Com es reprodueixen?
La reproducció és exclusivament sexual, amb individus de sexes separats mascles i femelles, amb algunes excepcions hermafrodites.
La fecundació pot ser externa, per exemple en els musclos i interna en les sèpies, els calamars o els pops.
En el musclo el mascle llença els espermatozoides al mar, entren a la cavitat pal·lial de la femella gràcies a la circulació de l’aigua que s’hi origina degut els cilis. La femella hi llença els òvuls on seran fecundats pels espermatozoides. Per tant la fecundació és externa, té lloc a la cavitat pal·lial.
En els cefalòpodes com la sèpia els mascles tenen un braç modificat amb ventoses especials, l’hectocòtil, que actua d’òrgan copulador. El mascle i la femella s’acoplen amb les boques una davant de l’altre i s’entrellacen amb els braços. El mascle introdueix l’hectocòtil en la seva cavitat pal·lial i agafa els espermatòfors (sacs plens d’espermatozoides) i els diposita a la cavitat pal·lial de la femella. Els espermatòfors estallen i els espermatozoides entren a l’oviducte. Dins de les gònades es produeix la fecundació. Per tant la fecundació és interna.
El desenvolupament és indirecte en els musclos.
De l’ou surt una larva nedadora amb una corona de cilis. Neden uns dies a la superfície del mar i després cauen al fons i es fixen pel bissus.
| Ou |  |
larva pedivèliger | |
musclo adult |
Desenvolupament directe de la sèpia |
||||
| Ou | |
Adult | ||
El calamar i la sèpia posa els ous en forma de raïm sobre les algues.
Són generalment de sexes separats i de fecundació interna, bé per còpula o bé per transferència d'espermatòfors cap als orificis genitals de la femella. No obstant això, també hi ha espècies hermafrodites (tenen els dos sexes) i d'altres que poden presentar partenogènesi (embrió es desenvolupa a partir d'un òvul sense fecundar). Sovint les femelles tenen estructures que permeten guardar i incubar els ous fins a la seva eclosió.
Són ovípars.
El desenvolupament és generalment indirecte, amb passos per diferents estadis larvaris.
La reproducció és sexual però dins d’aquest grup hi ha casos de regeneració. Les estrelles de mar són capaces de generar un individu complet a partir d'un fragment del seu cos que conservi part del sistema nerviós.
Sexes separats.
Fecundació externa a l’aigua de mar.
El desenvolupament és indirecte. De l’ou surt una larva lliure.
| Ou | |
larva plúteus | |
adult |
|---|
Reproducció sexual. Sexes separats però hi ha casos d’hermafroditisme.
La fecundació és externa, però també es dóna fecundació interna dins el grup. Es reuneixen en immensos bancs durant l'època de fresa per facilitar la fecundació.
La majoria són ovípars.
Els peixos no solen protegir els ous ni la descendència i es limiten a deslliurar-los a l’aigua.
Les sardines mantenen els ous en suspensió a l’aigua perquè contenen petites gotes lipídiques.
El desenvolupament pot ser directe o indirecte amb larves.
En obrir els musclos veuràs que n’hi ha de blanquinosos -són els mascles- i de taronges -les femelles.
Material:
Musclo mascle i femella, ganivet, 2 portaobjectes, pinces, cobreobjectes, paper de filtre i microscopi.
Procediment:
Fes dues preparacions, una amb òvuls i l’altra amb espermatozoides.
El procediment que s’ha de seguir és el mateix per a totes dues preparacions.
Poses una gota d’aigua, que ha deixat anar el musclo en obrir-lo, a sobre del portaobjectes. Amb un ganivet fas un tall a la bossa de politxinel·la. De l’interior agafes una mica de teixit fent un pessic amb les pinces i el poses sobre la gota d’aigua. Col·loques el cobreobjectes. Amb molta cura hi poses a sobre una mica de paper de filtre i ho pressiones suaument. Mira la preparació al microscopi a 400X.
Dibuixa les cèl·lules reproductores.
Ens calen dos eriçons: un mascle i una femella. No es distingeixen externament però si per les gònades, els mascles són de color groguenc i les femelles taronja.
La fecundació és externa. En arribar a la maduresa sexual llencen els òvuls i els espermatozoides al mar, on es produeix la fecundació. El desenvolupament embrionari és indirecte a través d’una larva pelàgica nedadora, la plúteus.
Material:
Eriçons mascles i femelles, portaobjectes, cobreobjectes, escuradents, pinzell, comptagotes, cristal·litzador, microscopi, estoig de dissecció.
Procediment:
Obre l’eriçó per l’equador.
En un cristal·litzador amb aigua de mar hi poses un tros d’ovari o testicles .
(també pots extreure òvuls o espermatozoides estimulant els porus genitals, amb un pinzell, sempre amb els eriçons coberts d’aigua de mar)
Posa en un portaobjectes una gota d’aigua de mar amb òvuls i en un altra una gota amb espermatozoides (procura que sempre hi hagi aigua de mar). Col·loca el cobreobjectes i observa al microscopi.
|
 |
|---|
| Espermatozoides | Òvuls |
|---|
Després, en un mateix portaobjectes, posa en un costat una gota d’aigua de mar amb òvuls i a l’altre costat, una gota amb espermatozoides. Amb un escuradents fes que les dues gotes es posin en contacte (no deixis de mirar per l’ocular, és molt ràpid).
Observa com els espermatozoides s’acosten a l’òvul i com es forma la membrana de fecundació. Continua mirant al microscopi i amb paciència podràs veure les primeres divisions, això sí, procura sempre que hi hagi aigua de mar.
Fotografies de l'observació de la fecundació i segmentació (divisió de l'ou o zigot) de l'eriçó de mar fetes al microscopi.
|
 |
 |
|---|
Fotografies: realitzades amb el programa Motic de les preparacions realitzades pels alumnes: Adrià Becerra, Alba Güell, Aleix Rius, Xavier Solé i David Soler, de 2n de Batxillerat del curs 2003-04 de l'IES Catell d'Estela d'Amer.
Cicle de reproducció de l’eriçó de mar
| òvul X espermatozoide | |
zigot | |
larva | |
adult |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 4 | 6 | |||||
| 1 | 2 | 3 | 5 | 7 |
Esquema del desenvolupament embrionari.
Animal |
Tipus de fecundació | Tipus de desenvolupament | Observacions |
|---|---|---|---|
Mol·lusc musclo |
|||
Mol·lusc sèpia |
|||
Crustaci |
|||
Equinoderm |
|||
Peixos |