PLATJA DURA
La nostàlgia del temps viscut és un altre
dels temes cabdals de la poètica vinyolina. Per via del poema
el poeta aconsegueix recuperar el record i perpetuar-lo. D'aquesta
manera, aconsegueix aturar les hores i "encendre fogueres".
Encara que, finalment, com bé sap el poeta, la lluita és
a perdre perquè les ones del temps baten "damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura dels anys viscuts".
Sovint, aquesta nostàlgia apunta cap a aquells estius de felicitat
viscuts a Santa Coloma. Per aquesta raó, no és
estrany que hi trobem intensos records, molt localitzats en l'espai
i el temps, d'aquella estada. En aquest cas, les arrossades "a
l'esplanada de l'ermita" i a "l'ombra de les alzines sureres"
són les que unes quantes famílies estiuejants feien
al llogarret de Farners, a finals de setembre, cada any, per celebrar
l'acabament de l'estiu i, per tant, de les vacances. I el "turó"
des d'on Vinyoli ens emmena a deixar anar "la imatge de les coses
passades" podria ben ser el Turó del Vent, indret mític
de formació rocosa, proper a l'ermita i al castell, i l'ascensió
al qual suposa una de les primeres aventures de la mainada d'aquestes
contrades.