Hi
havia una vegada un llibre que estava passejant i es va trobar a la
seva amiga margarida. Es van dir "hola" i el llibre la va
convidar a casa seva. Van anar a casa del llibre i es van prendre un
te.
El llibre que era molt pillo i molt entremaliat, se les volia lligar
totes.
Per això va convidar a la margarida a PORT AVENTURA.
La Margarida, decidida, va dir que sí. Però el cap de
setmana següent, al cap de pujar un parell de cops al dragon khan
es va quedar sense pètals. Això va ser un gran problema,el
llibre la va portar al metge. El metge li va dir que allò era
molt greu i que anés a la platja que s'animés una mica
amb els nois que hi hauria allà i també que nedés
una mica per enfortir els músculs. I sí , sí es
va preparar les maletes i hi van anar. A la platja va poder enfortir
els músculs. Però els pètals es negaven en rodó
a sortir. El llibre va anar a comprar un mocador de colors i li va regalar.
La margarida se'l va posar com si es tapés els pétals.
Com que la margarida estava tant animada va anar a donar un volt al
mercat tota sola. Al mercat s'ho va passar molt bé perquè
es va comprar molta roba i es va posar molt contenta. Quan va anar amb
el llibre, aquest es va adonar que li començaven a sortir els
pètals i li va dir tan ràpid com va poder. La margarida
quan li va dir es va posar a plorar d'alegria i li va fer un petó.
Tots dos es van enamorar i i es van casar. Van tenir un llibre nen que
es deia Tom i una margarida nena que es deia Ariadna.
|
dibuix de Raquel Vega |
Raquel
Vega
Ariadna Güell Laura Fuente Pol Cribillers Jordi Conill Edna Solà |
Hi
havia una vegada un violí. Però no era un violí
normal i corrent perquè era màgic. Un dia va trobar una
cafetera. Es van fer molt amics perquè la cafetera li feia el
cafè molt bo. Però un dia el violí va dir que aquell
cafè era molt dolent i la cafetera li va contestar que ella no
l'havia fet però el violí no s'ho va creure. El violí
es va posar tant trist que no va voler sortir de la funda. La cafetera
es va posar tant trista que no va voler fer cafè per ningú
més. Va decidir que marxava del poble. Va marxar a un lloc molt
llunyà on no es queixarien del seu cafè. De mica en mica
s'anava desgastant fins que ja no podia caminar més. Davant seu
es va trobar un torero cafeter que aquell dia mateix torejava un gat
gran i pelut. Allà va trobar feina. La feina era treballar a
una discoteca però desprès tenia molta son durant tot
el dia. I no sabia com fer-se passar la son. Va sortir a fora i va veure
una cabana de fusta i va entrar .
- Oh, Violí! Què fas aquí?
- És que m'han robat.
Desprès la cafetera va dir:
- Ei violi ens casem?
- Sí!
Es van casar i van ser feliços per sempre.
|
dibuix de Ferran Ylla |
Ferran Ylla Arnau Roma Jordi Martin Laia Nadeu Montse Masramon Sergi Garnacho
|
Una
vegada hi havia un lleó que volia ser pirata. Sempre anava al
port a veure el vaixell CO278C._Ç. Aquell dia va tenir sort i
va poder pujar al CO278C._Ç, el millor vaixell de guerra. Estava
molt content d'haver pogut pujar al millor vaixell de guerra. A més
a més d'estar content va poder ser el capità. El lleó
i els seus deixebles van anar a lluitar contra en Barba Roja, un dels
millors pirates del món. En Barba Roja es pensava que li volien
robar l'or però només el volien matar a ell per tenir
un contrincant menys. L'or no els importava gens, d'or en tiraven al
mar de tant que en tenien. Van assaltar el vaixell. Va ser una dura
batalla, el lleó va matar 21 pirates enemics fins i tot el temible
Barba Roja va caure als seus peus. Després d'aquella batalla
va ser el temible lleó que es va apoderar del mar. És
estrany, el vaixell d'en Barba Roja estava sense cap ratllada ni cap
forat i va ser el lleó que es va apoderar d'aquell mateix vaixell.
Després va anar a un altre mar a atacar un altre vaixell i també
el va derrotar . Quan van arribar van començar a lluitar i van
dir:
- A la guerra!!!!!!!!!!!!!!!!
Van
tornar a guanyar i es va apoderar de tot el món .Va fer que tothom
sigués ric i estés content com unes barques .
Van ser feliços i van menjar anissos.
|
dibuix de Kamal Bobouh |
Kamal Bobouh Ariadna Segalés Jordi Pladevall Eric Valldaura Albert Bigas Enric Puig-Alsina |
EL CAVALL QUE NO VOLIA ANAR AL DENTISTA
Hi
havia una vegada una família de cavalls, el pare que es deia
Raxac la mare que es deia Blanqueta i el fillet que es deia Fulanito
i que era un poltre molt bufó. Aquella petita família
vivia al bosc. Un dia de sol, mentre la mare feia el dinar, en Fulanito
estava pintant amb aquarel·les i amb un pinzell que li havia
fabricat el pare amb unes quantes branques d'arbres. El pare havia anat
a treballar.
- Mare, què hi ha per dinar? - va dir en Fulanito.
- Taronges amb flors- li va contestar.
- Hola! què tal?- va dir el pare que acabava d'arribar de treballar.-
Fulanito avui has d'anar al dentista que t'han de posar ferros a les
dents- li va dir el pare.
-OOOOOOOOOOOOOOOOOH, NO! - va dir en Fulanito, trist, perquè
a ell no li agradava gens d'anar al dentista.
- No, no, no, no hi aniré, fugiré.
I....sí, sí en Fulanito se'n va anar. Va agafar unes quantes
nous, panses i herba fresca. Mentre anava caminant es va trobar un cavall
que es feia molt el xulo i li va tirar una cosa al cul perquè
parés. El cavall xulo li va mossegar al cul i en Fulanito va
notar un rampell . Van passar unes setmanes i en Fulanito no tornava.
Així que el pare el va anar a buscar. Llavors en Fulanito tenia
més gana però ja no li quedava res i pel camí es
va trobar unes taronges i se les va menjar. Però de sobte, li
va venir un petit mal de panxa i es va ficar a plorar i es va adormir
sota un arbre. Quan es va despertar va veure un cavall que venia galopant
des de lluny. En Fulanito s'hi va fixar i va cridar:
- Pare !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
- Fulanito !!!!!!!!!!!!!!!!!!! - va cridar el pare
- Què fas aquí?. Un altre dia com et tornis a escapar
et renyaré molt fort! Ja saps que hi ha gent dolenta que et pot
fer mal. - li va dir el pare molt enfadat però també molt
content perquè havia trobat a en Fulanito.
- Va
anem cap a casa - va dir el pare.
Quan van arribar a casa la mare es va posar molt contenta i li va fer
molts petons.
- Va Fulanito cap al dentista - va dir el pare
- Jo? - va dir en Fulanito trist.
I van anar al dentista, a en Fulanito li van quedar molt bé els
ferros i van viure molt feliços.
|
dibuix de Laura Sànchez |
Laura
Sánchez
Lluís Casany Marc Rovira Roger Parareda Elisabet Tanyà Andrea Godoy |
