Respostes
Material:
1 cullera espàtula
3 suport amb nou
4 permanganat de potàssic
2 pinça
5 encenedor d'alcohol
6 tub de vidre quadrat
Què s'observarà?
Escriu la resposta correcta:
Quan l'aigua s'escalfa es dilata i, per tant, disminueix la seva densitat. L'aigua puja pel tub i l'espai que deixa és ocupat per l'aigua freda de la part horitzontal del tub, que s'escalfarà i pujarà. D'aquesta manera es genera un moviment de l'aigua en una direcció, és a dir, un corrent. Quan la causa del moviment és la calor es parla de convecció.
Si posem l'encenedor a l'altre costat del tub què passarà? canviarà de sentit
Contesta:
En Daniel explica que aquest fenomen ja l'havia estudiat en la formació dels vents, recorda el cas de les brises. Explica com s'originen.

Les brises són un exemple de corrents de convecció que s'originen a les zones de la costa, degudes a les diferències de temperatura entre el mar i la terra.
Durant el dia, la terra s'escalfa més de pressa que el mar. La massa d'aire que hi ha damunt de la terra s'escalfa, es dilata, disminueix la densitat, de manera que s'eleva. El seu lloc es ocupat per l'aire més fred i més dens que prové del mar (brisa marina o marinada). A mesura que l'aire calent puja és refreda i es dirigeix cap al lloc que ocupava l'aire fred. S'origina un moviment cíclic tancat de l'aire que s'anomena cèl·lula de convecció.
A la nit la terra es refreda més de pressa que el mar. La massa d'aire que hi ha damunt del mar és més calenta i puja i l'aire de la terra més fred bufa cap al mar per ocupar el seu lloc (brisa terral).

Té raó l'Agnès quan diu que a l'aula també s'originen corrents de convecció amb l'escalfor del radiador?
I a dins del radiador també se n'originaran?

La Maria vol instal·lar la calefacció a casa seva. Li diu a l'instal·lador que posi els radiadors a dalt de la paret tocant al sostre perquè així podrà posar-hi tots els seus mobles i no li faran nosa. Què creus que contestarà l'instal·lador?

Que els radiadors s'han de posar a la part baixa perquè l'aire calent puja. No té cap sentit posar-los a dalt perquè la part calenta de l'habitació seria al sostre i la més freda, la part de baix, la que ocuparien les persones.

Però, com es mouen les plaques?

Què creus que passarà si afegim un tros de suro a l'aigua dels tubs d'aquest experiment?

El corrent d'aigua s'emportarà a la deriva el suro.

On creus que poden produir-se aquests corrents que fan moure les plaques litosfèriques? Per què?

Dins l'astenosfera.
Encara que no sigui líquida es comporta com un fluid.

Quin pot ser el focus de calor?

La calor provinent de l'interior de la Terra.

La litosfera és rígida i sura damunt l'astenosfera plàstica, que no és líquida però pot fluir

En aquest model la litosfera representa el suro i l'astenosfera l'aigua.

Explica com els corrents de convecció poden moure les plaques litosfèriques.

Els materials de la part inferior de l'astenosfera més calents i menys densos pugen. En trobar-se la litosfera, flueixen horitzontalment i arrosseguen les plaques separant-les. A mesura que els materials es mouen horitzontalment es van refredant i es fan més densos. Quan ja són prou freds i prou densos, baixen cap a la part inferior de l'astenosfera i es desplacen horitzontalment, de manera que es van escalfant,es fan menys densos i tornen a pujar. Originant-se un moviment cíclic.

Escriu en el dibuix següent la lletra que correspongui:
 
 
D S O
 
F X M
 
© fina vert, desembre de 2005