Nietzsche pensa, per dir-ho així, en llampecs mentals, no en travades cadenes d’idees, en llampecs mentals que ajuden a comprendre un determinat estat de coses. El pensament de Nietzsche és un pensament in fieri, un pensament fent-se i refent-se, no un pensament acabat i madur; és com si tota la seva obra fos juvenil, no de maduresa. Quan rellegeix els seus escrits és crític, rebutja idees. La seva és una manera de pensar “contra”; plena d’ambigüitat, però també d’una gran força i bellesa literària. Nietzsche desmunta una visió clàssica de les coses, trenca dicotomies com bo i dolent, però, per altra banda, només intueix alternatives, alternatives suggeridores i estimulants però que no les veu clares. D’aquí que el gran novel·lista Thomas Mann escrigués: “Qui s’agafa Nietzsche al peu de la lletra, està perdut!”

Pintura de Curt Stoeving, voltants de 1890

Identifica aspectes o cares d’aquest pensador polièdric. Disposes d’un conjunt de textos i d'un comentari amb buits que et toca omplir.