El nostre viatge en el temps continua, som fa 3.000.000 d'anys. El homínids, malgrat viure en un entorn que travessa un periode extremadament àrid, segueixen la seva marxa ascendent, s'han fet més nombrosos i s'han escampat força, els podem trobar ja a tota l'Africa subsahariana, cosa que fa que les possibilitats de trobar restes siguin més abundants. Tant que el nostre protagonista va ser el primer australopitecí descobert (el nen de Taung va ser trobat per Raymon Dart a Sudàfrica l'any 1924). La durada de la nova espècie també ajudarà a incrementar el nombre de restes, ja que serà considerable, els darrers africanus desapareixeran fa 1.400.000 anys.
La desaparició de l'Afarensis s'ha vist compensada per l'emergència de dos nous homínids: un, amb el cos petit i una constitució prima com el seu avantpassat, és l'Australopithecus africanus. L'altre, una mica posterior, té un aparença general més quadrada, més forta, és l'anomenat Australopithecus robustus. El primer, l'encabirem dins dels grups dels australopitecins gràcils; el segon, junt amb l'aethiopicus i el boisei, dins del grup dels australopithecus robusts. Aquest distinció no ens ha de fer pensar però, que els membres del primer grup siguin escarransits i febles. Tot el contrari, sota una aparença estilitzada, com la del ximpanzé, s'amagava un ésser molt més fort que nosaltres.
Si passem a comentar els canvis físics observables ens adonarem que tant la seva alçada com el seu pes són lleugerament superiors als de l'afarensis. La primera oscil·la entre 1 i 1'4 metres, i el segon, entre 30 i 60 kilograms. També ha augmentat lleugerament la seva capacitat craneal, que pot arribar fins als 500 cc. Pel que fa a les mans, tot i que no comptem amb mostres ben conservades, podem afirmar que ja li permeten manipulacions força sofisticades, potser tant com per a convertir, i aquesta afirmació és totalment hipotètica, una branca en una mena de llança.
El seu Hàbitat i el tipus d'alimentació són molt semblants als de l'afarensis. Tanmateix, la presència d'uns molars un pèl més grans ens porta a pensar que la seva dieta incloia plantes o parts de plantes força dures i difícils de mastegar, complementades molt esporàdicament amb carn obtinguda de les restes d'animals morts. Tot i aquest petit canvi l'Australopithecus Africanus, no és de ni de bon tros tan especialitzat com el robustus i per tant, es considerat per alguns, com l'avantpassat directe de l'Homo habilis. D'altres consideren però, que és una branca lateral que no portarà enlloc. Malauradament l'interessat no ens ho pot esclarir.
Darrera revisió feta el 24/05/97
