Karl Marx i Charles Chaplin denuncien el mateix expressant-se en llenguatges diferents. Les paraules de Marx i les imatges de Chaplin manifesten el malestar de l’ésser humà alienant, negat, reduït a simple ésser “mutilat per la repetició perpètua de la mateixa operació trivial”.
Karl Marx (Tréveris, 1818 – Londres, 1883) denuncia que l’ordre econòmic capitalista es fonamenta en l’explotació d’uns per part d’altres. La seva denúncia social apunta justament a allò que la sostén: l’alienació econòmica, el fet que en el treball, el treballador no se sent reconegut ni valorat, deshumanitzant-se. La seva alternativa: propietat no privada sinó comunitària dels mitjans de producció.

Charles Chaplin (Londres, 1889 – Suïssa, 1977), alias Charlot,naixé a Anglaterra, en una família pobre i desestructurada. De petit ja treballà d’actor; passats els vint anys, emigrà als Estats Units d’Amèrica iniciant una carrera cinematogràfica al 1914, primer amb el cine mut i, a partir de 1929, amb el cine sonor. La pel·lícula Temps moderns, produïda l’any 1935, té com a rerefons la depressió de l’any 29, no només és un testimoni del que suposa l’alienació o negació de l’home fins a la bogeria, sinó també dels moviments socials dels temps moderns en un context de fam i atur. Mostra com en certes circumstàncies és preferible la presó a la llibertat.

Modern Times, escrita, produïda i dirigida per Charles CHAPLIN, any, 1935 comença amb aquestes paraules: «Temps moderns és unahistòria sobre la indústria, sobre la iniciativa individual, la creuada de lahumanitat a la recerca de la felicitat

Sinopsi.
Charlot, embogit per un feixuc treball en una fàbrica, és internat en un manicomi. Al sortir, és capturat per la policia que el pren per l'instigador d'una manifestació. Quan aconsegueix la llibertat, comença a treballar en unes drassanes, però és acomiadat a l'enfonsar un vaixell. Finalment, decideix fer-se detenir de nou per a tornar a la seguretat de la presó.

Compara les imatges de Chaplin amb els textos de Marx

Chaplin. Temps moderns - 1 Inici
Marx. El capital, 1863

«En l'artesania i la manufactura, el treballador empra una eina; a la fàbrica, la màquina utilitza l'obrer. En el primer cas, els moviments dels instruments de treball provenen d'ell; en el segon, ha de seguir el moviment de les màquines. En la manufactura, els treballadors són una part d'un mecanisme viu; a la fàbrica, hi ha un mecanisme inert, independent de l'obrer, el qual n'esdevé un simple apèndix viu.»


Chaplin. Temps moderns - 2 (continuació)
Marx. El capital, 1863

«...reemplaçar l'obrer actual, mutilat per una repetició perpètua de la mateixa operació trivial i reduït, per tant, a un simple fragment d'home, per l'individu plenament desenvolupat [...] per al qual les diferents funcions socials que acompleix són altres tantes maneres de posar lliurement en acció les seves forces naturals i adquirides


Chaplin. Temps moderns - Embogeix
Marx. Manuscrits econòmico-filosòfics, 1844

« El treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; el treballador no s'afirma en el seu treball, sinó que es nega, no se sent bé sinó disgustat, no desenvolupa una energia física i intel·lectual lliure, sinó que mortifica el cos i s'arruïna la ment. El treballadorno se sent seu fins que surt del treball i en el treball se sent alienat.»
[Guia]