Amb aquesta espècie que segons força experts amaga en realitat dues de diferents (H. rudolphensis i H. habilis) ens trobem, per fi, davant del primer representat del gènere "Homo". Fins fa poc es considerava que l'habilis havia aparegut fa 1.9 milions d'anys, però descobertes molt recents (novembre de 1996) han demostrat que el gènere "Homo" és força més antic, ja que un equip de la Universitat de Berkeley ha trobat una mandíbula superior que s'ha datat en 2.33 milions d'anys. Cosa que de fet acosta aquest llinatge a les eines més antigues conegudes, també descobertes no fa gaire, al gener de 1996, i que tenen una antiguetat de 2.5 milions d'anys. Tanmateix la classificació d'aquesta màndibula no està gaire clara, i podria ser que la seva descoberta suposés l'aparició d'una tercera espècie d'Homo primitiu.
Els trets físics del nou individu són claramente diferents dels que fins ara trobàvem als australopitecins. Podem contemplar un crani amb una volta molt més arrodonida, inequívocament humana. Sota aquest crani s'amaga un cervell que ha incrementat el seu volum en un 50% en relació als australopitecins i a més a més, també ha augmentat la seva complexitat com demostren les empremtes de nombrosos vasos sanguinis a la volta craniana. També han augmentat el seu volum l'àrea de Broca, responsable de la parla i les àrees amb funcions associatives. Per primer cop, els canvis, que fins ara eren de tipus locomotiu, passen a afectar el cervell.
Els canvis al crani no es centren únicament en la seva capacitat cerebral, també la resta del cap canvia força. La cara es fa més plana, més humana. El torus supraorbital es redueix considerablement, els molars i premolars redueixen les seves dimensions; els incisius però, continuen sent força grans, com es pot esperar d'un ésser que inclou la carn a la seva dieta. L'aspecte general de la dentició és ja la d'un omnívor. El front és fa més alt i desapareix la cresta sagital. Aquests canvis es van accentuant amb el pas del temps i així per exemple la capacitat cranial passa dels 500 cc inicials als 800 cc característics de l'espècie abans de ser substituïda per l'Homo erectus.
L'alçada oscil·la entre 1'4 i 1'55 metres, amb un lleuger avantatge per l'Homo rudolphensis. S'observa encara un cert dimorfisme, més reduït però, que en el cas dels australopitecins. Per primer cop observem també que comencen a deseaparèixer les darreres adaptacions a la vida arborícola. L'Homo habilis encara conserva uns peus que li permeten enfilar-se fàcilment, però el rudolfensis els ha perdut. Possiblement, tant l'un com l'altre, encara hi troben refugi sovint, però el seu hàbitat és, durant les 24 hores del dia, el terra de la sabana.
El seu tret més característic i el que dóna el nom a l'espècie, és el fet de fabricar eines amb pedres. Unes eines que li permeten ampliar la seva dieta i unir-se a voltors i hienes en la lluita per les despulles dels animals morts. Ens trobem davant d'un carronyaire que necessita algun estri per arrencar i tallar trossos de carn de les carcasses que troba en el seu deambular per la sabana. Potser fins i tot pot arribar a caçar, les seves capacitat cerebrals i l'augment de la socialització li ho permeten.
Aquest ésser clarament humà, tant per la seva morfologia com pels seus hàbits socials, havia donat un important pas endavant, la seva dieta s'havia enriquit, el seu cervell havia crescut, el grup li permetia fer coses que abans estaven fora del seu abast. Tot plegat conduïa a un èxit inevitable, es va escampar per Âfrica i potser també (encara hipotètic) per Àsia. Durant desenes de milers d'anys va conviure amb els australopitecins, però aquests darrers es van anar esllanguint, s'enfrontaven a un competidor molt més preparat que només va desaparèixer fa 1.6 milions d'anys per que s'havia transformat en un ésser encara més avançat, l'Homo erectus.
Darrera revisió feta el 11/07/97
