| Els
extrems del ossos que formen les articulacions amb moviment estan constituïts
per un tipus especial de teixit ossi, anomenat teixit cartilaginós,
que és més tou i amb la superfície llisa. D'aquesta
manera, un extrem pot lliscar sobre l' extrem de l'altre ós. Depenent
de la forma d'aquests extrems, l'articulació ens permetrà
fer més moviment o menys, així l'extrem de l'húmer
té forma de bola i encaixa amb l'omòplat que té forma
de conca i d'aquesta manera el braç pot girar en totes les direccions,
mentre que els ossos dels carps només permeten el moviment de flexió
i extensió. |
|
| Entre mig dels óssos
que formen les articulacions hi ha la bossa sinovial, que està plena
de líquid sinovial. La seva funció és la d'actuar
com a coixí i facilitar el moviment. Aquesta bossa suporta durant
tot el dia el pes del cos i la força del moviment, per la qual cosa,
a mesura que passa el dia es va aixafant, però durant les hores
que estem dormint es va recuperant i a l'endemà ja està completament
recuperada i disposada a tornar a treballar tot el dia. |
 |
| Per unir
els óssos que formen les articulacions hi ha unes tires elàstiques
que ajuden a mantenir la superfície de contacte entre els ossos
i a limitar l'amplitud del moviment, de forma que els ossos es mantinguin
al seu lloc, són els lligaments |
|
Articulacions fixes: En aquestes no hi ha cap tipus de moviment i els
ossos estan soldats entre ells, per exemple la unió dels diferents
ossos que formen el crani. 
