Informàtica
4 ESO
PROGRAMACIÓ D’AULA Continguts de la programació:
PROGRAMACIÓ
PER UNITATS DIDÀCTIQUES:
1r. Trimestre: (30 h.)
2n. Trimestre: (30
h.)
3r. Trimestre: (30
h.)
AVALUACIÓ
I SISTEMES DE RECUPERACIÓ:
1. L'avaluació és
continua, amb avaluacions sobre les pràctiques finals de cada unitat
didàctica, que es computen com a examens. No hi ha recuperacions
parcials de les Unitats didàctiques. S'estableix una recuperació
extraordinària al mes de juny.
2. L' assistència és obligada, per tant, si un alumne falta
més d'un 25 % del total d'hores, la junta avaladora podrà
decidir si se'l suspèn o no.
3. Cadascuna de les unitats didàctiques de cada crèdit s'avaluarà
independentment i formarà part de la nota final del crèdit.
4. Les pràctiques realitzades en cada crèdit i que formen
part de les unitats didàctiques del crèdit, s'entregaran
en format digital i seran corregides i avaluades a la classe, en cassos
excepcionals, també com a fitxes didàctiques en forma de
dossier per la seva avaluaciót, quan el professor les demani, amb
pulcritud i netedat i sempre elaborades amb PC.
5. La nota de l'examen Ordinari de juny no serà el promig de notes
parcials d'un crèdit.
6. La nota de l'examen de Recuperació Extraordinària de
juny no podrà superar el cinc (5). Podrà plantejar-se algun
cas excepcional a la comissió avaluadora, i consistirà sempre
en recuperar aquelles unitats suspeses fent pràctiques equivalents
a les ordinàries de trimestre.
7. Els alumnes hauran d'anar a l'examen de Recuperació Extraordinari,
amb U.Didàctiques complertes, podent-se alliberar de la matèria
d’aquells trimestres sempre que aquests tinguin totes les unitats didàctiques
aprovades.
8. Si l'alumne ha faltat durant el curs a tots els exàmens establerts
durant el període d'avaluacions no podrà presentar-se a
l'examen Ordinari de juny, però sí, a l'examen Extraordinari
de juny.
9. Les adaptacions curriculars consisitiran en general, en l'avaluació
del treball segons les capacitats de l'alumne.
TEMPORITZACIÓ:
- Aquest crèdit es realitza
durant el 2n curs del segon cicel d'ESO, i durant els tres trimestres.
Està distribuït en tres hores soltes setmanals durant tot
el curs. Les setmanes que ocupen aquests crèdits són 30
que donen un total de 90 hores.
- La part teòrica de cada fitxa pràctica, es sol explicar
durant el primer terç de cada sessió, deixant la resta del
temps per la realització de les pràctiques.
- Els exercicis o proves d’avaluació es posen durant la unitat
didàctica, reservant quatre hores trimestrals a la correcció.
- Les sortides d’assignatura, es contemplen dins de les hores del crèdit
BIBLIOGRAFIA:
Llibres de text:
• Informàtica 4ESO – J. López Werner, J. Pérez Malagón,
C. Vallejo Martín-Albo - Editorial Grup promotor Santillana, Projecte
La casa del saber.
OBJECTIUS GENERALS
D’INFORMÀTICA 4 ESO (LOE)
1. Utilitzar els serveis telemàtics adequats per respondre a necessitats
relacionades, entre altres aspectes, amb la formació, el lleure,
la inserció laboral, l’administració, la salut o el comerç,
valorant en quina mesura cobreixen aquestes necessitats i si ho fan de
forma apropiada.
2. Buscar i seleccionar recursos disponibles a la xarxa per incorporar-los
a les seves pròpies produccions, valorant la importància
del respecte per la propietat intel•lectual i la conveniència de
recórrer a fonts que autoritzin expressament la seva utilització.
3. Conèixer i utilitzar les eines per integrar-se en xarxes socials,
aportant-ne les competències al creixement d’aquestes i adoptant
les actituds de respecte, participació, esforç i col•laboració
que facin possible la creació de produccions col•lectives.
4. Utilitzar perifèrics per capturar i digitalitzar imatges, textos
i sons, i fer servir les funcionalitats principals dels programes de tractament
digital de la imatge fixa, el so i la imatge en moviment i la seva integració
per crear petites produccions multimèdia amb finalitat expressiva,
comunicativa o il•lustrativa.
5. Integrar la informació textual, numèrica i gràfica
per construir i expressar unitats complexes de coneixement en forma de
presentacions electròniques, aplicant-les en mode local, per recolzar
un discurs, o en mode remot, com a síntesi o guió que faciliti
la difusió d’unitats de coneixement elaborades.
6. Integrar la informació textual, numèrica i gràfica
obtinguda de qualsevol font per elaborar continguts propis i publicar-los
a la web, utilitzant mitjans que facin possible la interacció (formularis,
enquestes, bitàcoles, etc.) i formats que facilitin la inclusió
d’elements multimèdia decidint la forma com es posen a disposició
de la resta d’usuaris.
7. Conèixer i valorar el sentit i la repercussió social
de les diverses alternatives existents per compartir els continguts publicats
a la web i aplicar-los quan es difonguin les produccions pròpies.
8. Adoptar les conductes de seguretat activa i passiva que facin possible
la protecció de les dades i de l’individu mateix en les seves interaccions
a Internet.
9. Valorar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació
i la comunicació, i les repercussions que suposa el seu ús.
CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ
DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (LOE)
Aquesta matèria contribueix de manera plena a l’adquisició
de la competència referida a Tractament de la informació
i competència digital, imprescindible per desenvolupar-se en un
món que canvia, i ens canvia, empès pel flux constant d’informació
generat i transmès mitjançant unes tecnologies de la informació
cada vegada més potents i omnipresents.
En la societat de la informació, les tecnologies de la informació
i la comunicació ofereixen al subjecte la possibilitat de convertir-se
en creador i difusor de coneixement a través de la seva comunicació
amb altres subjectes interconnectats per mitjà de xarxes d’informació.
L’adaptació al ritme evolutiu de la societat del coneixement requereix
que l’educació obligatòria doti l’alumne d’una competència
en la qual els coneixements de caire més tecnològic es posin
al servei d’unes destreses que li serveixin per accedir a la informació
allà on es trobi, utilitzant una multiplicitat de dispositius i
sent capaç de seleccionar les dades rellevants per posar-les en
relació amb els seus coneixements previs, i generar blocs de coneixement
més complexos. Els continguts de la matèria d’Informàtica
contribueixen en alt grau a la consecució d’aquest component de
la competència.
Sobre aquesta capa bàsica se solapa el desenvolupament de la capacitat
per integrar les informacions, tornar-les a elaborar i produir documents
susceptibles de comunicar-se amb els altres en diversos formats i per
diferents mitjans, tant físics com telemàtics. Aquestes
activitats impliquen l’enfortiment progressiu del pensament crític
davant les produccions alienes i pròpies, la utilització
de la creativitat com a ingredient essencial en l’elaboració de
nous continguts i l’enriquiment de les destreses comunicatives adaptades
a diferents contextos. Incorporar als comportaments quotidians l’intercanvi
de continguts serà possible gràcies a l’adopció d’una
actitud positiva cap a la utilització de les tecnologies de la
informació i la comunicació. Aquesta actitud oberta, afavorida
per l’adquisició de conductes que tendeixen a mantenir entorns
segurs, permetrà projectar cap al futur els coneixements adquirits
en la fase escolar. Aquesta projecció fomentarà l’adopció
crítica dels avenços tecnològics i les modificacions
socials que aquests produeixin.
Des d’aquest plantejament, els coneixements de tipus tècnic han
d’anar enfocats cap al desenvolupament de destreses i actituds que facin
possible la localització i interpretació de la informació
per utilitzar-la i ampliar horitzons comunicant-la als altres i accedint
a la creixent oferta de serveis de la societat del coneixement, de manera
que s’eviti l’exclusió d’individus i grups. D’aquesta manera es
contribuirà de forma plena a l’adquisició de la competència,
mentre que centrar-se en el coneixement exhaustiu de les eines no contribuiria
més que a dificultar l’adaptació a les innovacions que deixarien
obsolet en un curt termini els coneixements adquirits.
A més a més, la matèria contribueix de manera parcial
a l’adquisició de la competència cultural i artística,
ja que aquesta inclou l’accés a les manifestacions culturals i
el desenvolupament de la capacitat per expressar-se mitjançant
alguns codis artístics. Els continguts referits a l’accés
a la informació, que inclou les manifestacions d’art digital i
la possibilitat de disposar d’informacions sobre obres artístiques
no digitals inaccessibles físicament, la captació de continguts
multimèdia i la utilització d’aplicacions per al seu tractament,
així com la creació de nous continguts multimèdia
que integrin informacions manifestades en diferents llenguatges col•laboren
a l’enriquiment de la imaginació, la creativitat i l’assumpció
de regles no alienes a convencions compositives i expressives basades
en el coneixement artístic.
La contribució a l’adquisició de la competència social
i ciutadana se centra en el fet que, mentre aporta destreses necessàries
per a la cerca, obtenció, registre, interpretació i anàlisis
requerits per a una correcta interpretació dels fenòmens
socials i històrics, permet accedir en temps real a les fonts d’informació
que conformen la visió de l’actualitat. Així, esdevé
possible l’adquisició de perspectives múltiples que afavoreixin
l’adquisició d’una consciència ciutadana compromesa en la
millora de la seva pròpia realitat social. La possibilitat de compartir
idees i opinions a través de la participació en xarxes socials
brinda unes possibilitats insospitades per ampliar la capacitat d’intervenir
en la vida ciutadana; i no és aliè, a aquesta participació,
l’accés a serveis relacionats amb l’administració digital
en les seves diverses facetes.
La contribució a l’adquisició de la competència per
aprendre a aprendre està relacionada amb el coneixement de la forma
d’accedir i interactuar en entorns virtuals d’aprenentatge, que capacita
per a la continuació autònoma de l’aprenentatge un cop finalitzada
l’escolaritat obligatòria. En aquest desig, hi contribueix decisivament
la capacitat desenvolupada per la matèria per obtenir informació,
transformar-la en coneixement propi i comunicar el que s’ha après
posant-ho en comú amb els altres.
Contribueix de manera important en l’adquisició de la competència
en comunicació lingüística, especialment en els aspectes
de la mateixa relacionats amb el llenguatge escrit i les llengües
estrangeres. Desenvolupar-se davant de fonts d’informació i situacions
comunicatives diverses permet consolidar les destreses lectores, al mateix
temps que la utilització d’aplicacions de processament de text
fa possible la composició de textos amb diferents finalitats comunicatives.
La interacció en llengües estrangeres col•laborarà
en la consecució d’un ús funcional d’aquestes.
Contribueix de manera parcial a l’adquisició de la competència
matemàtica, aportant la destresa en l’ús d’aplicacions de
full de càlcul que permeten utilitzar tècniques productives
per calcular, representar i interpretar dades matemàtiques i la
seva aplicació en la resolució de problemes. D’altra banda,
la utilització d’aplicacions interactives en mode local o remot,
permetrà la formulació i comprovació d’hipòtesis
sobre les modificacions produïdes per la modificació de dades
en escenaris diversos.
A l’adquisició de la competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic, s’hi contribueix pel
fet que proporciona destreses per a l’obtenció d’informació
qualitativa i quantitativa que accepti la resolució de problemes
sobre l’espai físic. La possibilitat d’interactuar amb aplicacions
de simulació que permetin observar processos, la reproducció
dels quals resulti especialment dificultosa o perillosa, col•labora igualment
a una millor comprensió dels fenòmens físics.
Per últim, contribueix a la competència d’autonomia i iniciativa
personal en la mesura en què un entorn tecnològic canviant
exigeix una adaptació constant. L’aparició de nous dispositius
i aplicacions associades, els nous camps de coneixement, la variabilitat
dels entorns i oportunitats de comunicació exigeixen la reformulació
de les estratègies i l’adopció de nous punts de vista que
facin possible la resolució de situacions progressivament més
complexes i polifacètiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
DE L’ÀREA (LOE)
1. Instal•lar i configurar aplicacions i desenvolupar tècniques
que permetin assegurar sistemes informàtics interconnectats.
Amb aquest criteri es valora la capacitat de localitzar, baixar i instal•lar
aplicacions que previnguin el trànsit no autoritzat en xarxes sobre
diversos sistemes operatius. A la vegada, es tracta d’identificar elements
o components de missatges que permetin catalogar-los com a falsos o fraudulents,
adoptar actituds de protecció passiva, per mitjà de la instal•lació
i configuració d’aplicacions de filtratge i eliminació de
correu brossa, i de protecció activa, evitant col•laborar en la
difusió de missatges d’aquesta mena.
2. Interconnectar dispositius mòbils i sense fil o cablejats per
intercanviar informació i dades.
Es pretén avaluar la capacitat de crear xarxes que permetin comunicar-se
amb diferents dispositius fixos o mòbils, utilitzant totes les
seves funcionalitats i integrant-los en xarxes ja existents. També
es tracta de conèixer els diferents protocols de comunicació
i els sistemes de seguretat associats, aplicant el més adequat
a cada tipus de situació o combinació de dispositius.
3. Obtenir imatges fotogràfiques, aplicar-hi tècniques d’edició
digital i diferenciar-les de les imatges generades per ordinador.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat de diferenciar les imatges
vectorials de les imatges de mapa de bits. Se centra en la captació
de fotografies en format digital i el seu emmagatzematge i edició
per modificar característiques de les imatges com el format, la
resolució, l’enquadrament, la lluminositat, l’equilibri de color
i els efectes de composició.
4. Capturar, editar i muntar fragments de vídeo amb àudio.
Els alumnes han de ser capaços d’instal•lar i utilitzar dispositius
externs que permetin la captura, gestió i emmagatzematge de vídeo
i àudio. S’hi aplicaran les tècniques bàsiques per
editar qualsevol tipus de font sonora: locució, so ambiental o
fragments musicals, així com les tècniques bàsiques
d’edició no lineal de vídeo per compondre missatges audiovisuals
que integrin les imatges capturades i les fonts sonores.
5. Dissenyar i elaborar presentacions destinades a recolzar el discurs
verbal en l’exposició d’idees i projectes.
Es pretén avaluar la capacitat d’estructurar missatges complexos
amb la finalitat d’exposar-los públicament, utilitzant l’ordinador
com a recurs en les presentacions. Es valorarà la correcta selecció
i integració d’elements multimèdia en consonància
amb el contingut del missatge, així com la correcció tècnica
del producte final i el seu valor com a discurs verbal.
6. Desenvolupar continguts per a la xarxa aplicant estàndards d’accessibilitat
en la publicació de la informació.
Es pretén que els alumnes utilitzin aplicacions específiques
per crear i publicar llocs web, incorporant recursos multimèdia,
aplicant els estàndards establerts pels organismes internacionals,
aplicant a les seves produccions les recomanacions d’accessibilitat i
valorant la importància de la presència a la web per a la
difusió de tota mena d’iniciatives personals i grupals.
7. Participar activament en xarxes socials virtuals com a emissors i receptors
d’informació i iniciatives comunes.
Aquest criteri se centra en la localització a Internet de serveis
que facin possible la publicació de continguts, utilitzant-los
per a la creació de diaris o pàgines personals o grupals,
la subscripció a grups relacionats amb els seus interessos i la
participació activa en els mateixos. Es valorarà l’adquisició
d’hàbits relacionats amb el manteniment sistemàtic de la
informació publicada i la incorporació de nous recursos
i serveis. En l’àmbit de les xarxes virtuals cal ser capaç
d’accedir i fer servir entorns d’aprenentatge a distància i cerca
de feina.
8. Identificar els models de distribució de programari i continguts
i adoptar actituds coherents amb aquests.
Es tracta d’avaluar la capacitat d’optar entre aplicacions amb funcionalitats
similars quan calgui incorporar-les al sistema, tenint en compte les particularitats
dels diferents models de distribució de programari. Es tindran
en compte el respecte a aquestes particularitats i l’actitud a l’hora
d’utilitzar i compartir les aplicacions i els continguts generats amb
les mateixes, així com també el respecte als drets de tercers
en l’intercanvi de continguts de producció aliena.
SEQÜENCIACIÓ DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
SANTILLANA 4 ESO LA CASA DEL SABER
El primer bloc del llibre de l’alumne està dedicat a les xarxes
informàtiques (unitats 1 i 2). La primera unitat fa referència
a l’estudi dels elements físics que formen una xarxa: ordinadors,
encaminadors, ponts, adaptadors de xarxa… La segona part està relacionada
amb els sistemes operatius i les possibilitats que dos d’ells (Windows
i Linux) ofereixen als usuaris i administradors d’una xarxa.
El següent bloc està dedicat a la multimèdia, al tractament
de la imatge fixa (unitat 3) i del vídeo (unitat 4). En la nostra
societat i a Internet la imatge fixa o en moviment adquireix cada vegada
més importància. Ja no mostrem les fotografies en paper,
sinó que elaborem presentacions per veure a l’ordinador o fins
i tot al televisor amb l’ajuda d’un lector de DVD o de fitxers en format
avi. Adquireix especial rellevància el coneixement dels sistemes
de codificació i de compressió, tant de fotografies com
de vídeos, gràcies a la importància de la distribució
a Internet associada al fenomen de la web 2.0. S’hi ha donat una atenció
especial a les aplicacions de caràcter gratuït que podem fer
servir per editar imatges o vídeo.
El següent bloc és més empresarial, dedicat a les eines
ofimàtiques (unitats 5 i 6). En la unitat 5 ens centrem en els
processadors de textos i en les presentacions multimèdia. L’objectiu
d’aquest bloc és mostrar als alumnes algunes de les possibilitats
menys bàsiques o conegudes d’aquestes aplicacions. Moltes d’elles,
de gran importància en el món empresarial, com l’ús
de macros. Així doncs, s’ha optat per no excloure la major part
dels usuaris, que utilitzen el paquet ofimàtic Microsoft Office,
o bé el paquet gratuït OpenOffice.org.
L’últim bloc està relacionat amb Internet, el fenomen tècnic
que ha tingut més importància en la societat. En la unitat
7 es parla de l’elaboració de pàgines web. En la nostra
societat qualsevol persona ha de ser capaç d’elaborar una pàgina,
encara que sigui senzilla, ja sigui a mode de bloc o amb un altre format.
En la unitat 8 el tema tractat és la web 2.0. Els usuaris d’Internet
ja no són simples espectadors; contribueixen a mantenir la Xarxa,
aportant continguts: fotografies, vídeos, comentaris sobre notícies,
participant en fòrums…
Finalment, en l’annex s’inclouen alguns conceptes bàsics sobre
programació.
UNITAT 1. XARXES D’ÀREA LOCAL
Objectius
• Saber quins són els principals elements que poden formar part
d’una xarxa informàtica.
• Saber quins tipus de xarxes informàtiques hi ha i quina és
adequada per a cada situació en la llar o l’empresa.
• Conèixer els fonaments tècnics que permeten el funcionament
d’una xarxa informàtica i el flux de dades.
• Conèixer els mitjans que es poden utilitzar per canalitzar la
informació en una xarxa.
Continguts
Conceptes
• Introducció a les xarxes informàtiques.
• Planificació i disseny de la xarxa.
• Configuració de la xarxa. Protocols TCP/IP.
• Administració de xarxa i seguretat.
Procediments, destreses i habilitats
• Seleccionar els dispositius d’interconnexió.
• Seleccionar la localització del concentrador.
• Establir la unió física del router.
• Seleccionar les adreces IP de la xarxa i dels equips.
• Instal•lar una targeta de xarxa PCI.
• Configurar una targeta de xarxa a Gnu/Linux.
• Configurar una targeta de xarxa al Windows.
• Comprovar la configuració de la xarxa.
• Accedir al router.
• Configurar la connexió sense fil.
• Obrir ports en un router.
• Protegir una xarxa sense fil.
• Resoldre problemes en una xarxa.
Actituds
• Fomentar el respecte per les instal•lacions dels altres a l’hora d’utilitzar
xarxes sense fil alienes no públiques.
• Interès per conèixer el funcionament de les xarxes informàtiques,
un punt bàsic avui dia per a qualsevol ciutadà, independentment
de la seva formació.
• Interès per conèixer els elements de maquinari necessaris
per al correcte funcionament d’una xarxa.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència en comunicació lingüística
En la unitat es reforça el vocabulari específic de les xarxes
informàtiques que ens permet diferenciar aparells que tenen funcions
semblants en una xarxa, encara que no siguin iguals, per exemple: router,
pont, passarel•la…
Competència matemàtica
Les adreces de xarxa estan formades per quatre conjunts de nombres. El
coneixement del llenguatge binari ajudarà a comprendre com s’identifiquen
els equips en una xarxa i saber què significa una adreça
IP.
Competència social i ciutadana
Els usuaris d’una xarxa informàtica han de respectar algunes normes.
Tot i que els aspectes relacionats amb el programari es tractaran en la
unitat següent, l’alumnat ha de ser conscient dels problemes ocasionats
pel correu no desitjat. Vivim en una societat en la qual moltes persones
utilitzen el correu electrònic gairebé únicament
com a element d’oci, per distribuir acudits, bromes, etc. En un entorn
professional els usuaris han de saber que l’enviament massiu de fitxers
de vídeo, presentacions, etc., pot col•lapsar la xarxa o, almenys,
limitar-ne el correcte funcionament.
Competència per aprendre a aprendre
La capacitat per aprendre per compte propi és essencial a l’hora
d’aprendre informàtica. Fins i tot després d’acabar els
estudis superiors, els professionals de la informàtica han d’estar,
més que molts d’altres, disposats a seguir amb una formació
contínua: els avenços tècnics se succeeixen. Destacar
en aquest moment l’aportació d’Internet i fomentar-ne l’ús
per adquirir nous coneixements, a través de pàgines web,
blocs, fòrums…
Criteris d’avaluació
• Diferenciar i utilitzar correctament els principals elements que poden
formar part d’una xarxa informàtica.
• Diferenciar els diferents tipus de xarxes informàtiques existents
i dir quin tipus de xarxa és adequada per a cada situació
en la llar o l’empresa.
• Detectar la font d’error en el mal funcionament d’una xarxa.
• Saber accedir a la configuració d’un router per gestionar una
xarxa.
• Establir mesures de protecció per evitar l’accés no desitjat
a una xarxa informàtica sense fil.
UNITAT 2. SISTEMES OPERATIUS
I GESTIÓ DE XARXES
Objectius
• Saber quins són els diferents tipus d’usuaris d’una xarxa i els
permisos de què gaudeix cadascun d’ells.
• Conèixer algunes normes de seguretat bàsiques en l’ús
de xarxes informàtiques.
• Saber quins són els recursos que poden compartir els equips d’una
xarxa informàtica.
• Aprendre alguns aspectes essencials necessaris per compartir fitxers
i carpetes, tant al Windows com al Linux.
• Saber com s’adjudiquen permisos en una xarxa.
• Saber instal•lar controladors de diversos dispositius en un equip.
Continguts
Conceptes
• Sistemes operatius (SO).
• El SO Windows.
• El SO Linux.
• Usuaris i grups.
• Altres maneres d’engegar un ordinador.
• Gestió de xarxes d’ordinadors.
Procediments, destreses i habilitats
• Instal•lar controladors.
• Desinstal•lar una aplicació.
• Compactar el disc.
• Instal•lar programari al Linux.
• Crear usuaris al Windows.
• Incorporar un usuari a un grup.
• Adjudicar permisos a usuaris d’una xarxa.
• Adjudicar permisos en un grup.
• Instal•lar Linux sobre un sistema que ja disposi del Windows.
• Integrar l’ordinador en un grup de treball.
• Compartir recursos per a altres usuaris i equips de la xarxa.
• Accedir als recursos disponibles en la xarxa.
Actituds
• Actitud responsable a l’hora de col•locar recursos compartits en una
xarxa.
• Interès per aprendre a manejar, a donar d’alta equips, etc.,
en una xarxa informàtica.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència social i ciutadana
Fomentar el respecte per les instal•lacions dels altres a l’hora d’utilitzar
xarxes sense fil alienes no públiques.
A més, quan compartim espai en les xarxes informàtiques
amb altres usuaris (en un centre d’ensenyament, en un centre laboral),
hem de seguir les directrius elaborades pel personal encarregat de la
xarxa. Per exemple:
• Emmagatzemar només els fitxers necessaris.
• No sobrecarregar els servidors amb fitxers personals molt pesats (música,
pel•lícules…).
I fer neteja de tant en tant per no acumular megabytes innecessaris.
Competència per aprendre a aprendre
Les xarxes i els dispositius utilitzats evolucionen constantment. Cal,
doncs, una predisposició a l’autoaprenentatge, quelcom que cada
dia és més fàcil amb l’ajuda d’Internet (fòrums,
portals sobre xarxes, etc.).
Criteris d’avaluació
• Diferenciar quins són els diferents tipus d’usuaris d’una xarxa
i els permisos de què gaudeix cadascun d’ells.
• Saber algunes normes de seguretat bàsiques en l’ús de
xarxes informàtiques.
• Assenyalar quins són els recursos que poden compartir els equips
d’una xarxa informàtica.
• Determinar quins són els aspectes essencials necessaris per compartir
fitxers i carpetes, tant al Windows com al Linux.
• Determinar com s’adjudiquen permisos en una xarxa.
• Instal•lar controladors de dispositius en un equip.
• Fer tasques de manteniment en un ordinador.
UNITAT 3. TRACTAMENT D’IMATGES
Objectius
• Diferenciar mapes de bits de dibuixos vectorials.
• Conèixer algunes de les aplicacions més utilitzades a
l’hora de manipular fotografies digitals, crear dibuixos vectorials o
convertir entre formats d’imatge.
• Saber escanejar una imatge, determinant-ne els paràmetres més
adequats segons la procedència i l’ús posterior que se li
vulgui donar.
• Retocar fotografies digitals.
• Conèixer els formats de fitxer més comuns a l’hora de
treballar amb imatges digitals.
• Saber organitzar fotografies digitals.
Continguts
Conceptes
• Diferents formats, diferents propòsits.
• Adquirir imatges.
• Edició digital d’imatges.
• Organitzar fotografies digitals.
Procediments, destreses i habilitats
• Digitalitzar una imatge amb l’escàner.
• Seleccionar una part de la imatge.
• Crear una nova capa transparent.
• Dibuixar formes bàsiques.
• Crear una circumferència amb degradat de color.
• Aplicar un degradat de color.
• Crear una brotxa.
• Unir les esferes mitjançant rutes convertides en selecció.
• Crear un text i aplicar-hi efectes.
• Crear una presentació d’imatges amb l’XnView.
• Crear un àlbum fotogràfic web.
Actituds
• Gust per l’ordre a l’hora d’organitzar centenars o milers de fotografies
digitals, afegint etiquetes.
• Respecte pels drets d’autor que pugui tenir una imatge trobada a Internet.
• Interès per compartir les creacions pròpies amb els altres.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència social i ciutadana
L’ús de càmeres digitals i telèfons mòbils
amb càmera ha portat com a conseqüència un problema:
la violació de la intimitat. Actualment qualsevol pot fer fotos
d’una altra persona o enregistrar-la en vídeo. I, amb l’arribada
de llocs d’Internet que permeten allotjar fotos o vídeos, aquestes
imatges les poden veure milers de persones en tan sols unes hores. L’alumnat
ha de ser conscient que determinades activitats d’aquesta mena poden constituir
una falta o un delicte.
Competència cultural i artística
L’ús de les imatges digitals permet posar a prova el tarannà
creatiu de l’alumnat. El gran avantatge dels ordinadors actuals és
que no cal que es tinguin coneixements exhaustius de disseny o saber dibuixar
per poder retocar fotografies, fer fotomuntatges, etc.
Competència per aprendre a aprendre
L’autoaprenentatge és essencial a l’hora de fer servir les aplicacions
informàtiques, tot i que poden ser recomanables uns bons consells
inicials. En el món de l’edició gràfica, és
tan nombrosa la quantitat d’aplicacions existents que es fa necessari
fomentar accions destinades a la cerca individualitzada d’informació,
de vegades dins l’ajuda de l’aplicació que estem utilitzant.
Criteris d’avaluació
• Diferenciar mapes de bits de dibuixos vectorials i determinar el tipus
d’imatge més adequat per a cada ús.
• Fer servir amb destresa algunes de les aplicacions utilitzades a l’hora
de tractar fotografies digitals, crear dibuixos vectorials o convertir
entre formats d’imatge.
• Escanejar una imatge, determinant-ne els paràmetres més
adequats segons la procedència i l’ús posterior que se li
vulgui donar.
• Retocar fotografies digitals millorant el contrast, aclarint o enfosquint
la imatge, proporcionant un to sépia o blanc i negre…
• Diferenciar els formats de fitxer més comuns a l’hora de treballar
amb imatges digitals i saber utilitzar l’un o l’altre en funció
de les necessitats: impressió d’alta qualitat, utilització
en pàgina web...
• Organitzar fotografies digitals afegint categories.
UNITAT 4. MUNTATGES MULTIMÈDIA
Objectius
• Saber extreure l’àudio d’un CD o d’una altra font i aprendre
a editar-lo amb el programari adequat.
• Aprendre a capturar vídeo a partir de diferents dispositius.
• Saber utilitzar els còdecs de manera correcta, buscant el còdec
necessari per reproduir un fitxer de vídeo.
• Aprendre a editar el vídeo importat amb alguna aplicació.
• Conèixer la importància dels còdecs i de la compressió
quan es treballa amb vídeo.
• Saber elaborar presentacions a través de fotografies.
• Saber com s’enregistren els fitxers de vídeo en un disc en format
DVD.
Continguts
Conceptes
• Formats bàsics i sistemes de compressió.
• Captura d’àudio i vídeo a partir de diferents fonts.
• Edició i muntatge de so digital.
• Edició i muntatge de vídeo.
• Elaborar un DVD de vídeo.
Procediments, destreses i habilitats
• Extreure música d’un CD d’àudio.
• Capturar vídeo des d’una càmera de vídeo digital.
• Generar soroll.
• Generar ones bàsiques.
• Organitzar i desplaçar pistes sonores.
• Editar pistes de so. Aplicar efectes.
• Preparar una pista per a karaoke.
• Preparar la nostra col•lecció de fonts.
• Arrossegar peces sobre la línia de temps.
• Aplicar efectes i transicions als fotogrames.
• Crear títols amb el Windows Movie Maker.
• Renderitzar la pel•lícula.
• Convertir el so del vídeo.
• Convertir un fitxer avi en mpg per usar-lo en un DVD.
• Crear un DVD amb el DVDStyler.
Actituds
• Interès per realitzar creacions multimèdia vistoses i
posant atenció als detalls.
• Respecte per les creacions dels altres.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència social i ciutadana
Avui dia és habitual penjar vídeos en llocs com YouTube.
És recomanable, no obstant, tenir en compte que potser algunes
persones que apareixen en un vídeo que hem enregistrat se sentin
ofeses si el vídeo es penja a YouTube i està disponible
via Internet. Els qui manipulin imatges i vídeos en què
apareixen altres persones han de tenir això en compte.
Competència cultural i artística
La unitat es presta perquè els alumnes desenvolupin la seva capacitat
artística a l’hora de mesclar vídeo i so o elaborar presentacions
o pel•lícules. És interessant, no obstant, que els alumnes
no afegeixin gaires elements impactants a les presentacions, ni excessives
transicions que sobrecarreguen una pel•lícula.
Competència per aprendre a aprendre
El món de l’edició de vídeo avança molt de
pressa, degut, sobretot, a les millores en les prestacions dels ordinadors
que utilitzem. Això no obstant, a Internet hi ha força documentació
amb què podem aprendre a fer servir diferents aplicacions, amb
presència de tutorials, preguntes i respostes, etc. El món
dels còdecs de vídeo és complex. Qualsevol que hagi
editat vídeo ha visitat alguna d’aquestes pàgines, fòrums,
etc., per aprendre.
Autonomia i iniciativa personal
És interessant animar tots els alumnes perquè creïn
les seves pròpies pel•lícules. Alguns, lògicament,
hi estaran més familiaritzats que d’altres, però això
no ha de desanimar als qui dominin menys les eines d’edició de
vídeo o d’autoria de DVD.
Criteris d’avaluació
• Extreure l’àudio d’una font i editar-lo amb el programari apropiat.
• Capturar vídeo a partir de diferents dispositius amb el format
i la compressió adequats a les necessitats.
• Utilitzar els còdecs de manera correcta, buscant el còdec
necessari per reproduir un fitxer de vídeo.
• Editar el vídeo importat amb alguna aplicació, unint clips,
trossejant-los, afegint comentaris, una banda sonora de fons, transicions,
etc.
• Explicar en què consisteix un còdec i explicar la importància
de la compressió quan es treballa amb vídeo.
• Elaborar presentacions per mitjà de fotografies.
• Renderitzar el vídeo editat.
• Exportar el vídeo renderitzat a un disc en format DVD.
UNITAT 5. PRESENTACIÓ
DE LA INFORMACIÓ
Objectius
• Saber utilitzar algunes de les funcions més avançades
de programes de caràcter ofimàtic.
• Saber quines són les semblances i les diferències existents
entre el Microsoft Word i l’OpenOffice.org Writer.
• Saber com afegir taules, gràfics o imatges a un document de text
donant-los el format desitjat.
• Saber quines són les semblances i les diferències existents
entre el Microsoft PowerPoint i l’OpenOffice.org Impress.
• Aprendre a afegir elements dinàmics a una presentació
multimèdia.
Continguts
Conceptes
• Plantilles i estils.
• Enviar un document a un programa de disseny de presentacions.
• Treballar amb documents mestres.
• Automatització de tasques: camps i macros.
• Format avançat de document. Utilització d’imatges.
• Revisions.
• Presentacions. Disseny d’una presentació.
• Presentacions multimèdia. Gestió de presentacions.
• Exportar documents.
Procediments, destreses i habilitats
• Seleccionar una plantilla. Modificar i crear una plantilla.
• Crear un esquema de documents amb estils.
• Generar una presentació des d’un processador de textos.
• Crear un document mestre.
• Inserir un camp.
• Crear una macro per automatitzar tasques al Word. Crear una macro per
automatitzar tasques al Writer.
• Inserir el número de pàgina.
• Treballar amb diverses imatges.
• Preparar el document per a revisions.
• Afegir contingut a la presentació. Modificar el disseny d’una
presentació.
• Inserir un so a una presentació. Inserir transicions.
• Personalitzar l’animació d’un text. Personalitzar l’animació
d’una imatge.
• Integrar totes les presentacions.
• Crear una presentació personalitzada.
• Crear un document HTML. Crear un document pdf.
• Crear una presentació per a publicació web.
• Instal•lar el connector (plugin) de compatibilitat amb fitxers odf.
Imprimir una presentació.
Actituds
• Gust per l’ordre i el bon acabat a l’hora de presentar documents de
text o presentacions multimèdia.
• Respecte per la propietat intel•lectual a l’hora d’utilitzar programari.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència en comunicació lingüística
L’ús de processadors de text contribueix a aquesta competència.
L’alumnat ha d’escriure. Tot i que un processador incorpora eines de correcció
ortogràfica i gramatical, també comet errades en les revisions.
Els alumnes han de ser conscients, doncs, de les limitacions dels correctors
automàtics en aquest sentit.
Competència social i ciutadana
A l’hora de presentar documents, sobretot si el públic serà
nombrós, és aconsellable fer servir documents contrastats,
amb fons clar i text fosc, o viceversa, utilitzant tipus de lletra gran
i fàcilment comprensible.
Competència cultural i artística
Cal tenir cura de la presentació de documents de text (tant si
incorporen o no taules, gràfics, imatges, etc.). L’alumnat ha d’assimilar
el fet que una bona presentació en un document facilita notablement
la comprensió a qui ho llegeix. Cal usar amb moderació els
diferents colors, tipus de lletra, etc.
Criteris d’avaluació
• Utilitzar algunes de les funcions més avançades de programes
de caràcter ofimàtic.
• Crear macros al Word i/o al Writer.
• Explicar les semblances i les diferències existents entre el
Microsoft Word i l’OpenOffice.org Writer.
• Afegir taules, gràfics o imatges a un document de text donant-los
el format desitjat.
• Assenyalar les semblances i les diferències existents entre el
Microsoft PowerPoint i l’OpenOffice.org Impress.
• Afegir elements dinàmics a una presentació multimèdia.
• Afegir so a una presentació.
• Utilitzar la vista patró per generar diapositives amb elements
comuns.
• Crear documents en HTML o amb extensió pdf a partir de documents
de text o de presentacions multimèdia.
UNITAT 6. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Objectius
• Utilitzar amb facilitat una aplicació per fer servir dades numèriques,
un full de càlcul, com l’Excel o el Calc.
• Saber utilitzar el tipus de gràfic més adequat a les dades
que estem representant en un full de càlcul.
• Utilitzar amb facilitat una aplicació per fer servir bases de
dades, com el Base o l’Access.
• Aprendre a fer consultes amb l’objectiu de filtrar informació
en una base de dades.
• Saber establir relacions entre les taules d’una base de dades.
Continguts
Conceptes
• Introducció.
• Els fulls de càlcul.
• Utilització de funcions.
• Representació gràfica.
• Altres aplicacions dels fulls de càlcul.
• Programes gestors de bases de dades.
• Relacions en bases de dades.
Procediments, destreses i habilitats
• Crear el pressupost d’una ONG.
• Analitzar l’economia dels països de l’Amèrica Central.
• Millorar l’estudi realitzat.
• Representar gràficament el pressupost.
• Editar gràfics.
• Fer un qüestionari.
• Crear un encapçalament per als documents de full de càlcul.
• Recollir les dades dels qüestionaris en una taula.
• Crear una base de dades utilitzant un auxiliar.
• Realitzar la taula de centres col•laboradors.
• Editar una taula de centres afegint un camp relacionat de la taula voluntaris.
• Establir relacions entre taules a través de l’aplicació
gràfica.
• Elaborar un formulari per inserir dades.
• Crear una consulta per esbrinar el nom dels voluntaris que treballen
en un país.
• Confeccionar un llistat de centres per països.
Actituds
• Gust per l’ordre i el bon acabat a l’hora d’elaborar fulls de càlcul
o bases de dades.
• Respecte per la propietat intel•lectual a l’hora d’utilitzar programari.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència matemàtica
Els fulls de càlcul també s’han d’utilitzar en àrees
científiques. Són moltes les aplicacions que els podem donar:
• Càlculs estadístics.
• Representació de gràfiques.
• Càlculs repetitius en taules.
Així doncs, per treure tot el partit als fulls de càlcul
cal saber algunes de les principals funcions matemàtiques.
Competència cultural i artística
A l’hora de representar gràficament dades numèriques hi
ha diferents opcions relacionades no només amb el tipus de gràfic,
sinó amb els colors utilitzats, el format del text, la ubicació
de les llegendes. Recalcar que els gràfics han de resultar, sobretot,
clars per al lector; tot i que incorporar alguns elements de disseny pot
ajudar a la interpretació de les dades.
Competència per aprendre a aprendre
Els fulls de càlcul o els gestors de bases de dades són
aplicacions bastant complexes. Realment resulta complicat dominar totes
i cadascuna de les funcionalitats que posseeixen. Per això és
interessant desenvolupar estratègies de cerca d’informació.
A l’hora de fer servir un programa o aplicació cal, almenys, saber
què és el que l’aplicació pot fer. Com fer-ho es
pot buscar a l’ajuda del programa.
Criteris d’avaluació
• Utilitzar amb destresa un full de càlcul, com l’Excel o el Calc.
• Escollir el tipus de gràfic més adequat a les dades que
estem representant en un full de càlcul.
• Utilitzar amb destresa una aplicació per fer servir bases de
dades, como el Base o l’Access.
• Fer consultes amb l’objectiu de filtrar dades en una base de dades.
• Establir relacions entre les taules d’una base de dades.
UNITAT 7. PUBLICACIÓ DE PÀGINES WEB
Objectius
• Saber elaborar pàgines web de diferents formes: usant un editor
de text o un editor de pàgines web.
• Aprendre a diferenciar els elements d’una pàgina web.
• Saber inserir i editar hipervincles en una pàgina web.
• Saber com s’inclouen enllaços interns (àncores) en una
pàgina web.
• Saber què hem de fer per publicar una pàgina web.
Continguts
Conceptes
• Introducció.
• Els llocs web.
• Pàgines web i HTML.
• Editors de pàgines web.
• Hipervincles.
• Elements d’una pàgina web.
• Treballar amb fulls d’estil.
• Publicar un lloc web.
Procediments, destreses i habilitats
• Crear el lloc web local.
• Crear la pàgina web.
• Afegir continguts.
• Crear el lloc web a l’editor.
• Crear una nova pàgina web amb l’Nvu.
• Treballar amb l’Nvu. Formats.
• Crear un hipervincle. Afegir un enllaç relatiu.
• Editar un enllaç. Inserir un enllaç intern.
• Crear una pàgina amb vincles.
• Separar elements de la pàgina.
• Inserir una imatge en una pàgina web.
• Organitzar les fotografies mitjançant taules.
• Afegir un so.
• Afegir estil al document.
• Inserir un full d’estil.
• Configurar el servidor FTP.
• Publicar una pàgina web.
Actituds
• Interès per proporcionar un servei a la resta d’internautes elaborant
una pàgina web que pugui resultar útil als altres.
• Interès per formar part d’una comunitat virtual i comunicar-nos
amb altres persones a través de fòrums o blocs, per exemple.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència en comunicació lingüística
Elaborar una pàgina web significa comunicar. A més, una
pàgina web és una finestra oberta a tot el món, per
la qual cosa li ha de servir a l’alumne com a entrenament a l’hora d’expressar
les seves idees per escrit.
Competència social i ciutadana
Com hem dit abans, una pàgina web la poden veure persones d’arreu
del món, moltes vegades amb costums molt diferents dels nostres.
Per això hem de ser respectuosos amb els costums dels altres, independentment
de la nacionalitat o creença religiosa.
Competència cultural i artística
Les pàgines web, igual que altres documents, incorporen elements
destinats a la decoració i, així, resulten més atractives.
No obstant, ha de prevaldre la claredat. Posar com a exemple la pàgina
del cercador Google, l’èxit del qual va ser, en part, gràcies
a la claredat de la pàgina i la rapidesa amb què mostrava
els resultats de les cerques.
Autonomia i iniciativa personal
Fa uns anys elaborar una pàgina web vistosa era una tasca reservada
als especialistes. Avui dia tot ha canviat. Amb editors com l’Nvu o eines
automàtiques de creació de blocs, com les que ofereixen
Blogger, WordPress o Kalipedia, s’aconsegueixen dissenys excel•lents amb
molt poc esforç.
Criteris d’avaluació
• Elaborar pàgines web de diferents formes: utilitzant un editor
de text o per mitjà d’un editor de pàgines web.
• Diferenciar els elements d’una pàgina web. Inserir taules, imatges,
elements amb diferents colors, línies, etc., en una pàgina
web.
• Inserir i editar hipervincles en una pàgina web.
• Incloure enllaços interns (àncores) en una pàgina
web.
• Publicar una pàgina web.
UNITAT 8. LA WEB 2.0
Objectius
• Conèixer l’evolució experimentada per la web: des de la
web merament comunicativa, on l’internauta buscava informació,
fins a la web participativa, on l’usuari aporta continguts.
• Saber com podem elaborar un bloc.
• Aprendre a compartir fotos o vídeos amb altres internautes.
• Aprendre a col•laborar en comunitats virtuals.
• Aprendre a publicar notícies o comentaris.
• Saber quins són els requisits necessaris per participar en determinats
llocs web (registre, etc.).
Continguts
Conceptes
• Introducció. Una mica d’història.
• Serveis bàsics d’Internet.
• Comunicar.
• Compartir.
• Comunitats virtuals.
• Col•laborar.
• Divertir-se.
Procediments, destreses i habilitats
• Crear un bloc.
• Crear un minibloc amb el Twitter.
• Compartir un vídeo amb YouTube.
• Compartir imatges amb el Flickr.
• Participar en una comunitat virtual.
• Participar a Kalipedia.
• Publicar una notícia a menéame.
• Col•laborar a Wikipedia.
• Crear la teva comunitat de jocs.
• Veure la televisió.
Actituds
• Respecte per les opinions dels altres, fins i tot quan són totalment
oposades a les pròpies.
• Interès per formar part d’aquesta nova web 2.0 participant, enviant
comentaris o compartint les creacions pròpies amb els altres.
• Valoració de les contribucions col•lectives presents a la web,
com ara Wikipedia.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència en comunicació lingüística
Algunes de les aportacions que es duen a terme a la nova web són
escrites. Seria aconsellable mostrar a l’alumnat la importància
d’expressar-se bé. Cal evitar, per exemple, el llenguatge habitual
dels SMS, ja que molts dels internautes que després llegiran aquests
comentaris no estan acostumats a aquest llenguatge.
A més, la presència de l’anglès i altres llengües
estrangeres a la web és notable. Tard o d’hora l’alumne es trobarà
davant d’una pàgina web escrita en anglès, i l’ha de poder
entendre.
Competència social i ciutadana
És cert que ara som part de la web. Per aquest motiu cal posar
especial atenció als nostres comentaris, que els veuran persones
amb costums molt diferents dels nostres. A l’hora de participar en un
fòrum, per exemple, cal evitar comentaris que puguin resultar ofensius
per als altres.
Competència cultural i artística
A l’hora de dissenyar pàgines web podem seguir camins molt diversos,
com se citava en la unitat anterior. Cal destacar que moltes de les eines
de creació de blocs, per exemple, disposen de força opcions
de configuració per determinar, per exemple, el fons de la pàgina,
el color del text, etc.
Autonomia i iniciativa personal
La web 2.0 es nodreix de les contribucions de tothom. Cal fomentar en
l’alumnat un esperit de contribució: a la web actual no n’hi ha
prou amb mirar; cal participar-hi. S’ha d’ajudar als altres si intervenim
en fòrums. Tots tenim coses per aportar. La nostra experiència
compta; per exemple, quan hem tingut algun problema informàtic.
Criteris d’avaluació
• Explicar en què consisteix la web 2.0.
• Elaborar el nostre propi bloc.
• Compartir fotos o vídeos amb altres internautes.
• Col•laborar en comunitats virtuals.
• Publicar notícies o comentaris en diferents mitjans.
• Assenyalar quins són els requisits necessaris per participar
en determinats llocs web (registre, etc.). Dur-los a terme per poder ser
partícips de la web 2.0
ANNEX: PROGRAMACIÓ
Objectius
• Conèixer els fonaments de la programació.
• Saber diferenciar en un programa quines són les variables i quins
són els valors que poden adoptar.
• Saber elaborar un programa que realitzi una acció determinada.
Continguts
Conceptes
• Creació d’un projecte.
• Dissenyar la interfície d’usuari.
• Codi de Visual Basic.
• Variables.
• Compilació de l’aplicació.
Procediments, destreses i habilitats
• Crear un projecte.
• Assignar propietats al formulari.
• Afegir controls al formulari.
• Modificar les propietats dels controls.
• Elaborar i depurar un procediment.
• Definir una variable pública.
• Obtenir un valor a partir d’altres.
• Tornar el valor d’una variable.
• Establir els missatges d’error i compilar l’aplicació.
Actituds
• Interès per apropar-se al món de la programació.
Sense programadors no disposaríem de les aplicacions que utilitzem.
• Gust per la precisió i l’ordre a l’hora de comprovar que un programa
realment fa la tasca que volíem.
Competències bàsiques
A més a més de la competència en Tractament de la
informació i competència digital, en aquesta unitat es desenvolupen
les competències següents:
Competència en comunicació lingüística
En els programes complexos és habitual que els programadors incloguin
comentaris clarificadors. És important destacar aquest fet a l’alumnat.
Això té diversos avantatges:
• D’una banda, facilita la posterior modificació del programa.
• De l’altra, permet que altres programadors s’enfrontin amb garanties
d’èxit a la tasca d’actualització o ampliació d’un
programa o d’una part del mateix.
Competència matemàtica
En l’exemple proposat en aquesta unitat i en molts altres exemples de
programes és necessari aplicar coneixements de matemàtiques.
Es realitzen diferents operacions entre les variables que hi intervenen,
tot i que en molts casos són simplement sumes, restes, multiplicacions
i divisions.
Autonomia i iniciativa personal
És important enfrontar-se a les tasques de programació sense
por. Desenvolupar una aplicació ofimàtica o una de retoc
fotogràfic és difícil, però a poc a poc un
programador va adquirint destreses que li permeten augmentar la complexitat
de la seva feina.
Criteris d’avaluació
• Elaborar un programa senzill.
• Diferenciar en un programa quines són les variables i quins són
els valors que poden adoptar.
• Escollir el tipus de variable adequat per a la tasca requerida.
• Elaborar diferents programes que facin diferents tasques.
• Depurar un programa per comprovar que realitza la funció desitjada.
• Compilar un programa perquè es pugui executar. |