PRÒSPER
Pròsper és el nom del protagonista de La Tempesta
de Shakespeare. Com Pròsper, Vinyoli es reafirma sentint-se
magià de la nit, i convoca bruixes, dimonis i grius. La nit
és l'espai predilecte del poeta. Hi entra per "l'encesa
posta de sol" i és el moment on, embriagat de silenci,
podrà dur a terme el procés catàrtic de transfiguració
de l'experiència viscuda en matèria lírica. És
la nit que tindrà múltiples formalitzacions en tota
la poesia de Vinyoli; "la nit perfectiva", la de "la
foscúria que germina", ...
Cal vincular la presència del símbol de "la nit"
-que es pot trobar gairebé en una tercera part dels poemes
de Vinyoli- i també el del "capvespre" o "posta",
amb el particular to crepuscular que, com ja hem vist en el poema
anterior, desprèn globalment la seva poesia.
El símbol del "griu" -ésser mitològic
amb cos de lleó i cap d'àguila- apareix en tres poemes
de Vinyoli i dóna títol a un llibre que es caracteritza
per l'elevat nombre de poemes de to sensual i eròtic. Ens remet
indefectiblement a la possibilitat de fusió en un sol ésser
de l'amant amb l'amat, unió, no cal dir, d'ordre físico-espiritual.
El paisatge colomenc també apareix en aquest poema: "Temple
d'alzines sureres" és una reïxida síntesi de
les monumentals formacions granítiques i dels boscos d'alzines
sureres on aquelles semblen rebrotar. Cal considerar la hipòtesi
que en aquesta imatge Vinyoli superposi simultàniament el paisatge
de Santa Coloma i el de Begur que va conèixer més tard,
en els estius del 1953 fins al 1978.