TEMPS
L'itinerari es clou amb un expressiu poema on el conflicte entre
la nostàlgia del passat i el present es resol positivament
en una reafirmació personal.
És un poema de localització clarament colomenca. La
noiesa, la riera, els passeigs, les pistes de tenis i el ping-pong
remeten directament als sojorns a Santa Coloma. El ping-pong, i sobretot
el tenis, són jocs que el jove Vinyoli i els seus amics practicaven
amb plena devoció durant aquells estius. Jocs de la innocència
que després deixarien pas a uns jocs més arriscats als
que el poeta es referia en el vers "jocs per ajornar la mort".
Amb aquet poema es tanca el cercle que ens ha permès transitar
per l'apassionant poesia de Vinyoli, copsar-ne els temes i formes
més importants, i comprovar fins a quin punt els seus poemes
porten Santa Coloma en un lloc de privilegi.