EL PRIMER ESTEL
Aquest poema, que acaba amb un vers manllevat a Leopardi, i escrit
poc temps abans de la seva mort, ens deixa entreveure un ànim
esperançat i una certa resignació. El pressentiment
que té el poeta d'una "vida auroral sempre futura"
és tota una declaració de confiança vers el més
enllà.
Fins i tot podríem parlar d'una certa formulació de
l'etern retorn nietszcheà. De fet, aquest poema pertany a la
primera part de Domini Màgic (1984) que està
encapçalada per una citació de Nietszche: "Aquesta
és la tardor: que et trencarà un dia el cor".
És curiós observar com un poeta indagador com Vinyoli
sembla que, per fi, en els darrers llibres, ha trobat algunes certeses
i respostes, alguns "besllums de permanència feliç",
"l'oasi del pur estat beat".