DESCRIPTORS DE FITXER
El sistema operatiu Linux identifica els fitxers associats a un procés mitjançant un nombre enter que s'anomena descriptor de fitxer (file descriptor: fd).
Així, cada procés té associada una taula de descriptors de fitxer com aquesta:
|
Els processos no manipulen aquesta taula, això ho fa el sistema operatiu. El que es fa des del procés és dirigir-se als fitxers via el seu fd. Hem posat 20 entrades, però convé consultar la constant simbòlica OPEN_MAX per veure quantes hi ha realment (/usr/include/linux/limits.h). |
A la segona columna hi ha un apuntador a la TFO: Taula de Fitxers Oberts. Aquesta és una estructura del sistema operatiu, no dels processos, que té una entrada per a cada fitxer que hi ha obert al sistema, ja sigui per un procés, ja sigui pel propi sistema operatiu.
Quan un procés arrenca, el sistema obre per ell 3 fitxers que ocuparan les tres primeres posicions de la TDF: entrada estàndard (posició 0), sortida estàndard (posició 1) i sortida d'error estàndard (posició 2); normalment la primera s'associa al teclat i les altres dues al monitor.
