CAP A LES DEUS
Es tracta d'un poema programàtic. Utilitzant la segona persona,
recurs habitual en Vinyoli, formula un pensament d'ordre moral que
ocupa un lloc fonamental en l'ideari del poeta; l'accés a les
profunditats de l'ésser -a les "deus"- és
possible a partir de les "petites coses" i d'aquest "cant
humil" que és la poesia.
Pertany al llibre Les hores retrobades (1951) en el que hi
apareix per primera vegada aquesta referència a les "petites
coses", concepte que serà recurrent en bona part de la
poesia posterior, sovint associat als petits plaers de la vida quotidiana.
També en aquest llibre, Vinyoli introdueix un altre concepte
que ja no abandonarà; es tracta de l'aspiració d'assolir
una "vida més alta" que transcendeixi la realitat
immediata. Apareix en tres poemes del llibre amb resolucions diferenciades;
en un cas la vida més alta s'associa a l'amor, en l'altre a
la bellesa i en l'altre al dolor i sofriment.