LLAR, DOLÇA LLAR
1- FITXA TÈCNICA
Nivell : Cicle Mitjà i Superior
Nombre de personatges : Deu
Durada aproximada : Trenta minuts
2- ARGUMENT
L'Eladi és un home d'edat mitjana. Està casat i té
un fill i una filla. Ha de passar una temporada a casa i es queixa de
que tots fan massa soroll i de que l´ amoïnen constantment.
Un dia es troba a un amic psicòleg, en Fèlix, qui li promet
ajuda si fa cas de les seves recomanacions. L'Eladi accepta. En Fèlix
li recomana que, durant una setmana, ha de deixar que el seu fill i els
amics puguin assajar amb el seu grup de rock a casa seva, que la seva
filla i les amigues puguin veure els programes de TV que desitgin, que
la seva dona endreci tot el que vulgui, que parli amb el majordom i la
veïna i, a més a més, que convidi la sogra i la cunyada
fadrina a passar-hi uns dies. Al cap d'una setmana es tornen a trobar
.L´Eladi ja no pot més. Llavors en Fèlix li diu que
fora la veïna, la minyona, la sogra i la cunyada. Quan fa fora a
totes aquestes persones l'Eladi creu que la seva llar és ara un
paradís, encara que està en la mateixa situació que
al començament de l'obra.
3- PERSONATGES
- Eladi : Home d'edat mitjana, casat amb la Matilde i pare de la Cèlia
i l'Eduard. Només pensa en estar tranquil a la seva llar.
- Matilde : Casada amb l´Eladi. Dona molt endreçada i perfeccionista.(Ha
d'interpretar també a la Irene, l'amiga de la seva filla)
- Cèlia : Filla del matrimoni anterior. Mostra una actitud adequada
a la seva edat, és a dir,
vol estar sola amb les seves amigues, veure els programes de TV on surten
els seus
admirats cantants,...
- Eduard : És el germà de la Cèlia. Només
pensa en ser músic i tocar en un grup de rock.
- Fèlix : És el psicòleg amic de l´Eladi.
Vol ajudar-lo encara que s'ho passa d'allò més bé
fent-lo patir una mica.
- Sebastià : Encara que és el majordom de la família
no li agrada gaire que li manin.
- Caritat : La sogra de l´Eladi . Mai no ha fet massa lliga amb
el seu gendre.
- Regina : És la germana fadrina de la Matilde. Les seves relacions
amb l´Eladi no han estat mai gaire bones. NOMÉS SURT PER
AL·LUSIONS.
- Isabel :És la veïna del replà. Es fica en tot i
és molt tafanera. A l´Eladi no li cau gens bé.
- Irene : És l'amiga de la Cèlia. Actua com ella.
- Adam i Ferran : Són els amics de l´Eduard. Juntament amb
ell formen un grup de rock.
4- DECORATS
Per representar aquesta obra només ens farà falta un decorat
: el saló d'una casa, amb tots els objectes i mobles que poden
haver-hi (un moble, una finestra, objectes de decoració, quadres,
llums, ..) Els actes on es troben l´Eladi i el Fèlix es faran
a teló tancat amb els dos personatges davant del mateix.
El decorat es pot pintar amb temperes. Els espais més grans es
pinten amb tempera rebaixada amb aigua i amb una esponja.
A més a més ens faran falta els següents objectes
:
- Un televisor (podem demanar un de decoració a una botiga de
mobles)
- Un sofà. Butaques i cadires per poder seure tothom
- Un plomall i un drap de netejar la pols
- Un mocador de coll gran o un tros de roba per ficar al sofà
- Un magnetòfon
- Tres revistes i un diari
- Una tauleta
- Un gerro i un got
- Un servei de cafè o de refresc
- Fotos, pòsters, revistes ...dels cantants preferits de les noies.
Amb tot això l'escenari i el decorat poden quedar de la següent
manera :
5- VESTUARI
Aquesta obra transcorre en l'època actual. Així doncs, el
vestuari de cada personatge, llevat que els nens i les nenes s'han de
vestir de persones grans, no té cap dificultat. Cada personatge
anirà vestit d'acord amb la seva edat i condició. Per exemple,
la Balbina pot anar només amb un davantal o bé vestida de
negre amb davantal blanc i còfia.
Es pot optar per un canvi de vestuari als actes que representen dies diferents.
Per exemple l´Eladi pot aparèixer en alguna escena en bata
d'anar per casa i sabatilles (Acte I i Acte IV) i la resta dels personatges
pot canviar d'indumentària. Però donada la curta edat dels
actors i actrius pot ser aquests canvis no siguin gaire adients.
6- MÚSICA
Ens faran falta tres tipus de música :
- Rock , per utilitzar quan assagen els tres joves. Per exemple : Rolling
Stones, Sau, Els Pets, Iron Maiden, Màquina total, Henry Salomón
y orquesta, Tiburón Mix, ...
- Actual, interpretada per joves cantants que siguin atractius. Per
exemple : Luis Miguel, Ricky Martin, Chayanne, Enrique Iglesias, Backstreet
Boys...
- Una altra (Sopa de Cabra, Boom 97,...) per obrir i tancar el teló
en cada acte, en cas de no voler aprofitar qualsevol tema dels anteriors.
Els noms dels grups que es veuen en negreta son els que apareixen en
el guió d'aquesta obra en concret. Si es vol parlar d'un altre
grup s'hauran de variar els diàlegs.
7- GUIÓ DE L'OBRA
ACTE I
(Sona la música. S'obri el teló. L´Eladi llegeix el
diari estirat al sofà amb els peus al damunt d'aquest. Deixa de
sonar la música)
ELADI : La borsa va pujant, el meu equip de futbol ha guanyat el partit
i jo de vacances.
Es pot demanar alguna cosa més?
(Entra la Matilde. Parla al seu marit)
MATILDE : Reiet, podries treure els peus de damunt del sofà, per
favor?
ELADI : Una altra vegada? Crec que avui ja m'ho has dit uns cent o dos-cents
cops.
MATILDE : Ho sento molt però no ho puc aguantar, Eladi. Em fereix
la vista.
ELADI : (Seu correctament) I així, com ho troba la mestressa?
MATILDE : Perfecte, així ho trobo perfecte. Encara que ...
ELADI : No et tallis dona. Què passa ara?
MATILDE : (Endreçant el drap del sofà i fent aixecar l´Eladi)
Així està més perfecte.
ELADI : Matilde, tinc un mes de vacances que acabo de començar
avui. Penses anar
endreçant a tot hora o em deixaràs viure tranquil alguna
estoneta?
MATILDE : Ho sento Eladi, ja saps que és la meva forma de ser.
I ara per a que et relaxis
vaig a comprar unes cosetes al súper. Adéu reiet, que descansis.
ELADI : Adéu Matilde. Compra amb tranquil·litat. No tinguis
pressa en tornar.
( La Matilde marxa i l´Eladi torna a ficar els peus damunt del
sofà. Al moment
apareix Sebastià amb el plomall i el drap de la pols. Mentre parla
va netejant
els objectes)
SEBASTIÀ : Mira qui està per aquí! Si és
el senyor Eladi llegint el diari! Quin goig estar
de vacances! Per cert, ha vist la pàgina de successos? A mi és
la que més
m'agrada perquè passa cada cosa pel món. No s'ho podrà
creure però
dimarts passat, en un poble de Girona ...
ELADI : (Crida enutjat) Vols callar d'una vegada? Si parles contínuament
no puc llegir.
SEBASTIÀ : Perdó, perdó. Quin geni té aquest
home! A veure (El fa aixecar per endreçar
el drap del sofà. L´Eladi torna a seure amb els peus al damunt)
Jo de vostè no
ho faria. Si el veu la senyora és home mort (Es passa el dit índex
pel coll)
ELADI : No tens cap més feina tu? Per què no escombres
la porta del garatge, per
exemple?
SEBASTIÀ : Molt graciós. Sap perfectament que no té
garatge. I ara marxo, però tornaré.
(Marxa tot enutjat)
( Al moment se sent una música rockera a tot volum. L´Eladi
dóna un bot
al sofà . Llança el diari i es fica la mà al cor)
ELADI : (Cridant) Eduard, que t'has tornat boig! Baixa el volum ara mateix!
(Entren l'Eduard, l'Adam i en Ferran portant un magnetòfon que
sona a tot
volum. Els dos joves ballen i canten al ritme de la música)
EDUARD : (Cridant) Què fas aquí papi? Has sentit una cosa
igual en tota la teva vida!
ELADI : (S'aixeca i va cap a l'Eduard ) He dit que prou d'aquesta música!
(L'Eduard apaga el magnetòfon)
EDUARD : No sé per què t'has d'enfadar tant.
ADAM: Si aquesta música és guai del Paraguai !
ELADI : (Cridant) Al Paraguai us enviaré jo als tres d'una galtada
!
FERRAN : Tenim que escoltar molta música de "Els Pets"
per poder tocar igual que ells.A
mi el que més m'agrada és aquell que toca la guitarra elèctrica
a tota canya
(L'imita de forma exagerada mentre canta) És totalment genial.
Si jo pogués
semblar-me a ell seria una passada.
ELADI : (Cridant i portant-se les mans al cap) Quin nom per un grup musical;
i encara es
volen semblar a ells! Aquest jovent!
EDUARD : Apa pare, no hi ha per tant. Necessitem escoltar-la moltes vegades.
ELADI : I no teniu un altre lloc on sentir-la. Per exemple a la pallissa
del tiet Sento?
ADAM : Aquesta pallissa és molt lluny del poble!
ELADI : (En to de mofa) No em diguis, no me'n havia adonat!
FERRAN : No sigui carrossa, home. Als joves d'avui ens agrada aquesta
música. Tot el
que escoltaven vostès quan eren joves està una mica passat
de moda. Ara el que
"priva" són els grups de música que fan molt soroll
i tenen uns ritmes ben
potents. Ho sentim molt, senyor Eladi, però la tècnica evoluciona,
el temps
passa, els ritmes canvien i, arriba un dia en que un descobreix que està
mig
caducat o desfasat.
ELADI : I el teu pare, xato, que en pensa de tot això? Ja li has
anat a contar aquest rotllo i a
posar-li aquesta musiqueta quan fa la migdiada ?
FERRAN : Sí home, sóc jove però no em xuclo el dit
! El meu pare ja està una mica fart de
mi i de la meva música. Si vaig ara i se m'acudeix explicar-li
aquesta teoria em
fa caducar a mi en dos minuts enviant-me a estudiar a l'internat més
sever que
pugui trobar en tot el país.
ELADI : Doncs no vull sentir mai més aquests bells sons mentre
estigui a casa. Està ben
clar nois?
EDUARD : D'acord. Anem a la meva habitació i allí podrem
sentir "Els Pets" amb
més tranquil·litat. Adéu papi .
(Marxen tots tres. L´Eladi torna a seure al sofà i a llegir
el diari com abans. Al moment sona el timbre de la porta)
ELADI : (Cridant) Sebastià, ves a obrir la porta!
SEBASTIÀ : (Veu en off) Ho sento, però ara no puc. Vagi
vostè mateix!
ELADI: (Remugant. Deixa el diari a la tauleta i s'aixeca a obrir la porta))
Paga un
majordom i ves tu a obrir la porta. On s'ha vist això? (Obri la
porta)
TECLA :(Entrant) Bon dia, Eladi. Què fas vaga avui o us han donat
festa?
ELADI : Si t'ha de treure la son t'explicaré la meva vida amb
detall, benvolguda veïna.
TECLA: Crec que no hi ha per tant (Mira a dreta i esquerra) Què
no hi és la Matilde?
ELADI : Premi per la senyora. La Matilde no hi és. Alguna cosa
més?
TECLA : Doncs sí; venia a demanar-te una mica de sucre.
ELADI : Mira que bé. Baixa al súper i li demanes a la Matilde
allí mateix.
TECLA : El meu gos és més persona que tu. Adéu i
que tinguis un bon dia, benvolgut veí
.
ELADI : Adéu i molt bon dia, benvolguda veïna Isabel.
(Tanca la porta i torna a seure al sofà com abans. Al moment
entren la Cèlia
i la Irene amb fotos i revistes a les mans)
CÈLIA : Hola papuchi. Què fas aquí?
ELADI : Hola noies
IRENE : Bon dia senyor Eladi.
ELADI : Mira nena, intento llegir aquest diari abans que passi de moda.
CÈLIA : No t'entenc però no cal que m'ho expliquis (A la
Irene) Seu noia que d'aquí a
un moment començarà el programa Sputnik (Seuen les dues
al sofà, deixant
l'Eladi en un raconet. A aquest no li fa gaire gràcia. La Cèlia
engega la TV i
sona la música dels Backstreet Boys)
IRENE : (Cridant. L´Eladi dona un bot i llança el diari)
Haaaaa! Un especial dels
Backstreet Boys! (L´Eladi recull el diari). Tia, quina sort! Podrem
veure al Nick
i al Kevin. Estan més bons que el pa de pessic! (Fa un petó
a la foto que porta a
les mans)
CÈLIA : Això ho diràs tu! El que està com
un tren és en Howard (Aixeca en l'aire i mou la foto que porta
a les mans). Ara que, en Brian i l'Àlex estan per menjar-se'ls
(Torna a fer petons a les fotos)
(Les dues noies canten exageradament fort el tema que sona a la TV.
S'aixequen,
criden, ballen, aplaudeixen,... Mentre l´Eladi es va ficant cada
vegada més
nerviós)
ELADI : (Molt emprenyat i cridant llança el diari al terra) Ja
n'hi ha prou! Ja estic fins el
barret! Entre tots em voleu tornar boig! Me'n vaig a fer un tomb! (Marxa)
IRENE : Què li deu passar?
CÈLIA : Aquests pares d'avui en dia s'enfaden per no res
IRENE : I això que està de vacances.
(Continuen a la seva com si res. Es tanca el teló i deixa de
sonar la música)
ACTE II
(Sona la música. Davant del teló es trobaran l'Eladi i
en Fèlix. Llavors deixarà
de sonar la música)
ELADI : (Va parlant fluix amb sí mateix. Al moment ensopega amb
en Fèlix que va
en sentit contrari) Perdoni senyor.
FÈLIX : No passa res (Sorprès) Home, Eladi. Ja no saludes
als amics?
ELADI : (Content) Fèlix! Perdona però anava a la meva i
no m'he adonat de la teva
presència. Com esteu tots?
FÈLIX : Molt bé. Crec que millor que tu. Si el meu olfacte
de psicòleg no em falla, jo diria
que tens algun problema.
ELADI : No m'estranya que la teva consulta estigui sempre plena. Has
donat en el clau.
FÈLIX : I es pot saber de què es tracta?
ELADI : T'ho diré en poques paraules, amic meu. La meva llar és
un niu de grills
insuportable: la dona, el majordom, la veïna, el meu fill, la meva
filla, els seus
amics,.... Estic de vacances i encara no he tingut un sol moment de tranquil·litat.
FÈLIX : I això t'amoïna? No pateixis; si em fas cas
a mi, en una setmana et solucionaré el
teu problema. Ara, m'has de prometre fer cas per estrany que et sembli
el que et
proposaré.
ELADI : Faré el que tu diguis, t'ho prometo.
FÈLIX : Molt bé. Doncs ara mateix aniràs a casa
i, a més a més de deixar que totes
aquestes persones que m'has dit facin el que vulguin, convidaràs
a la Caritat i a la
Regina a passar uns dies a casa teva.
ELADI : Tu estàs tocat del bolet! Només em faltaven la
meva sogra i la grillada de la meva
cunyada a casa!
FÈLIX : Eladi, ho has promès. Confia amb mi, per favor.
ELADI : No sé per què però et faré cas.
FÈLIX : Quedem aquí el dijous vinent a la mateixa hora
i ja em contaràs com va
l'assumpte.
ELADI : Si aconsegueixo sobreviure, aquí estaré. Adéu,
Fèlix.
FÈLIX : Adéu Eladi. Fins dijous.
(Es donen la mà i cadascú marxa per un costat de l'escenari.
Sona la música)
ACTE III
(Sona la música, s'obri el teló. La Matilde, la Caritat
i la Tecla prenen cafè
servides pel Sebastià)
CARITAT : (Es dirigeix a la Matilde) Mira filla, com ja t'he dit abans,
trobo molt
estranya l'actitud del teu home. En vint anys que esteu casats és
la primera
vegada que ens convida a la teva germana Regina i a mi a venir a la vostra
casa i fins i tot ens tracta amb educació. No m'ho puc creure!
TECLA: Ho veus dona? Jo ja t'ho havia dit. Al teu home no li senten bé
les vacances.
MATILDE : No, si jo també el trobo estrany. Vol que tota la família
estigui junta aquí, al
menjador, quan a ell sempre li han fet nosa els sorolls i les multituds.
Fins i tot
li sembla bé que jo endreci tot el que vulgui.
SEBASTIÀ : I si tingués una malaltia mortal ? A lo millor
s'ha assabentat que li queda poc
temps de vida i el vol passar en família i, de pas, comprar un
tros de cel amb
bones obres.
MATILDE : (Enutjada) Sebastià, no diguis aquestes bestieses! Més
val que vagis a
preparar el dinar que els nois estan a punt d'arribar.
SEBASTIÀ : Com mani la senyora. Però tot es veurà
(Marxa)
(Arriben la Cèlia i l'Eduard amb els seus amics)
CÈLIA : Quantes dones juntes en tant poc espai!
EDUARD : Aquí passa alguna cosa. De què va això?
CARITAT : Parlàvem del vostre pare. Li deu passar alguna de grossa
per tenir-nos a tots
aquí i no cridar pels descosits i fins i tot deixa que la Regina
es tanqui a la sala
de bany durant una bona estona i, encara que no fa gaire bona cara quan
surt,
no obri boca.
MATILDE : Creiem que li passa alguna cosa que no ens vol dir. Heu notat
alguna actitud
estranya en el pare durant la darrera setmana?
CÈLIA : A nosaltres l'altre dia ens va deixar veure un concert
d'Enrique Iglesias a la TV.
Jo vaig agafar el comandament i no em va dir ni piu. A més a més
vaig cridar i
botar tot el que vaig voler. Quina passada!
EDUARD: Ara que ho dieu, ahir dimecres es va empassar tot el compacto
de " Màquina
Total".
FERRAN : Tens raó. Se'l veia una mica nerviós però
va aguantar fins el final i això que
el meu pare es fica els taps a les orelles al segon tema el dia que més
aguanta.
El procés més normal en aquesta edat madura és escoltar
el primer tema per
compromís. Llavors et diuen :"Com pots soportar aquests sorolls
a tota
potència? Música era el que escoltàvem nosaltres
quan érem joves i no això que
escolteu ara. Us quedareu tots sords en quatre dies!" Seguidament
t'envien a
estudiar a la teva habitació per arribar a ser un home de profit
en el futur i no un
pallasso com els que toquen en aquests grups.
El senyor Eladi no té res a veure amb aquest model de comportament
en els
darrers dies. Definitivament, i amb aquesta conclusió acabo amb
la exposició
de la meva teoria, està complint alguna penitència.
TECLA : Penitència la que complia jo cada vegada que m'obria la
porta. Aquesta
setmana s'ha mossegat els llavis encara que no m'ha dit cap bestiesa de
les seves.
MATILDE : Amb raó ha demanat un mes de vacances. Està com
un llum.
CARITAT : Aquesta situació no pot durar gaire. Ha de petar per
un lloc o altre.
MATILDE : Mare, no et passis.
ISABEL : La teva mare té tota la raó del món.
CÈLIA : Doncs haurem d'esperar a veure què passa.
ADAM : Pareu compte que ja arriba.
(Arriba l´Eladi tot moixí, cansat. Seu en una butaca amb
desgana)
ELADI : Bona tarda a tots i a totes.
TOTS : Bona tarda.
(L´Eladi agafa una revista i es fica a llegir, les dones comencen
a parlar, les noies
engeguen la TV on fan un concert d'en Ricky Martin, els nois escolten
el compacto de
l'Iron Maiden, és a dir, en pocs moments el menjador sembla un
niu de grills)
ELADI : (Cridant moltíssim) Ja n'hi ha prou d'aquest color (llença
la revista a terra i surt
de l'escenari fet un bou. Al moment paren les músiques)
MATILDE : Ho veus mare? Ja no té més paciència.
CARITAT : Això vol dir que hem de preparar les maletes?
ISABEL : Jo, no sé per què, diria que sí. Demà
divendres dormireu les dues al vostre llitet
del poble.
(Sona la música i es tanca el teló)
ACTE IV
(L´Eladi es troba amb en Fèlix davant del teló.
Cadascú apareix per un costat de l'escenari)
FÈLIX : Hola Eladi, que et passa? Estàs més blanc
que la meva bata de metge!
ELADI :(Molt enutjat i assenyalant-lo amb el dit índex) Mira "Don
Idees", no sé per què te
he fet cas, no sé per què he vingut, no sé per què
m'he fiat de les teves genials
idees, no sé per què,...
FÈLIX : ( El talla) Para, para. que per no saber res vas molt
embalat!
ELADI : (Nerviós) M'agradaria saber què ha decidit ara
el senyor psicòleg. Pot ser he de
muntar un zoo a casa? Pot ser he de convidar tot el barri a ballar al
meu
menjador?
FÈLIX : Estàs resultant un pacient difícil, no creus?
ELADI : Mira, Fèlix, no estic per a gaites. Val? Així que
si has de dir alguna cosa donat
pressa i procura que sigui una mica coherent.
FÈLIX : No pateixis. Avui acaba la teràpia. Torna a casa
i fes fora la teva sogra, la teva
veïna i la teva cunyada. Després li dius al teu fill que utilitzi
els auriculars que jo
li vaig regalar i a la teva filla li compres una tele petita i que vegi
concerts a la
saleta.
ELADI : Ara si que parlem la mateixa llengua. I amb el Sebastià
i la Matilde, què faig?
FÈLIX : Ho sento però aquests dos no te'ls puc treure de
damunt. Tu veuràs el que fas
amb ells. Adéu, Eladi (Li dona la mà)
ELADI : Moltes gràcies Fèlix. Et dec una (Li dona la mà)
(Sona la música i cadascú marxa per on ha vingut)
ACTE V
(L´Eladi , en bata i sabatilles, seu al sofà amb els peus
a dalt d'ell mentre llegeix el
diari )
ELADI : Estic aquí tranquil, els meus fills escolten música
sense amoïnar-me, em queden
quinze dies de vacances, què més vull?
MATILDE : (Entrant i dirigint-se a l'Eladi) Reiet, t'importaria treure
els peus de damunt
del sofà?
ELADI : (Afectuós) I tant que no, vida meva.
MATILDE : Espera un moment que endreçaré el drap (L´Eladi
s'aixeca pacient mentre la
Matilde endreça el drap). Així està millor. Eladi,
marxo un moment al súper.
ELADI : No tardis gaire, ja saps que no sé estar sense tu.
MATILDE : No pateixis, només serà un moment.
(Entra el Sebastià amb el plomall i el drap de la pols. Parla davant
el públic amb la Matilde)
MATILDE : Qui entengui a aquest home que el compri!
SEBASTIÀ : Tingui per segur que no seré pas jo.
MATILDE : Ja fas bé de no casar-te. Baixo un moment al súper.
Ves netejant el menjador.
SEBASTIÀ : Així ho faré, senyora (Marxa la Matilde.
El Sebastià treu la pols dels mobles
mentre parla amb l'Eladi ) Així què, senyor Eladi, bones
notícies avui?
ELADI : Hi ha una mica de tot, saps? En realitat l'únic que m'importa
és que ara puc estar
d'allò més tranquil a casa, sense que ningú m'amoïni.
(L´Eladi continua llegint el diari. El Sebastià es dirigeix
al públic )
SEBASTIÀ : Fa uns dies no se li podia parlar mentre llegia el
diari, ni fer-lo aixecar per
endreçar el drap del sofà,... i avui li fas el mateix i
tant content. (Es posa el dit
índex al costat de l'orella i el mou circularment) Aquest home
està tocat del
bolet (Marxa)
ELADI : Oh! Llar, dolça llar!
(Sona la música i es tanca el teló )
F I D E L´ O B R A
|