CS18.
Clic de repàs / Continguts
PAC 2: Geografia econòmica
Activitat de text. Ordenar paraules / 2pac01.txa
La població activa d’un país està formada per tots els habitants que treballen i pels aturats que busquen feina. A Catalunya la població activa és d’unes 2.600.000 persones.
En el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca) hi treballen menys de 100.000 persones.
El sector secundari (indústria, construcció) ocupa prop d’1.000.000 persones.
En el sector terciari (serveis) treballen aproximadament 1.200.000 persones.
La resta de la població activa (unes 300.000 persones) són aturats.
Trencaclosques / 2pac02.puz
Mapa de la producció agrícola de Catalunya / {agricol.gif}
Activitat de text / 2pac03.txa
El sector primari
El paisatge rural és el típic del sector primari: hi predominen els conreus, els boscos per a l’explotació forestal, les pastures, els habitatges aïllats i els pobles petits.
Actualment, prop del 8 % de la població activa espanyola es dedica a l’agricultura. Els principals conreus són els cereals (tant de secà com de regadiu), la remolatxa, les patates, arròs i hortalisses. Hi ha, a més, extenses plantacions de vinya, cítrics i oliveres.
Per les condicions climàtiques i de configuració del territori, a bona part de l’estat predomina l’agricultura de secà, millorada amb sistemes de regadiu que podrien optimitzar-se més.
La propietat del territori també és complexa. Mentre que a la meitat sud i seca d’Espanya predomina el latifundi, a l’Espanya humida són habituals els minifundis.
Trencaclosques de memòria / 2pac04.puz
Refés el mapa de l’Espanya agrícola {agricol.gif}
Associació simple / 2pac05.ass
Associa cada definició amb el seu significat
Minifundi Latifundi Policultura Monocultura Hivernacle Guaret Secà Regadiu |
Explotació agrícola molt petita. El propietari hi conrea els aliments per al consum propi Gran explotació agrària d’un sol propietari Explotació on es conreen diversos productes. Típica dels minifundis Explotació on es conrea un sol producte. Típica dels latifundis Construcció que permet el conreu de determinats productes en qualsevol època de l’any Sistema que consisteix en deixar de conrear un terreny un temps perquè recuperi la fertilitat Zona sense aigua per regat on es conreen cereals (blat, ordi), vinya i oliveres Zona amb rec artificial que permet conrear fruiters, hortalisses i cereals com arròs o blat de moro |
Associació complexa / 2pac06.ass
Separa els productes segons siguin de secà o de regadiu
Blat Civada Ordi Olivera Vinya Ametlles Avellanes Farratges Arròs Blat de moro Poma Taronja Mandarina Meló Patata Mongeta Enciam Tomàquets Pastanagues Mongetes |
Productes de secà Productes de regadiu |
Sopa de lletres / 2pac07.sop
Minifundi / Latifundi / Policultura / Monocultura / Hivernacle / Guaret / Secà / Regadiu
Associació simple / 2pac08.ass
Fixat amb la utilització industrial d’alguns productes agrícoles 125x140
Girasol: cultiu molt estès. Permet obtenir un oli de menor cost que el d’oliva Canya de sucre: zones de regadiu de l’Ebre, del Duero i del Guadalquivir Cotó: matèria primera del sector tèxtil. Es produeix a la vall del Guadalquivir Tabac: cultivat a Extremadura. Conreu en descens, pels perills reals que el consum comporta a la salut |
{girasol.gif} {casucre.gif} {coto.gif} {tabac.gif} |
Trencaclosques de memòria / 2pac09.puz
Repartiment de les explotacions ramaderes a Catalunya / {ramader.gif}
Associació normal / 2pac10.ass
Vocabulari del ramader
Bestiar estabulat Ramaderia extensiva Granja especialitzada Porquera Galliner Estable Sitja Cleda |
Bestiar que s’alimenta sense moure’s de l’estable o del corral Bestiar que pastura lliurement Explotació ramadera dedicada a un sol tipus d’animal Recinte on es guarda el bestiar porcí Recinte on es guarda l’aviram Recinte on es guarda el bestiar boví Instal·lació on es guarda el pinso i el gra per alimentar el bestiar Espai tancat amb fustes per guardar-hi el bestiar de la ramaderia extensiva |
Associació normal
/ 2pac11.ass
Relaciona cada concepte
Banc de pesca Veda biològica Calador de pesca Piscifactoria Pesca amb canya Palangre Ròssec Teranyina |
Concentració de peixos d’una mateixa espècie Període en què els pescadors no pesquen en una zona determinada per permetre la recuperació de les espècies Zones que tenen adjudicades els pescadors per dur a terme la seva feina Granges on es crien espècies de peixos o moluscs destinats al consum Es fa servir pes pescar vora la mar o vora els rius. És el sistema més antic Es llencen un gran nombre d’hams lligats a un fill gruixut Xarxa de forma cònica que penja de la barca. Quan aquesta es mou, els peixos hi queden atrapats Xarxa de forma tubular que s’estreny des de la barca fins tancar-se |
Associació complexa / 2pac12.asxs
Relaciona el producte o la utilitat
Mobles Paper Bastiments Taps Decoració Aïllament Pinyons Tòfones Pinatells Llebres Porcs senglars Perdius |
Fusta Suro Fruits silvestres Bolets Cacera |
Sopa de lletres / 2pac13.sop
Carbó / Ferro / Zenc / Plom / Guix / Petroli / Mercuri / Coure
Associació / identificació / 2pac14.ass
Assenyala les feines del sector primari que s’esmenten a continuació
Pastor Granger Apicultor Pescador Esquilador Llenyataire Hortolà Ramader Agricultor Pagès |
Mecànic Lampista Manobre Electricista Guixaire Paleta Pilot Botiguer |
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac15.puz
Refés el mapa de les activitats del sector secundari a Catalunya {industri.gif}
Associació normal / 2pac16.ass
Relaciona els conceptes
Artesania Indústria de base Indústria de béns de consum Gremi Obrer Fonts d’energia |
Activitat que es realitza de forma manual als tallers No fabrica productes per al consum directe, sinó que els prepara per a una posterior transformació Productes ja elaborats, que es posen a l’abast del consumidor Associació d’artesans del mateix ofici Treballador en la indústria Recursos naturals que serveixen per produir energia |
Associació complexa / 2pac17.ass
Troba cada zona industrial en el mapa
El Ferrol - La Coruña Vigo Huelva Sevilla Cadis Màlaga Cartagena Alcoi - Alacant - Elx Castelló - Sagunt - València Tarragona Terrassa - Sabadell _ Barcelona Oviedo - Gijón Santander - Bilbao - Vitòria Pamplona Burgos Valladolid Saragossa Madrid Puertollano Sta. Cruz de Tenerife - Las Palmas de Gran Canaria |
{2pac0203.gif} |
Associació simple / 2pac18.ass
Principals productes de cada zones industrial
País Basc País Valencià Madrid Catalunya |
Siderúrgia i metal·lúrgia Tèxtil, calçat, joguines, alimentació, automobilisme, informàtica Serveis urbans (transport, telecomunicacions, construcció) Tèxtil, paperera, química, electrònica, informàtica |
Associació normal / 2pac19.ass
Quina activitat realitza cada sector industrial?
Metal·lúrgia Química Alimentari Tèxtil Electrònica Construcció Tèrmica |
Transforma metalls a partir dels productes elaborats per al indústria siderúrgica Elabora principalment plàstics, tints, pintures, medicaments, combustibles... Transforma productes dels sector primari: làctics, embotits, conserves... Elabora teixits i confecciona peces de roba Fabrica aparells electrònics de tota mena Elabora materials necessaris per a la construcció: maons, ciment, acer, teules, làmines metàl·liques... Produeix energia elèctrica per mitjà de la combustió del carbó, de petroli o de gas natural. Precisa gran quantitat d’aigua per a la refrigeració |
Associació complexa / 2pac20.ass
Digues a quin tipus d’indústria s’elaboren aquest productes
Gavardina Sabó Fuet Detergent Làmpada Cargol Xocolata Medicament Formatge Abric Pantalons Clau anglesa Ordinador Lector de DVD Televisor |
Alimentació Tèxtil Química Metall Electrònica |
Associció d’identificació / 2pac21.ass
Separa les indústries de base de les indústries de transformació
Siderúrgiques Metal·lúrgiques Energètiques Químiques Petroquímiques Mecàniques Automobilístiques Electròniques Informàtiques Construcció Farmacèutiques Tèxtils |
Indústries de base Indústries de transformació |
Associació normal / 2pac22.ass
Relaciona cada producte primari amb el corresponent del sector secundari
Fusta Olives Llet Cotó Raïms Petroli Carn |
Mobles Oli Formatges Roba Vi Gas-oil Hamburgueses |
Sopa de lletres / 2pac23.sop
Tèxtil / Naval / Automobilística / Alimentària / Electrònica / Farmacèutica / Siderúrgica / Química
Associació normal / 2pac24.ass
Relaciona cada font d’energia amb les seves característiques
Petroli Carbó Gas natural Urani Solar fotovoltaica Solar tèrmica Vent Aigua |
No renovable. S’utilitza com a combustible per al transport No renovable. Amb el vapor de la seva combustió genera electricitat a les centrals tèrmiques No renovable. Molt utilitzat en el consum domèstic: cuina, calefacció... No renovable. Amb la seva combustió genera electricitat a les centrals nuclears Renovable. Plaques de silici transformen directament l’energia solar en elèctrica Renovable. S’escalfa l’aigua que circula per canonades dins d’una placa exposada al sol Renovable. Es produeix electricitat en girar les pales de molins especials Renovable. La seva força mou turbines instal·lades en centrals hidroelèctriques |
Associació complexa / 2pac25.ass
Separa les fonts d’energia renovables de les no renovables
Petroli Carbó Gas natural Urani Solar fotovoltaica Solar tèrmica Vent Aigua |
Renovable No renovable |
Associació complexa / 2pac26.ass
Localitza les principals plantes solars i camps eòlics a Espanya
Almeria Màlaga Múrcia Extremadura Vall del Guadalquivir Finisterre Tarifa Cap de Creus Vall de l’Ebre |
{netes.gif} |
Associació complexa / 2pac27.ass
Mapa de les centrals nuclears espanyoles
Ascó (Catalunya Vandellós (Catalunya) Cofrents (País Valencià) Almaraz (Extremadura) Garoña (Castella i Lleó) Zorita (Castella la Manxa) |
{nuclear.gif} |
Associació normal / 2pac28.ass
Relaciona cada concepte
Exportar Importar Balança de pagaments Producte nacional brut Aranzel Deute extern |
Vendre productes a un país estranger Comprar productes a un país estranger Diferència entre els productes importats i els productes exportats durant un període de temps determinat Valor dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat Impost que paguen els béns que són importats Deute públic emès en moneda estrangera que ha estat prestada per institucions d’un altre país |
Associació normal / 2pac29.ass
Relaciona els conceptes i el seu significat
Comerç Comerç interior Comerç a l’engròs Comerç al detall Comerç exterior Importació Exportació |
És la compra i la venda dels productes que ofereixen els sectors primari i secundari És l’intercanvi de productes que té lloc dins d’un mateix país El comerciant o majorista compra els productes al fabricant i els ven al minorista És la venda directa dels productes al consumidor És l’intercanvi de productes entre països diferents Són els productes que un país compra a un altre Són els productes que un país ven a un altre |
Sopa de lletres / 2pac30.sop
Sanitat / Educació / Comerç / Transport / Turisme / Finances / Seguretat
Associació normal / 2pac31.ass
Relaciona els tipus de transports de passatgers i mercaderies
Transport per carretera Transport ferroviari Transport marítim Transport aeri |
Utilitza autopistes, autovies i carreteres. Contamina Utilitza el tren. És ràpid, còmode i no contamina És lent, però molt econòmic i pot transportar volums molt elevats de mercaderies És molt ràpid, però molt car, i la quantitat a transportar no pot ser molt gran |
{camio.gif} {tren.gif} {maritim.gif} {aeri.gif} |
Associació d’identificació / 2pac32.ass
Identifica, entre aquestes activitats, les que corresponen al sector terciari
Pilotar un avió comercial Vendre carn al mercat Contractar assegurances de vida Atendre els clients del banc Vendre automòbils Fabricar automòbils Tenir cura dels els malalts Arbitrar un partit de bàsquet Netejar els carrers Matar animals a l’escorxador Conduir un autobús Apagar focs |
|
Associació complexa / 2pac33.ass
Separa cada activitat segons el sector al qual correspongui
Mineria Agricultura Pesca Construcció d’edificis Comerç Producció d’energia Transport de mercaderies Ramaderia Ensenyament Sanitat Indústria Fabricació d’embotits Explotacions forestals Transport de viatgers Metal·lúrgia |
Sector primari Sector secundari Sector terciari |
Associació normal / 2pac34.ass
Relaciona cada tipus de serveis
Serveis culturals Serveis educatius Serveis de comunicació Serveis comercials Serveis econòmics Serveis de seguretat Serveis turístics Serveis solidaris Serveis sanitaris |
Biblioteques, museus, teatres, sales d’exposicions, auditoris... Llars d’infants, escoles, instituts, universitats... Premsa, ràdio, televisió, internet, telefonia, correus... Mercats, botigues, grans magatzems... Bancs, caixes d’estalvi... Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Policia Local, Guàrdia Urbana, bombers... Hotels, restaurants, agències de viatge, llocs d’esbarjo... Organitzacions no governamentals Centres d’assistència primària, hospitals, clíniques, centres de rehabilitació... |
Associació normal / 2pac35.ass
Relaciona cada concepte
Banc Caixa d’estalvis Tarja de crèdit Llibreta d’estalvi Préstec hipotecari Préstec personal Interès Euríbor |
Institució econòmica que inverteix i presta els dipòsits (dienrs) que li confien els seus clients. Els beneficis els reparteix entre els accionistes de l’entitat Institució financera de caràcter no lucratiu. Fa funcions semblants als bancs, però destina els beneficis a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general Tarja amb una banda magnètica que permet fer operacions financeres (pagar compres, operar en caixers automàtics, etc.) Compte on es reflecteixen totes les operacions entre un client i la seva entitat bancària Diners que una entitat financera ens presta destinats a la compra d’una vivenda. L’interès que paguem és més baix que per a un préstec personal Diners que ens presta una entitat financera per comprar qualsevol cosa. L’interès que en paguem és més elevat que per a un préstec hipotecari Quantitat que hem de pagar a l’entitat bancària que ens fa un préstec o que l’entitat ens dóna pels diners que hi dipositem Índex que permet calcular els tipus d’interés aplicats als préstecs |
Associació normal / 2pac36.ass
Relaciona cada concepte
Borsa Acció Obligació Ibex 35 Fons d’inversió Lletres del Tresor |
Lloc on es negocien els valors (accions, obligacions) de les empreses Participacions que atorguen el dret de propietat sobre una empresa. Es compren i es venen a la borsa. Pugen i baixen de preu en funció dels mercats econòmics Participació en la propietat d’una empresa. No cotitza a borsa perquè té sempre el mateix valor: un interés que es amnté fixe durant el temps que tarda l’empresa en retornar-nos els diners Índex financer dels 35 principals valors cotizats a la borsa espanyola Diners que invertim i que cotitzen en funció del mercatmonetari. Alguns inverteixen en accions i d’altres en valors del Tresor. Obligacions de l’Estat. A canvi dels nostres diners fa inversions i ens dóna un interés per ells |
Sopa de lletres / 2pac37.sop
Banc / Caixa / Tarja / Préstec / Hipoteca / Borsa / Acció / Obligació
Associació normal / 2pac38.ass
Relaciona els conceptes
Funcionari Impost Administració estatal Administració autonòmica Administració local Inversió Pressupost Taxa |
Treballador al servei d’una administració Diners que paguen tots els ciutadans per finançar les administracions Administració que depèn del govern central. S’ocupa de les grans inversions de l’estat Administració que gestiona les inversions dintre de la seva comunitat Són les diputacions i els ajuntaments, amb tasques provincials i locals, respectivament Diners destinats la la compra de béns o construcció d’infrastructures Relació d’ingressos i despeses que pensa fer una administració durant un any Quantitat que paga aquell ciutadà que espera obtenir un servei de l’administració |
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac39.puz
Refés el mapa dels principals ports i aeroports espanyols {portaero.gif}
Associació normal / 2pac40.ass
Relaciona les següents activitats i especialitats
Cirurgià-na Ginecòleg-a Pediatra Infermer-a Llevador-a Farmacèutic Metge-essa de família Fisioterapeuta |
tracta les malalties o els defectes físics amb operacions especialista en els òrgans de la reproducció de la dona estudia el creixement i desenvolupament de les criatures, les malalties que pateixen i el seu tractament cuida els malalts i els ferits. Són ajudants dels metges i les metgesses Tècnic sanitari especialment preparat per a assistir les dones durant el part Persona que ven i prepara medicaments en una farmàcia Persona que ha estudiat medicina i que es dedica a curar les malalties i a atendre els malalts als centres d’assistència primària Expert en el tractament d'algunes malalties aprofitant recursos físics naturals com l'aigua, l'aire, l'electricitat i la calor |
Associació normal / 2pac41.ass
Tipus de turisme
Turisme de sol i platja Turisme cultural Ecoturisme Turisme d’hivern Turisme social Turisme de congressos i fires |
Persones atretes pel clima i per la costa Persones interessades en conèixer el patrimoni Persones que volen gaudir dels paratges naturals i esports d’aventura Activitats relacionades amb la pràctica de l’esquí És el que practica la gent gran, fora de temporada Visitants d’aquestes cites comercials, amb poder adquisitiu elevat |
{platja.gif} {cultural.gif} {rafting.gif} {esqui.gif} {inserso.gif} {fira.gif} |
Associació normal / 2pac42.ass
Relaciona els conceptes
Hotel Balneari Restaurant Pensió Agència de viatges Esports d’aventura Turisme rural Turisme cultural |
Establiment que ofereix habitacions amb tot tipus de serveis: bany, telèfon, restaurant... Establiment semblant a un hotel, que ofereix a més prestacions relacionades amb la salut (banys termals, repòs, assistència mèdica...) Establiment on s’ofereix un menú i una carta de plats a escollir Establiment de menys categoria que un hotel, però amb un tracte més proper a l’usuari Establiment especialitzat en vendre o organitzar viatges i estades turístiques arreu del món Esports directament relacionats amb la natura (rafting, senderisme...) Vida en contacte directe amb la natural. Solen ser masies restaurades per acollir visitants, però que mantenen la seva activitat en el sector primari Es busca ampliar els coneixements culturals del visitant (museus, arquitectura...) |
Associació de resposta escrita / 2pac43.ass
Escriu cert o fals al costat de cada afirmació
A Espanya hi ha uns 7.000 km. de vies d’alta capacitat (autovies i autopistes) Els ferrocarrils espanyols són gestionats per empreses privades Madrid, Barcelona, València i Bilbao disposen de xarxa de metro Entre bancs i caixes d’estalvi a Espanya hi ha més de 100 entitats diferents La població activa espanyola és d’uns 40 milions de persones El 8 % d’espanyols treballa en el sector primari, el 30 % en la indústria i el 62 % en serveis Les ONG depenen de l’administració estatal Les caixes d’estalvi reparteixen els beneficis entre els seus accionistes El mercat municipal té lloc dos dies a la setmana |
Cert Fals Cert Cert Fals Cert Fals Fals Fals |
Associació normal / 2pac44.ass
Troba la definició adequada
Població activa Població en atur Població no activa Treball a la llar Estudi Voluntariat Jubilació |
Població en edat de treballar i que ocupa un lloc de treball remunerat Població en edat de treballar però que no troba un lloc de treball Persones que no realitzen un treball remunerat, de menys de 16 anys o de més de 65 anys Persones que tenen cura de la pròpia llar i de la família. Persones que dediquen el temps a formar-se per ocupar un lloc a la societat Serveis no remunerats d’ajuda humanitària i serveis socials, esport i lleure Part de població no activa que per raons d’edat o altres ja no tornarà a treballar |