Obra de Ramon Llull

Hom ha exagerat el nombre de llibres, però E.W.Platzeck, en el seu gran llibre (1965), diu que poden ésser assenyalats uns 250 títols de Ramon Llull, bibliogràficament distingibles, que han arribat fins avui. No tots han estat publicats. La més important col·lecció d'obres en llatí de Ramon Llull és la que dirigí Salzinger a Magúncia (1721-42). Les obres inèdites en llatí es van publicant en la col·lecció dirigida per Stegmüller, "Opera latina" (1959-67, 5 volums). En català, l'edició original de les Obres, a Mallorca, dirigida per la Comissió Editora (21 volums, 1906-50), i les Obres essencials (2 volums 1957-60). Les edicions en català permeten de llegir en la llengua de l'autor el Llibre de contemplació (1273?), tot amarat de jaculatòries i invocacions místiques, ric de confidències autobiogràfiques, que és, a la vegada, la primera manifestació de moltes de les tesis i de les argumentacions lul·lianes. Seguint el simbolisme del pròleg, el llibre exposa els temes de la contemplació. Primer l'escriví en àrab i no el traduí literalment sinó mudant certes raons que no eren tan altes al primer text. Abans que el Llibre de contemplació escriví el del Gentil e dels tres savis, noble exemple de polèmica religiosa tolerant on intervenen un gentil que no tenia coneixença de Déu, un jueu, un sarraí i un cristià. Ramon estimava aquesta mena d'exposicions religioses i n'escenificà de semblants, però en cap cas el model no tingué la mateixa serenitat. La Disputa dels cinc savis, de títol tan semblant, és potser fins violenta en alguns passatges. Del Llibre de meravelles, amb l'episodi oriental del Llibre de les bèsties, i del Blanquerna, amb el seu Llibre d'Amic e Amat, que ja pertany a la literatura internacional, cal parlar-ne extensament. Són dues ficcions novel·lesques més valuoses per la intenció social i reformadora de l'autor que no pels vestigis que hom hi pugui trobar dels romans francesos i del misticisme oriental. En aquestes narracions crida molt l'atenció que no fossin redactades en vers sinó en prosa. La novel·la filosòfica té un exemple en l'Arbre de filosofia d'Amor, en el qual Ramon no pogué defugir el contagi del Roman de la rose. Dues obres didàctiques tingueren divulgació internacional: la Doctrina pueril i el Llibre de l'orde de cavalleria. El primer fou traduït al provençal i al francès, potser ja al s XIII, i estampat, sense esmentar el nom de l'autor, el 1482 a París amb el títol de Trésor dels humains. El Llibre de l'orde de cavalleria fou imitat en castellà, al s XIV, per l'infant Joan Manuel i, a través del francès, el traduí a l'anglès W.Caxton, The Order of Chivalry. A l'acabament del s XIX el tractat seduí la fantasia de William Morris, el qual reproduí l'incunable a la seva Kelmscott Press. Ramon Llull pogué morir planyent el seu fracàs, però poc sospitava que deixava al món un llevat que, sota diverses interpretacions, ha tingut vitalitat fins a l'actualitat. És que confiava més en la força d'amor que en la virtut de les paraules. L'home que s'enamora, escrivia al pròleg del Llibre de contemplació en Déu, sent gran alegria i gran audàcia. El terme l'empra després diverses vegades, però fou cap al 1273 quan aquell neologisme interpretà per primera vegada el sentiment de mestre Ramon quan iniciava el pròleg del seu gran llibre de meditacions i confidències. Crec que és l'audàcia el terme que més escau al temperament de Ramon Llull. article extret de Donada la gran quantitat d´obres que escriví Llull i les moltes edicions que se n´han fet, no donarem en aquest cas una llista de la producció lul.liana. En cas que vulgueu alguna informació en aquest sentit, us aconsellem vivament de consultar aquesta magnífica base de dades de l´obra de Llull: