes o ciclomotors, o més de quatre vehicles, si es tracta d’altres automòbils.

3. Es prohibeixen les concentracions de més de quinze vehicles en la resta d’espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural o en els terrenys forestals. No obstant això, si la necessitat de preservació dels valors naturals ho fa aconsellable, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot reduir el nombre màxim de vehicles o prohibir-hi la circulació motoritzada en grup.

 

Article 18

Limitació de l’horari de circulació

No es permet la circulació motoritzada organitzada en grup en horari nocturn, entès aquest des de l’hora en què es pon el sol fins una hora després que surt, llevat de la circulació per les pistes que tenen la consideració de vials d’unió entre localitats rurals o de comunicació amb cases o nuclis de població situats en zones rurals.

 

De la disciplina

Infraccions

Article 27

 

1. La vulneració de les prescripcions d’aquesta Llei té la consideració d’infracció administrativa.

2. Les infraccions d’aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

3. Són infraccions lleus:

a) Superar els límits de velocitat establerts per aquesta Llei o per la normativa que la desenvolupi.

b) Circular de nit, si és prohibit.

c) Fer concentracions de vehicles superiors a les permeses per l’article 16.

4. Són infraccions greus:

a) Deteriorar, destruir, sostreure o retirar els elements de senyalització de la circulació motoritzada.

b) Circular, sense causa justificada, per vials no aptes per a la circulació motoritzada.

c) Circular camps a través o fora de camins o pistes aptes per a la circulació.

d) Ocasionar danys a béns, instal·lacions o materials agrícoles, ramaders o forestals.

e) Incomplir les limitacions i les prohibicions a què fa referència l’article 8.

f) Participar en activitats organitzades per a la circulació motoritzada sense autorització o incomplint les condicions que s’imposin.

g) No retirar el material de senyalització i de protecció i no reparar els danys causats, en els terminis fixats per l’article 26.

h) Estacionar vehicles que impedeixen l’accés a camins forestals d’ús exclusiu per a vehicles de serveis d’extinció d’incendis, de vigilància i oficials, degudament senyalitzats, en l’època i en zones d’alt risc d’incendi.

i) Circular per les vies esmentades per l’apartat h, sense autorització, en l’època i en zones d’alt risc d’incendi, i per la resta de vies o camins en què, per raons de prevenció i extinció d’incendis forestals o de preservació de valors naturals, sigui prohibit de circular-hi de manera temporal o permanent, quan es puguin ocasionar danys greus a la fauna, als béns o als ecosistemes naturals.

j) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.

5. Són infraccions molt greus:

a) Fer anuncis publicitaris en qualsevol mitjà de difusió que incitin a no respectar la legislació vigent en matèria de circulació motoritzada en el medi natural o contraris als principis que la inspiren.

b) Fer competicions esportives sense autorització o incomplint les condicions que s’imposin.

c) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

6. L’abandonament de deixalles o d’escombraries té la qualificació d’infracció lleu, greu o molt greu segons la naturalesa i el volum de l’abocament, d’acord amb la legislació vigent.

Graduació

1. Les infraccions del que disposa aquesta Llei són sancionades amb les multes següents, que s’han d’incrementar fins al total del benefici obtingut per l’infractor, en el cas que n’hi hagi hagut:

a) Les infraccions lleus, amb una multa de 10.000 a 50.000 pessetes.

b) Les infraccions greus, amb una multa de 50.001 a 500.000 pessetes

c) Les infraccions molt greus, amb una multa de 500.001 a 5.000.000 de pessetes.

2. Les sancions s’han de graduar d’acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, tenint en compte els danys i els perjudicis produïts, si hi havia

intencionalitat i la dificultat en la identificació de l’infractor.

Article 35

Immobilització de vehicles

Els membres del cos d’agents rurals i, en general, els agents de l’autoritat, en l’exercici de les seves funcions, poden procedir a la immobilització de vehicles si, com a conseqüència del fet d’utilitzar-los, amb incompliment dels preceptes d’aquesta Llei, pogués derivar-ne un risc greu per a les persones, els béns i

els ecosistemes naturals.

4) Llei de prevenció d’incendis

Article 8

Àrees recreatives i àrees d'acampada

Les àrees recreatives i les àrees d'acampada disposaran al seu voltant d'una zona de protecció de 25 metres. Les situades en els municipis inclosos a l'annex han de disposar d'una xarxa d'hidrants d'incendis situats al perímetre exterior de l'àrea recreativa o d'acampada, amb una distància màxima entre elles de 200 metres, o bé d'una reserva d'aigua equivalent.

 

Normes d'aplicació durant el període comprès entre el 16 d'octubre i el 14 de març

Article 14

Mesures preventives

14.1 Per encendre foc i per utilitzar bufadors en els terrenys esmentats a l'article 1 d'aquest Decret, en el període comprès entre el 16 d'octubre i el 14 de març, s'observaran les mesures preventives següents:

a) Netejar la zona en què s'efectuï la crema i/o aquella en què s'utilitzi un bufador en un radi de 3,5 m fins a descobrir el sòl. La crema s'efectuarà com a mínim a 10 metres de distància respecte d'aquells arbres que tinguin més de 60 cm de circumferència, mesurats a 1,20 metres del terra.

b) La flama generada per la crema no superarà en cap cas els 3 metres d'alçada.

c) La crema començarà i acabarà amb llum de dia, excepció feta dels focs d'esbarjo. En cap cas no s'abandonarà el lloc fins a la seva total extinció.

14.2 Resta prohibit:

a) Llençar objectes encesos.

b) Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser causa de l'inici d'un foc.

14.3 Els agents rurals i altres agents de l'autoritat podran establir in situ mesures complementàries per tal de millorar la seguretat, així com aturar les actuacions que s'estiguin duent a terme quan les condicions meteorològiques així ho aconsellin.

 

Normes d'aplicació durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre

Article 15

Actuacions no permeses

En els terrenys forestals siguin o no poblats d'espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, en el període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre, resta prohibit:

a) Encendre foc per a qualsevol tipus d'activitat sigui quina sigui la seva finalitat. Especialment no es podrà:

Cremar rostolls, marges i restes d'aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria.

Fer focs d'esbarjo. Queda exclosa de la prohibició dintre de les àrees recreatives i d'acampada i en parcel·les de les urbanitzacions la utilització dels fogons de gas i de barbacoes d'obra amb mataguspires.

Fer foc per a activitats relacionades amb l'apicultura.

b) Llençar objectes encesos.

c) Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser causa de l'inici d'un foc.

d) Llençar coets, globus, focs d'artifici o altres artefactes que continguin foc.

e) La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestas.

 

 5) ORDRE sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. ( 5 de novembre de 1984)

1. Les plantes que figuren a l’Annex 1 d’aquesta Ordre es declaren protegides a tot el territori de Catalunya.

2. Aquesta protecció implica la prohibició de la recol·lecció, la tallada i el desarrelament d’aquestes plantes o d’alguna de les seves parts incloses les seves llavors, així com la seva comercilaització, sens perjudici del que s’indica a l’article 4 d’aquesta Ordre.

. No es necessitarà l’autorització de la Direcció General del Medi Rural per recollir fulles de margalló (Chamaerops humilis) per a usos artesanals i sempre que no es faci el desarrelament de la planta.

.

5. En el cas de plantes, incloses als annexos, provinents de fora de Catalunya, només s’autoritzarà la seva circulació i comercialització quan es demostri que la seva recol·lecció és legal en el lloc de procedència.

Annex 1

Espècies i famílies a les quals pertanyen

Fam. Taxaceae

Teix (Taxus baccata), ‘Tejo‘.

Fam. Compositae

Flor de Neu (Leontopodium alpinum), ‘Edelweiss‘.

 

Fam. Aquifoliaceae

Boix Grèvol (Ilex aquifolium), ‘Acebo‘.

Fam. Gentianaceae

Genciana Groga, G. Vera, Gençana (Gentiana lutea), ‘Genciana‘.

Fam. Palmae

Margalló (Chamaerops humilis), ‘Palmito‘.

 

 

5) DECRET 81/1991, de 25 de març, pel qual s'estableixen els requisits que han de reunir les empreses dedicades a l'organització d'activitats esportives d'esbarjo i turístiques d'aventura.


L'increment de la pràctica d'activitats esportives d'esbarjo i turístiques d'aventura que tenen com escenari la mateixa naturalesa ha comportat una ampliació de l'oferta turística en determinades comarques de Catalunya, fet que ha ocasionat un augment considerable de visitants interessats en aquests tipus d'activitats.

Davant l'increment creixent d'aquestes activitats es considera necessari establir una sèrie de mesures a exigir a les entitats que les promoguin, amb la finalitat d'incrementar el nivell i les garanties de seguretat en la pràctica d'aquests tipus d'activitats.

D'altra banda, aquest Decret incorpora altres mesures orientades directament a protegir els drets i els interessos econòmics dels usuaris que practiquin aquestes activitats.

:

Es consideren activitats esportives d'esbarjo i turístiques d'aventura aquelles que es practiquen servint-se bàsicament dels recursos que ofereix la mateixa naturalesa en el medi en què es desenvolupen i a les quals els és inherent el factor risc.
1.2 Als efectes del que disposa l'apartat anterior s'establirà, per ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme, la relació d'activitats a les quals serà aplicable
el present Decret.
1.3 Aquestes activitats no podran realitzar-se sense l'autorització corresponent en aquells espais naturals d'especial protecció on, d'acord amb la normativa específica, estiguin prohibides o limitades.

Article 2
Les persones físiques o jurídiques que a l'àmbit de Catalunya organitzin de forma empresarial la pràctica de les activitats a què fa referència l'article anterior han
de complir els requisits següents:
a) Estar donats d'alta del corresponent epígraf de la llicència fiscal i al corrent de pagament.
b) Disposar de la llicència municipal corresponent.
c) Disposar de tècnics d'activitat a la natura -tècnics d'esports base (TEB)- amb coneixements específics o adequats en funció de l'activitat de què es tracti,
homologats per l'Escola Catalana de l'Esport, per tal que actuïn de monitors.
d) Disposar d'una pòlissa d'assegurances que cobreixi de forma suficient el risc d'accident de les persones que practiquen les activitats esmentades.

Article 3
Les empreses que es dediquen a promoure i a dur a terme la pràctica d'activitats definides a l'article 1 han d'estar inscrites en el Registre general d'empreses i
activitats turístiques de Catalunya.

Article 4
La sol·licitud d'inscripció es formularà mitjançantinstància adreçada al director general de Turisme, la qual s'ha de presentar al corresponent servei territorial del Departament de Comerç, Consum i Turisme, en la qual hi han de constar les dades següents:
a) Nom i cognoms, domicili, NIF del sol·licitant i nom comercial amb el qual du a terme la seva activitat. En el cas de ser una persona jurídica caldrà acreditar, a més,
les dades de registre de la societat.
b) Còpia dels documents que acreditin el punt anterior.
c) Pòlissa d'assegurances que cobreixi, de forma suficient, els possibles riscs d'accidents dels que practiquen les activitats esportives d'aventura.
d) Còpia de l'autorització de navegació atorgada per l'organisme competent, en els casos en què l'activitatd'aventura es desenvolupi en aigües de domini públic i quan estigui relacionada amb la navegació aèria.
e) Còpia del darrer rebut de la llicència fiscal.
f) Relació del nombre de tècnics, guies i personal al servei de les instal·lacions i de les activitats, i la seva qualificació, si s'escau.
El director general de Turisme resoldrà la sol·licitud en el termini d'un mes des de la seva presentació. S'entén desestimada la sol·licitud si no s'ha dictat resolució expressa en el termini de tres mesos a comptar de la seva presentació.

Article 5
5.1 Les empreses que es dediquin a la pràctica de les activitats esportives d'esbarjo i turístiques d'aventura han de disposar d'un llibre d'inspecció i de fulls de reclamacions a disposició dels clients.
5.2 Aquestes empreses han de donar publicitat de la tarifa de preus de les activitats que ofereixen. Els preus han d'incloure tota mena d'impostos, i fer esment explícit
i diferenciat de la part que correspongui a cada concepte.

Article 6
6.1 Les empreses facilitaran un nombre suficient de tècnics o persones amb coneixements específics per assessorar i acompanyar els grups organitzats que vulguin
practicar les activitats definides a l'article 1, sens perjudici del que estableix l'article 2.c) d'aquest Decret.
6.2 Els monitors o persones amb coneixements específicsde les activitats que es practiquin han de disposar del títol corresponent que els acrediti, si s'escau, i, en tot
cas, del títol de socorrista o de primers auxilis.
6.3 Els monitors, quan acompanyin grups organitzats,han de portar farmaciola de primers auxilis i un aparell de comunicació per mantenir connexió directa amb els
responsables de l'empresa amb la finalitat de donar el corresponent avís en cas d'accident o per qualsevol altre necessitat.

Article 7
Els equips i el material que les empreses posin a disposició d'aquells que practiquin les activitats físico-esportives d'aventura han d'estar homologats pels organismes competents, segons l'activitat, i reunir les condicions de seguretat i garantia necessàries per a l'ús a què estigui destinat. Les empreses són responsables de mantenir en condicions d'ús adequat els equips i el material.

Article 8
Els usuaris d'aquestes activitats han d'estar degudament informats, abans de la seva pràctica, de les qüestions següents:
Itinerari o trajecte a recórrer.
Mesures de seguretat previstes.
Coneixement i dificultats que implica l'activitat i
comportament adequat en cas de perill.
Informació sobre la necessitat de preservar l'entorn.
Existència d'una pòlissa d'assegurances.
Informació dels preus.
Existència de fulls de reclamació a la seva disposició.

Article 9
En cas que les empreses a les quals es refereix el present Decret disposin d'instal·lacions en les quals ofereixin altres tipus de serveis, aquestes han de reunir els requisits legalment establerts en funció del tipus de servei o establiment de què es tracti.

Article 10
Sens perjudici del que estableix la present normativa, quan alguna de les activitats a què fa referència estigui assumida per alguna federació esportiva catalana, la seva
pràctica es realitzarà d'acord amb les normes i els programes que tingui aprovada la federació corresponent.

Article 11
Les infraccions que es cometin contra el que disposa aquest Decret donarà lloc a la corresponent responsabilitat administrativa, que serà sancionada de conformitat amb el
que disposa la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.

 


El que estableix el Decret 81/1991, de 25 de març,
s'aplica a les activitats següents:
1.1 Ala de pendent (parapente):
Modalitat de vol lliure que consisteix a llançar-se des
del pendent d'una muntanya, en direcció a la vall, suspès
d'un planador ultralleuger flexible de pes inferior al del
pilot, que permet l'enlairament i l'aterratge a peu.
1.2 Bicicleta tot terreny (mountain bike):
Especialitat del ciclisme de muntanya que es practica
en espais naturals amb bicicleta alta, de manillar pla, amb
tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats.
1.3 Descens de barrancs:
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d'un
riu a través del barranc i que combina la natació i les
tècniques d'escalada per salvar els obstacles naturals de
la ruta.
1.4 Descens en bot (rafting):
Pràctica esportiva que consisteix a descendir per
aigües vives en una embarcació pneumàtica amb capacitat per
a vuit persones, com a màxim.
1.5 Esquí de riu (river-ski):
Modalitat d'esquí que consisteix a descendir per aigües
vives amb uns esquís especials i amb l'ajut d'un rem de
doble pala.


1.6 Heliesquí (heli-ski):
Excursió d'aproximació amb helicòpter a indrets d'alta
muntanya de difícil accés per descendir-hi esquiant.
1.7 Heliexcursió (heli-trip):
Excursió en helicòpter amb finalitats esportives o de
plaer.
1.8 Hidrobob:
Pràctica esportiva que consisteix a descendir per
aigües vives en un hidrobob, vehicle de forma allargada,
semblant al trineu de tipus bob, sobre el qual poden muntar
quatre persones.
1.9 Hidrotrineu (hydrospeed):
Pràctica esportiva que consisteix a descendir per
aigües vives en un vehicle en forma de trineu que sosté el
practicant sobre l'aigua de cintura en amunt, mentre les
cames queden submergides dins l'aigua.
1.10 Marxa a cavall (horseback):
Excursió organitzada a cavall seguint un recorregut
determinat prèviament.
1.11 Piragüisme (canoe kayak):
Esport nàutic que consisteix a navegar amb piragua en
aigües tranquil·les o aigües vives.
1.12 Salt de pont (ponting):
Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un
pont, subjectat per una corda elàstica que deixa suspès el
saltador en l'aire.
1.13 Salt elàstic:
Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un
lloc alt, subjectat per una goma elàstica que fa pujar i
baixar el saltador diverses vegades.
1.14 Tresc (trekking):
Expedició excursionista de llarg recorregut a través de
regions de difícil accés, durant la qual es pernocta en
refugi o en acampada.