|
I és que allà, des del
primer dia d'escola, es cridava les alumnes i els alumnes només
pel seu nom, mai pel seu cognom !.
-Uf ! Quina sort que
tinc ! Aquí sí que saben tractar-me com a persona
! - comentava un dels nois a una companya.
Ja hi estaven totes i tots acostumats
que també entre elles i ells havien après a cridar-se pel
seu nom. Fins i tot, val a dir, que sovint apenes se'n recordaven dels
cognoms de les companyes i companys !
|
