BRANQUES
Avancem cap a la mort. I els amants ho fan acompanyant-se mútuament,
com dues branques del mateix bosc. La metàfora sobre la qual
es basteix el poema conté elements que poden vincular-se a la
naturalesa de Santa Coloma -"bosc d'alzines i de roures"-
i "la destral del boscater" ens remet potser, encara que amb
un altre sentit, als llenyataires dels primers poemes de l'itinerari
i al símbol del "boscater" introduït a partir
del llibre El Callat (1956).
En aquest poema hi trobem alguns elements estrilístics força
característics de la poesia de Vinyoli com ara la metàfora
sostinguda al llarg de tot el poema, la tendència a l'austeritat
expressiva i, finalment, el trencament de versos i la seva disposició
en diferents línies per a remarcar pauses i ritmes.