CS 16. L’Edat Contemporània
Pac 3. La història contemporània d’Espanya i Catalunya
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac01.txa
La producció agrària va augmentar molt: es varen fer bancals i terrasses a les muntanyes per poder-hi cultivar. La mula, més forta, va substituir al bou en les tasques agrícoles, i s’utilitzaren els fems com a adobs naturals.
A les comarques litorals es varen plantar vinyes: els vins i aiguardents s’exportaven a tot Europa.
A les ciutats apareixeren les primeres manufactures, que produïen estampats.
Amb la llibertat de comerç decretada pel Rei Carles II, Catalunya va poder comerciar amb Amèrica: exportava vins, aiguardents i estampats, i importava sucre i cacau.
En només un segle, de 1700 a 1800, Catalunya va passar de 400.000 a 1 milió d’habitants.
Associació normal / 3pac02.ass
Relaciona les columnes
Terrassa Mula Fems Vinyes Manufactures Estampats Llibertat de comerç |
Replans fet als vessants d’una muntanya que s’aprofiten per al conreu Animal que substituí el bou en les tasques agràries, amb molt d’èxit Adobs naturals a partir de la fermentació dels excrements dels animals barrejats amb palla Conreu que s’estengué pels nous bancals i terrasses i que produia vins i aiguardents Producte que s’obté d’un treball manual Teixit decorat amb pastes colorants que s’assequen al vapor per fixar el dibuix Decret del rei Carles III que autoritzava Catalunya a comerciar directament amb Amèrica |
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac03.puz
El port de Barcelona al segle XVIII {bcnXVIII.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac04.txa
La Revolució Industrial a Catalunya
{mataro1.gif}{mataro2.gif}
La Revolució Industrial va arribar a Catalunya en la dècada de 1830. Les fàbriques tèxtils, de cotó o de llana, funcionaves de dues maneres:
- els vapors funcionaven amb la màquina de vapor de Watts, consumien carbó i se situaven al litoral, prop dels ports on arrivaba el carbó.
- les colònies utilitzaven energia hidràulica i se situaven a les capçaleres dels rius.
L’any 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril espanyol: comunicava Baercelona amb Mataró. De 1800 a 1900 la població catalana es va doblar, i arribava als 2 milions d’habitants.
Associació normal / 3pac05.ass
Relaciona el vocabulari
Vapor Màquina de vapor Colònia Energia hidràulica Burgesia industrial Classe obrera |
Indústria tèxtil situada a les ciutats litorals Produeix moviment gràcies a la combustió del carbó Conjunt de fàbrica tèxtil i vevendes dels obrers, al costat d’un riu Proporciona energia a les colònies gràcies als salts d’aigua d’un riu Classe social propietària de les fàbriques Treballadors de les fàbriques: treballaven moltes hores i tenien salaris molt baixos |
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac06.puz
Treballadores de la Coma Cros (Arxiu d’Imatges Ajuntament de Salt) {comacros.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac07.txa
El liberalisme
Arrel de la Revolució Francesa, es varen introduir lentament canvis polítics que significaren un canvi important en la forma de governar.
Els fonaments dels nous estats liberals eren els següents:
- el poder prové del poble (fins llavors només venia del rei o d’una classe social en concret)
- es reconeixen els drets de les persones (a la vida, a la llibertat, a la propietat) i els governs han de respectar-los
- les lleis són elaborades pel Parlament, i el govern ha de respectar-les
- el parlament no és designat pel rei, sinó que ha de sorgir d’unes eleccions per sufragi universal
Durant el segle XIX només podien votar els homes: fins al primer terç del segle XX no es va reconèixer el dret de les dones a votar.
Associació normal / 3pac08.ass
Relaciona les columnes
Estat liberal Parlament Sufragi universal masculí Drets humans Sufragisme |
El poder no residex en el rei, sinó en el poble Representants del poble, encarregats d’elaborar les lleis Tots els homes majors d’edat poden votar els representants polítics Es reconeix que tots els éssers humans han de ser respectats Moviment per aconseguir que les dones puguin votar |
Associació normal / 3pac09.ass
Relaciona aquests fets de la història de Catalunya al segle XIX
Bases de Manresa Audiència de Catalunya Catalanisme polític Renaixença Modernisme |
Document de 1892 pel qual es reclamaven unes corts catalanes amb poder executiu Màxim òrgan de poder judicial a Catalunya Moviment que reivindica un parlament i un govern propis per a Catalunya Moviment cultural basat en l’impuls del català en la poesia, la prosa i el teatre Corrent artístic, sobretot arquitectònic, que produí edificis únics en el món |
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac10.puz
Façana de la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí, l’arquitecte modernista més important {batllo.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac11.txa
En aquests anys es va generalitzar l’ús de l’electricitat a les cases i a les fàbriques. Es va iniciar el metro de Barcelona i aparegueren els cotxes, els avions i la ràdio. L’impuls econòmic va propiciar un augment de la immigració cap a Catalunya, sobretot de murcians i andalusos. Les tensions entre obrers i empresaris varen portar molts problemes (especialment cruenta va ser la Setmana Tràgica, el 1909) i al final es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores.
L’any 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, organisme que administrava conjuntament les quatre províncies catalanes. Gràcies a això es va modernitzar el país, sigui amb la construcció d’infrastructures (carreteres, xarxa telefònica, hospitals...) o amb l’impuls de la llengua i cultura catalanes (Biblioteca de Catalunya, escoles d’estiu...). El primer president va ser Enric Prat de la Riba. La dictadura de Primo de Rivera, el 1923, va dissoldre la Mancomunitat, prohibí el català i perseguí els sindicats i els partits d’esquerres.
Associació normal / 3pac12.ass
Relaciona les columnes
Metro Immigració Setmana Tràgica Jornada de 8 hores Mancomunitat de Catalunya Dictadura de Primo de Rivera |
Sistema de transport col·lectiu que circula per rails sota els carrers de la ciutat Individus que arriben d’altres terres per trobar treball i viure a casa nostra Revolta social ocorreguda el 1909, que va ser reprimida per l’exèrcit Es treballen 48 hores repartides en sis dies, en lloc de 12 o 14 hores diàrires tota la setmana Organisme que administrà Catalunya durant cinc anys amb gran èxit Període de repressió en què es va suprimir la Mancomunitat, es prohibí el català i es perseguiren els obrers i esl partits d’esquerres |
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac13.puz
Imatge de la Exposició Internacional de Barcelona de 1929 {expo1929.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac14.txa
L’any 1931, després que els partits republicans guanyessin a les eleccions municipals, el rei Alfons XIII va marxar d’Espanya i es va proclamar a Espanya la Segona República.
Els ciutadans espanyols podien elegir el cap d’estat: el president de la República. Catalunya va recuperar les institucions de govern que havia perdut amb el Decret de Nova Planta, el 1714. Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1939) varen ser els presidents de la Generalitat.
En alguns països d’Europa, com Alemanya i Itàlia, triomfaven les dictadures. Seguint aquests criteris, el general Francisco Franco va donar un cop d’estat el 1936 i va provocar una guerra civil entrte els seus partidaris i els partidaris del govern republicà legítim. La guerra va acabar el 1936 amb la victòria de Franco, més d’un milió de morts i milers de persones que varen haver de fugir per evitar ser empresonats o afusellats pels vencedors.
Associació normal / 3pac15.ass
Personatges de la Segona República i la Guerra Civil
Manuel Azaña Lluís Companys Francesc Macià Frederica Montseny Andreu Nin Francisco Franco |
{azaña.gif} {companys.gif} {macia.gif} {federica.gif} {nin.gif} {franco.gif} |
President de la República Espanyola President de la Generalitat. Afusellat per Franco el 1941 President de la Generalitat de Líder de la CNT. Fou ministra de la República Polític i escriptor. Líder del POUM. Morí assassinat General. Encapçalà el cop d’estat contra la República |
Trencaclosques doble / 3pac16.puz
Carrers de Barcelona, 1936. Foto d’Agustí Centelles {19jul36.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac17.txa
Durant 40 anys (Franco va morir el 1975) es van prohibir les institucions polítiques de Catalunya, no va existir democràcia a Espanya ni es respectaven els drets humans més elementals.
La Generalitat catalana, eliminada per Franco, es mantenia a l’exili com a institució: Josep Irla en va ser president entre 1941 i 1954, i després el rellevà Josep Tarradellas, fins que va poder tornar a Catalunya el 1977.
El 1971 tots els grups catalans que s’oposaven a la dictadura es varen aplegar en l’Assemblea de Catalunya, que fins a la mort de Franco varen reclamar l’amnistia dels presos polítics, el retorn dels exiliats, les llibertats democràtiques i l’Estatut d’Autonomia.
Durant tots aquests anys les organitzacions obreres, sobretot Comissions Obreres, varen treballar a les fàbriques per defensar els drets dels treballadors. Molts dels seus líders varen passar anys a la presó, a l’igual que molts altres espanyols, pel sol fet de discrepar de la política de Franco.
Associació normal / 3pac18.ass
Relaciona aquests conceptes
Franquisme Dictadura Democràcia Exili Assemblea de Catalunya Amnistia Monarquia Comissions Obreres |
Forma de dictadura de Franco, basada en l’exèrcit, el suport de l’església catòlica i d’un partit únic, el Movimiento Nacional Concentració de tot el poder en mans d’una única persona, que governa amb poder absolut en benefici de les classes dominants Els ciutadans tenen el dret d’elegir els seus representants polítics i tenen llibertat per expressar-se, associar-se, reunir-se... Persones que es veuen obligaes a viure fóra del seu país per motius polítics Organització de totes les forces democràtiques de Catalunya durant el franquisme Alliberament de les persones empresonades per motius polítics Forma de govern en la que el Rei és el cap de l’estat Organització sindical que va lluitar contra el franquisme |
Activitat de text. Ordenar paraules /
3pac19.txa
A la mort del general Franco l'any 1975 i amb la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya, es varen legalitzar els partits polítics i es varen convocar les primeres eleccions legislatives espanyoles, celebrades el 15 de juny de 1977. S'obria el camí a la democràcia. A Catalunya guanyaren les eleccions els partits que reclamaven el el seu programa el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu President exiliat.
Poc
després, el 8 de desembre de 1978, és aprovada la Constitució, que és la
carta magna que garanteix la democràcia a Espanya, les llibertats i un
tipus d'estat descentralitzat: l'estat de les autonomies.
Catalunya va recuperar la Generalitat, el Parlament, l’Estatut d’Autonomia i la llengua i la cultura catalanes varen deixar de ser perseguides.
Associació normal / 3pac20.ass
Relaciona les columnes
Any 1975 Any 1977 Any 1978 Constitució Espanyola Estat de les autonomies |
Mor el general Franco Joan Carles I és proclamat rei d’Espanya Celebració de les primeres eleccions democràtiques a Espanya Aprovació de la Constitució espanyola Document que recull els drets i deures dels espanyols, i consagra l’estat de les autonomies Organització descentralitzada de l’estat espanyol en 17 autonomies |
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac21.puz
L’Espanya de les autonomies a partir de 1978 {ccaa.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac22.txa
El 1977 es restablia la Generalitat de Cataluya, Josep Tarradellas era reconegut com a President de la Generalitat, i retornava al seu país després d'un exili de quaranta anys.
Amb l'aprovació de la Constitució (1978) i del nou Estatut d'Autonomia (1979) la Generalitat (Parlament, President i Govern) serà l'Estat a Catalunya.
Aquest Estatut, segons el seu preàmbul, "és l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seves institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions".
Des de 1980, i cada quatre anys, s’han
celebrat amb tota normalitat eleccions al Parlament de Catalunya. La tradició
democràtica iniciada ja a l’edat mitjana s’ha recuperat, malgrat períodes de
decadència o de persecució.
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac23.puz
Els Jocs Olímpics de Barcelona (1992), data important de la Catalunya actual {olimpic.gif}
Associació normal / 3pac24.ass
Relaciona les columnes
Nom que sol rebre el nacionalisme català Institució de Govern que reclamaven els catalanistes Llei que regeix l’autonomia catalana Fàbriques amb els habitatges dels obrers a la vora Forma de lluita dels obrers per obtenir millores Associacions obreres per a la defensa dels seus interessos Energia de l’aigua per a moure les màquines Primer president de la Generalitat en temps de la República Propietaris, empresaris industrials, rics... Guerra entre espanyols que acabà amb la República i l’autonomia de Catalunya |
Catalanisme Generalitat Estatut d’Autonomia Colònies Vaga Sindicats Hidràulica Francesc Macià Burgesos Guerra Civil |
Associació normal / 3pac25.ass
Relaciona les columnes
Vida oculta dels opositors durant la dictadura franquista Darrer president de la Generalitat Republicana, afusellat per Franco Militar sublevat contra la República i vencedor de la Guerra Civil President de la Generalitat a l’exili durant la dictadura Institució que donà suport a Franco durant la guerra i la dictadura Ideologia que defensa la identitat, autonomia o independència d’un país Capacitat d’un país per regir-se per si mateix Règim polític oposat a la Monarquia Actual Rei d’Espanya, en temps del qual Catalunya recuperà l’autonomia Nacionalistes que reclamen l’autonomia total i absoluta |
Clandestinitat Lluís Companys Francisco Franco Josep Tarradellas Església Nacionalisme Autogovern República Joan Carles I Independentistes |
Associació normal / 3pac26.ass
Relaciona cada data amb la imatge corresponent 140x180
1937. Cartell de la guerra civil 1971. Fundació de l’Assemblea de Catalunya 1975. Joan Carles I és nomenat rei 1976. Repressió d’una manifestació a Barcelona 1977. Tarradellas torna com a president de la Generalitat 1992. Jocs Olímpics de Barcelona |
{cartell.gif} {asemblea.gif} {joanc.gif} {grisos.gif} {tarrade.gif} {cobi.gif} |