|
«Els motius de la seva crítica a la teoria de les idees es redueixen sempre a aquest nucli bàsic: les idees no serveixen per a la funció que Plató els assignà. Per tal com són transcendents a les coses, no poden esdevenir la causa de llur intel·ligibilitat. De fet, són una nosa. I, en conseqüència, ens les podem molt bé estalviar.
Per això, Aristòtil desplaça les idees platòniques de llur transcendència i les introdueix, a tall de formes intel·ligibles immanents, en la matèria sensible. En lloc de separar, com Plató, dos mons, l'intel·ligible i el sensible, Aristòtil acompleix la separació a l'interior de l'únic món que ell considera real.
Per tant, no hi ha més que un món, el sensible, però la seva trama és intel·ligible. En altres mots, el món d'Aristòtil és, per dir-ho així, bidimensional. Cadascun dels éssers o substàncies individuals que el componen es compon de matèria i forma. Matèria i forma són les dues cares d'una mateixa realitat, tan inseparables l'una de l'altra, com un individu xato respecte al seu nas.»
Adaptat de la Introducció de E. Colomer al llibre: Psicologia d'Aristòtil, Barcelona, Laia, 1981 |