 |
-
Llibre d'Amic e Amat (1283): Forma
part de Blanquerna i presenta l'origen i el desenvolupament de la
relació entre l'home i Déu, i reflecteix una experiència
personal de Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, amb
la seva doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinant
amb elaboracions mentals i de raó.
-
Llibre de les meravelles (1288): Fèlix
es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món.
Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels,
del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties,
de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy,
és ple d'exemples, preguntes i respostes.
|
|
-
Llibre de les bèsties (1288):
És una breu novel·la inclosa al Llibre de Meravelles,
protagonitzada per animals, que reprodueixen d'una manera simbòlica
el comportament humà. Narra el procés que va de l'elecció
del lleó com a rei, fins a la mort de Na Renard, víctima
de les seves pròpies intrigues. El propòsit de l'obra és
la salvació dels homes, i va dirigida, tant a modificar les conductes
personals, com a la reforma de la societat de l'època, que oblidava
els ideals cristians.
|
 |
-
Arbre de sciència (1296): El
símbol de l´arbre amb les seves arrels, tronc, branques, etc.,
canvia el mecanisme logicomatemàtic i es transforma en un vehicle
d´estructuració dels coneixements de l'època, en funció
dels tres temes capitals del pensament humà: mon, home i Déu.
-
Ars magna generalis ultima (1306):
Llull creu haver trobat un mètode infalible per a la adquisició
del saber i per a convèncer als no creients de la veritat de la
fe cristiana. El seu mecanisme logicomatemàtic està, al servei
d'una finalitat doctrinal.
|