El
primer aspecte que cal tenir en compte abans de començar és
el cronològic.
Són dues les propostes que hom considera vàlides. La primera
és una divisió política, no mancada de connotacions
culturals, que introduiria un primer període des del regnat de
Felip III fins a la fi de la guerra de Separació; un altre, fins
l'arribada de l'Arxiduc, l'any 1705; un tercer moment, que pertany a l'època
en que Barcelona fou cort 1705-1711, que es perllongaria fins a la desfeta
de la capital, l'onze de setembre de 1714; i una quarta i darrera etapa
que tindria el seu terme en l'arribada a la Península del rei Borbó
Carles III, l'any 1759, i tot el que això comportà la introducció
de les idees il·lustrades.
La segona visió és la que es proposa des d'una òptica
més artística, coincidint a grans trets amb l'anterior.
Així, la primera etapa aniria des dels inicis del sis-cents fins
als anys seixanta, i hom la definiria com de pervivència dels models
del segle anterior i d'introducció d'un classicisme barroc, més
comú a l'arquitectura; la segona es definiria per un barroc salomònic
i decorativista, evident sobretot a la retaulística, i que es perllongaria
i s'encavalcaria amb el període de l'Arxiduc, moment en que es
produeix un canvi vers unes formes més temperades i refinades,
pròpies de l'art cortesà. La darrera aniria fins l'any 1775,
data en que es creà l'Escola de Dibuix de Llotja, tot i que el
canvi ja havia anat introduint-se després de la creació
de l'Acadèmia de San Fernando, a Madrid, l'any 1752.
César Martinell, gran especialista del barroc català també
fa tres grans divisions o períodes: El primer barroc, que comprèn
del 1600 fins al 1670 aproximadament. La plenitud del barroc o barroc
salomònic, comprèn les tres darreres dècades del
segle XVII i tot el primer terç del segle XVIII. El barroc acadèmic
que s'estén des de 1730 fins a les acaballes del segle XVIII.
|