Yin Yang Autoretrats

El mes de setembre del 2009, un cop esgotades les possibilitats que li oferia la sèrie d’obres que ell mateix vaig intitular El Mar, i considerant que tenia el projecte d’allunyar-se del taller tres o quatre mesos, Rodríguez-Amat va començar casualment un autoretrat amb la finalitat, si més no, de fer un treball de pocs dies que l’ocupés un temps relativament curt. El fet és que al primer autoretrat en seguiren d’altres i, així, sense tenir-ne consciència a priori, va encetar una sèrie d’autoretrats, ignorant quin en seria el contingut, el nombre o les característiques. Això és generalment el que passa quan l’artista no programa ni els resultats ni els trets de l’obra apriorísticament.

L’inici del primer autoretrat fou casual. Tot remenant teles i carpetes en el taller, va caure a les seves mans una tela amb un autoretrat que feia molts anys que ell havia començat i que, per raons desconegudes, no havia acabat mai. El fet que la tela estigués grapada en els laterals del bastidor demostra que realment feia molts i molts anys, ja que des de feia molt de temps l'artista grapava les teles sempre per la part de darrera dels bastidors. D’aquesta manera els petits laterals de la tela formen part de l’obra. Un mirall de 1’7 metres li va permetre de col·locar-s’hi davant i, novament, sobre aquella tela, començar un altre autoretrat, les característiques del qual no tenen res a veure amb el que hi havia abans.

El fort contrast cromàtic entre la part dreta i esquerra del rostre, llum i ombra, va ser el que incità la Wei, la seva muller, a expressar: retrat en Yin Yang. En aquest quadre la llum ve determinada per un color càlid, roig ataronjat, i l’ombra per un de fred, el verd. Pel simple fet que la idea del Yin i el Yang no es manifestà d’una manera conscient en el inici i en el posterior procés de creació d’aquest autoretrat, la força del contrast, tant cromàtic com lumínic, es limitava a aspectes pura i simplement plàstics.

Originàriament l'artista mai havia pensat en aquesta dualitat, dues forces, fenòmens o principis de vida els quals, i això ja des de fa moltes centúries, formen part de la vida xinesa: astrologia, filosofia, art, formes del pensament, etc. etc. En el primer autoretrat, la seva idea era conjugar una simple dualitat cromàtica ben contrastada. Una dualitat basada en dos colors aproximadament complementaris, el taronja i el verd.

Dos petits autoretrats a mena d’estudis van seguir, i encara un altre en el qual en un intent d’assolir una forta contradicció cromàtica, el verd, color fred, passà a ser llum o Yang i el roig, color càlid, esdevingué l’ombra o Yin.

Tot seguit, la idea del positiu i negatiu, femení i masculí, del bé i del mal es desvetllà a la seva ment de forma que, poc a poc, aquesta dualitat, a mena de Leitmotiv, fou la que encaminà la resta d’autoretrats que conformen aquesta petita suite, la qual, avui, 15 de maig del 2010 està totalment acabada. É s així que el Yin i el Yang va prendre més i més cos i la sèrie va continuar reforçant encara més els contrastos. El Yang, com a llum, forma activa, cel i dragó, esdevingué absolutament blanc i el Yin, en tres quadres de la sèrie, es transformà en roig. Posteriorment, en altres dos quadres, el Yin esdevingué verd en un i blau en l’altre.

A partir del més d’octubre d’aquell any 2009 Rodríguez-Amat va iniciar per un període d’uns tres mesos en total dues estades, una a Beijing i l’altre a Berlín, les quals l’allunyaren del taller. El temor de què, un cop de retorn, la sèrie no tingués continuïtat pel trencament que suposava l’allunyament ombrejà el seu esperit. Sortosament no va ser així i l’empenta que seguí a la tornada fou exactament la mateixa que hi havia en el moment d’allunyar-se del taller.

La sèrie, acabada, està formada per 10 autoretrats, tres dels quals de gran format: 162 cm x 130 cm. Cal afegir que, tot i considerar el concepte dual del Yin i el Yang induït per l’expressió de la Wei, la sèrie es construí sota aspectes purament plàstics i mai es va sotmetre conceptualment a altres valors.

A finals del mes d’abril d’aquest mateix any 2010, reflexionant sobre quina seria l’obra que tradicionalment l'artista regala al membres del Patronat de la Fundació Rodríguez-Amat el dia de la reunió, li va venir al cap la idea de fer una creació fotogràfica a partir d’algun quadre de la sèrie. Va ser així que després de fer una conjunt de fotografies d’un dels autoretrats de gran format, autoretrat en blanc i roig, va descobrir que la simple textura de la matèria pictòrica del quadre manifestava en detalls grans valors plàstics i decidí, aleshores, de començar a treballar sobre petits fragments del quadre a base de fotografies manipulades amb l’ordinador.

Tal i com es presenta en el quadre que generà la sèrie fotogràfica, el color pren consistència en el gran format, però en el petit fragment el mateix color perdia valors cromàtics i esdevenia fat. Va ser doncs per aquesta raó que s’exigí de fer canvis de color, ja que va considerar que la sèrie fotogràfica no havia de ser una simple reproducció d’un fragment de l’autoretrat, sinó que havia de prendre valors propis i, com a obra d’art, havia de ser independent de l’autoretrat que la generà.

Es va presentar en forma de carpeta, limitant el nombre de fotografies de cada sèrie a set, nombre mític i sagrat i amb un total de 10 sèries o carpetes.