|
|
 |
Hegel (1770-1831), filòsof idealista alemany
en ple romanticisme, recull la simbologia del mussol ja present
a la Grècia Clàssica: el mussol era l'emblema
de la deessa de la saviesa, Atena (Minerva pels
romans); el mussol ha esdevingut símbol de la filosofia.
|
L'al·legoria de Hegel indica en mateix que el
conegut adagi llatí "Primum vivere, deinde philosophari"
(Primer viure, després filosofar); d'una manera similar,
la metafísica és l'activitat que es realitza després
d'endinsar-se en la física. La filosofia és vista
com a reflexió sobre la realitat viscuda; el mussol
de Minerva emprèn el vol quan s'ha viscut el dia. Però
la filosofia pinta al clarosbcur allò que la vida té
d'efervescència. El mateix diu Goethe en el seu Faust: "Gris,
amic meu, és tota teoria. Verd l'arbre d'or de la vida".
|
|
|
|
|
Comprendre el que és, aquesta
és la tasca de la filosofia; perquè el que és,
és la raó. Pel que fa a l'individu, cadascú
és fill del seu temps i la filosofia és el temps mateix
aprehès en el seu concepte. És insensat pensar que
alguna filosofia es pot anticipar al seu món present. Quan
diu una paraula sobre la teoria que explica com ha de ser el món,
la filosofia sempre arriba massa tard: com pensar sobre el món,
sorgeix en el temps, després que la realitat ha acomplert
el seu procés de formació i esta realitzada. Quan
la filosofia pinta al clarobscur, un aspecte de la vida ja ha envellit
i en la penombra no pot ser rejovenit, sinó tan sols reconegut:
el mussol de Minerva inicia el seu vol en caure el crepuscle.
HEGEL. Filosofia del Dret, Pròleg.
|
|
|
|
El romàntic Hegel, fill del seu
temps, expressa aquest temps o pensa el món en conceptes;
de la mateixa manera, el seu coetani Schiller l'expressa o pensa
poèticament; i Friedrich, pictòricament; i Beethoven,
musicalment. Diferents llenguatges expressen una mateixa visió
de la realitat.
El vol del mussol de Minerva, quan fosqueja, és el
vol de la raó que pensa i explica conceptualment el món,
en la penombra. I en el seu vol, Hegel pinta un dinamisme universal,
una filosofia que es sol anomenar Idealisme Absolut: tot està
en procés de superació constant, passant per
contradiccions; un procés o desplegament (dialèctic)
que no és caòtic o casual, sinó racionalment
regit o guiat.
|
|
|
|