(enciclopèdia catalana)
|
|
Mamífer
perissodàctil
d'aspecte semblant al cavall, però de dimensions més
petites (1,5 m d'alçada en general). Té les orelles molt
llargues, el cap relativament gros, les peülles
comprimides i les cerres del coll i de la cua
molt més curtes que les del cavall. El pelatge pot variar de tons,
des del color gris fins al rogenc; tenen una franja negra llarga, estreta
i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars
i per taques a les potes. Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant
una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a
animals de càrrega. Llur crit s'anomena bram.
Els ases femelles reben el nom de someres
i
els ases llavorers el de guarans.
Són animals pacients i tenen una gran resistència. Pateixen
poques malalties i són poc sensibles als cops i a les diferències
climàtiques. Llur marxa sempre és segura, àdhuc pels
camins més irregulars. La càrrega que pot suportar un ase
de talla mitjana és la meitat de la que pot dur el cavall; tanmateix,
cap animal no és comparable a l'ase quant a rendiment a causa de
les seves qualitats i de la llarga durada de la seva vida econòmica.
Ultra obtenir-ne profit com a bèstia de càrrega, l'home n'ha
obtingut carn i fins i tot llet, considerada ja pels grecs i els romans
com un article de luxe. Existeixen diverses races d'ases domèstics,
les quals són aplegades en dos grups: les de perfil recte o europees
(balear, catalana, gascona, Kentucky, Poitou, etc.) i les de perfil convex
(africana, cordovesa, egípcia, italiana, moruna, etc.). De l'encreuament
de l'ase amb el cavall hom obté híbrids, de característiques
específiques. Una somera coberta per un cavall engendra els
muls
o
mules
somerines, anomenats vulgarment
matxos,
mascles
o femelles, però estèrils, i una egua fecundada per un ase
engendra els muls o
mules eguins,
també
estèrils. Bé que la majoria dels ases actuals són
animals domesticats, encara n'existeixen de salvatges, la majoria en reserves
i parcs zoològics. Els veritables
ases salvatges
són
africans. L'ase de Núbia (E. asinus subspècie
nubianus)
és de color gris i té una ratlla negra seguint la línia
de la columna vertebral. És àgil i presenta una gran resistència
física. Les someres i les cries viuen plegades, i els mascles adults
en ramats separats. Habiten les regions subdesèrtiques del Sudan
i d'Abissínia. L'ase de Somàlia
(E. asinus subspècie
somaliensis),
propi del nord de Somàlia, té un to sorrenc, amb anells foscs
a les potes. Els anomenats impròpiament
ases salvatges asiàtics
pertanyen
de fet a una altra espècie (E. hemionus), i s'assemblen més
als cavalls. Entre ells cal destacar l'hemió, el kiang,
i l'onagre. Els actuals ases domèstics
deriven de
l'ase de Núbia. La domesticació de l'ase, de fet, és
més antiga que la del cavall, i es remunta a èpoques anteriors
a l'Egipte clàssic. Els egipcis contribuïren en gran manera
a la difusió de l'ase, fins al punt de fer-lo conèixer àdhuc
a l'Àsia oriental (Xina, etc.). A Europa l'ase és conegut
des del neolític. A Amèrica ha estat introduït durant
els darrers segles.
(enciclopèdia catalana) |
|||